Ricardo Soares (Oporto, 1988) és l’entrenador de l’FC Ordino. El tècnic portuguès s’enfronta aquest any a un doble objectiu: complir les expectatives en la seva primera temporada com a primer entrenador d’un equip sènior i l’ascens amb el club ordinenc.

 
–Com és la vida d’un entrenador de la Lliga Unida?
–No és difícil, però sí desafiadora perquè les nostres nòmines no permeten fer vida de futbol com ens agradaria. Tinc un alttre treball per a completar econòmicament. En els buits que tinc durant el dia, em vaig organitzant i estic segur que soc professional en tot allò que faig. Em dona temps per analitzar vídeos del nostre equip i del rival o gestionar els microcicles.

–Com es treballa el compromís d’uns nois que combinen el futbol amb la seva feina?
–Fa poc temps, vaig fer una formació amb un entrenador conegut a Portugal i em va preguntar exactament el mateix, com ho gestionava i com motivava els meus jugadors. La resposta és molt fàcil: donant professionalitat a l’organització perquè durant l’hora i mitja d’entrenament se sentin professionals, tenint la sensibilitat d’entendre que vénen d’una jornada de vuit hores i tenint una relació propera amb ells.

–Què li va atraure del projecte de l’FC Ordino?
–L’oportunitat de ser primer entrenador perquè, fins ara, ja ho havia sigut a bons clubs de Portugal, però a la base. Ja portava un temps pensant en el desafiament de ser el principal gestor d’un projecte. No va ser una atracció purament econòmica, però sí pel que fa al projecte i els objectius i com m’ho van presentar.

– El principal objectiu és l’ascens?
–Sí, el que vam parlar és que l’Ordino ha d’estar el proper any a Primera Divisió. Estic treballant enfocat en això.

–Com veu l’evolució del futbol andorrà?
–Porto dos anys a Andorra i em vaig sorprendre negativament quan vaig arribar per no tenir el nostre estadi per a entrenar quan ho desitgem. Aquest va ser el primer impacte com a professional. Per a un equip, tenir un espai propi és molt positiu perquè t’ajuda a crear una identitat i el teu espai és una fortalesa pel club. Però des de fa dos anys fins ara, veig una evolució gran a les estructures dels clubs, és a dir, es respira organització. La FAF encara té coses a millorar, però han millorat molt, sobretot, en màrqueting, per exemple, amb el programa a la tele on fan un resum de la jornada. No obstant això, penso que s’ha de millorar quant a espais per a crear identitat i que en 10 anys siguin clubs competitius també a Europa perquè potencial hi ha.

– Quina influència té Portugal en aquest desenvolupament?
–Portugal com a tal no. L’única influència és la qualitat dels professionals que vénen a aportar. Jo, per exemple, tinc una formació esportiva i penso que tinc un bagatge que puc aportar. Andorra ha d’aprofitar les nostres competències perquè el futbol creixi.