Pol Ferrer (1995) és el fisioterapeuta dels equips nacionals de la FAE. A les seves mans, es posen esquiadors del nivell de Mireia Gutiérrez o Joan Verdú.

 
–Com és el seu dia a dia com a fisioterapeuta de la FAE?
–El meu dia a dia canvia bastant, no és gens rutinari. Durant la pretemporada, estem una mica més relaxats perquè esquien menys i m’encarrego més de la gent que s’està recuperant de lesions importants. Durant l’hivern, agafem més rutina. Pel matí, estem a pistes i a la tarda, fan físic i després la sessió de fisio amb els diferents tractaments.

–En el seu camp, quines diferències diria que hi ha entre l’esquí i altres esports?
–A l’esquí hi ha un tret característic i és que portem una bota i un esquí lligats al peu, per la qual cosa el turmell queda bloquejat i la majoria de lesions són de tren inferior i de genoll, A més, s’agafen velocitats molt altes i el risc és sempre; hi ha caigudes importants.

–Quin protocol segueix a l’hora de decidir el tractament d’una lesió muscular?
–No tenim tantes lesions musculars com poden tenir, per exemple, els futbolistes. Nosaltres tenim moltes més lesions lligamentoses i tendinoses, sobretot, de genoll. A la FAE, tenim un protocol de l’àrea mèdica, formada pel doctor Bernat Escoda, el preparador físic, que és Damià Acosta, i jo com a fisioterapeuta. L’entrenador sempre m’ho comunica primer a mi i prenem la decisió de si és una lesió greu que s’ha de derivar amb el metge o ens encarreguem el preparador físic i jo.

–Té l’última paraula per l’alta mèdica d’un esquiador si ell ja es veu en condicions?
–Passa sobretot amb lesions importants. És el metge de cirurgia qui dona l’alta mèdica per poder realitzar la pràctica esportiva, però en el cas de la federació, soc jo una mica qui decideix si torna a pistes. Tenim uns tests de prevenció per veure en quin estat de forma està cada corredor i si realment hi ha un risc de patir una lesió o no. Si hi ha, evidentment, no podem permetre que aquest corredor esquii a pistes. En aquest sentit, sí que tenim l’última paraula.

–Vostè de lesions en sap una mica. Dona consells als actuals esquiadors des de la seva experiència?
–S’ha de tenir clar que l’esport de nivell no és per a res una cosa saludable, per dir-ho d’alguna manera, estem prenent riscos constantment i les lesions forment part del dia a dia d’un atleta. Quan tens lesions greus, no t’has d’ofuscar amb això. Les millors corredores les pateixen per molt bé que facin les coses. Han de mantenir la paciència i fer cas als professionals.

–Aquest ritme de viatges i competicions només s’aguanta quan un és jove o veu la seva vida sempre vinculada a l’esquí?
–Encara no em faig aquesta pregunta. El que tinc clar és que la meva passió és l’esquí de competició i que seguiré vinculat a aquest món per la fisioteràpia. No sé si estaré molt temps voltant pel món o ho faré d’una altra manera, però faig el que m’agrada.