Santi López (1975) va actuar com a delegat tècnic a la Copa del Món de Val d’Isere, França, on les sensacions van ser contradictòries per les restriccions, però amb una satisfacció personal enorme.

 
–Com valora l’experiència a Val d’Isere?
–Molt bona. Havíem tingut experiències com a organitzadors, però no com a delegat tècnic, que et poses del costat de la FIS, i ha sigut molt interessant compartir i veure  els seus neguits.

– I si a més li toca una cita de les marcades en vermell com aquesta encara millor...
–I tant. Porten uns 60 anys. És un clàssic. Són organitzadors de tota la vida. El meu primer descens de Copa del Món va ser a Val d’Isere. Va ser enriquidor i alhora, una satisfacció perquè no deixo de representar la FAE, en aquest sentit, el meu país. Quan les dues curses previstes es fan, i en bones condicions, tornes cap a casa amb bon gust de boca.

–Quines són exactament les seves funcions?
–És com un àrbitre de Primera Divisió i, en aquest cas, seria un partit de Lliga de Campions. La funció és fer respectar i aplicar el reglament i, evidentment, donar un cop de mà a l’organitzador en tot allò que necessiti. A la Copa del Món, tenint en compte que hi ha personal de la FIS, com el director de cursa, que són els que realment tallen el bacallà, ens posem a disposició seva. El que m’encomanen des de l’inici és la supervisió de tota la seguretat, que totes les xarxes i els matalassos estiguin cada dia a la pista com toca i fer el necessari per protegir.

–Com va sorgir aquesta oportunitat?
–És curiós perquè al calendari de la Copa del Món, quan es publica al maig, també es coneixen els delegats tècnics que assistiran. En aquest cas, no sé per què, va quedar vacant. La qüestió és que al novembre no hi havia delegat assignat. Em van trucar de la FIS i em van preguntar si estaria disposat a anar-hi i, evidentment, no m’ho vaig pensar ni un segon.

–A més, ja ha sigut designat com a nou cap de cursa a les Finals de la Copa del Món d’Andorra 2023. És un doble motiu d’orgull?
–És Clar. Aquí ja parlem des del punt de vista d’organitzadors. Tindrem els directors de cursa de la FIS, que són els que fan el circuit, i a nosaltres se’ns assignarà un delegat tècnic estranger. Quan em truquen per anar a Val d’Isere, la FIS té en compte que som un país organitzador. És important perquè la gent estigui dins del circuit i s’impregni del funcionament. Són coses que aporten als dos costats. Com a organitzador, els puc ajudar allà sent delegat tècnic i, alhora, ser allà m’aporta com a organitzador veure organitzacions diferents i compartir experiències per a poder-les aplicar després.

–Imagino que l’experiència va ser molt maca, però com es va viure amb les restriccions per la Covid-19?
–És una llàstima. Vaig tenir la sensació d’estar a un oasi. Veia que a les pistes no passava res, però quan sortia de l’àrea d’arribada, no hi havia soroll ni gent. Al poble estava tot tancat, hotels, bars, l’estació... És una desolació.