Richard Imbernon és el coordinador de futbol base de l’FC Andorra, una escola en ple procés de creixement. Imbernon ha tingut experiències als primers equips del club tricolor i de l’FC Santa Coloma, però la seva passió són les pedreres.

 
-Va ser estrany passar del primer equip a la base?
–Estrany no, l’únic que va ser sobtat, però jo porto més de 20 anys dedicats a la base i, de fet, és el que més m’apassiona. He tingut experiències als primers equips de l’FC Andorra i de l’FC Santa Coloma, però la veritable passió pel futbol la trobo al futbol base.

–El mateix Gerard Piqué va remarcar la importància de la base. Quina estratègia de creixement hi ha?
–L’altre dia parlava amb Manoel Miluir, que va ser seleccionador andorrà i em va dir que al Brasil, al futbol base se li anomena futbol arrel. Em va agradar molt aquesta imatge perquè si el futbol fos un arbre, les arrels serien el futbol base. No té cap sentit fer un projecte professional si no cuides la base i, en aquest cas, Gerard Piqué va encertar amb aquest comentari perquè la base és importantíssima per treure jugadors que algun dia siguin al primer equip. A més, aquest any hem acordat a un conveni amb el Gimnàstic de Manresa i, amb la feina que fem aquí i la que fan ells allà, la base pot estar molt ben estructurada.

–Ja estan totalment desvinculats de l’Enfaf?
–Des de l’any passat, l’FC Andorra va tornar a assumir la base i des d’aquell moment ja estem totalment desvinculats. Cadascú fa la seva feina i nosaltres comencem un nou projecte, però tots treballem pel mateix, que és el futbol base del país. Que surtin jugadors pel primer equip és bo per nosaltres i per ells perquè també es pot nodrir la selecció.

–Imagino que les limitacions del país per a una pedrera que vol professionalitzar-se són grans...
–Vaig començar a entrenar amb 20 anys al futbol base del país i també he tingut la possibilitat d’anar molts anys als campus de Hristo Stoichkov a Barcelona i veure molts nens. Et puc assegurar, i això no m’ho treuran del cap,  que el nivell de futbol base del país és molt elevat. La dificultat és que no tenim suficients nens com per a fer un equip a Divisió d’Honor perquè no hi ha 20 juvenils d’aquest nivell, però sí dos o tres cada any. Per això l’acord amb el Gimnàstic de Manresa és excepcional.

-És més de despatxos o de banquetes?
–Jo soc de camp. Les hores que estic entrenant al camp són una desconnexió total i un plaer. Evidentment, la feina de coordinador implica feina de despatx, telèfon, ordinador, organització, gestió... Però també estic entrenant al Juvenil i feia temps que no gaudia tant amb un vestidor. 

– Com estan portant els nens de la pedrera els protocols contra la Covid-19?
–És molt complicat, però el missatge que donem a la base és que hem de ser responsables. Estem en una situació sanitària molt complicada i tenim la sort de poder entrenar. Si el preu a pagar és entrenar amb mascareta, ho farem.