PUBLICITAT

Nadal Remolins President del club de patinatge artístic Principat d'Andorra

«Al Trofeu Andorra la Vella venen clubs de tot Catalunya»

Per Vicente Pallarés

Nadal Remolins amb un trofeu del club.
Nadal Remolins amb un trofeu del club.

Nadal Remolins és enginyer de professió, però porta gairebé 15 anys lligat al món del patinatge artístic, primer com a pare, i després, des dels despatxos. Actualment, és el president del Club Principat d’Andorra, un a entitat amb unes 30 llicències federatives. També va presidir la Federació Andorrana de Patinatge.


 
–D’on li ve aquest interès pel patinatge?
–Més que un interès, ja és una involucració. Vam apuntar la meva filla a fer patinatge, al igual que altres activitats, però aquesta li va agradar i ja fa 14 anys que ho practica; va començar als quatre. Com ella és en aquest món, jo també hi soc.


–Com s’entrenava un esport tan específic durant el confinament?
–Vam fer un grup d’entrenament per nivells. Els tècnics, Xavi Orrit i Jaire Villanueva, amb la seva imaginació, anaven fent sessions. Els entrenaments van passar de tres a dos dies a la setmana, en els quals feien jocs i preparació física, a més de dibuixos i coses que els fessin recordar els balls. Els tècnics van utilitzar diverses tècniques creatives.

 

–També va presidir la FAP. És més complicat gestionar un club o una federació?
–Em dona la sensació que el club és més complicat perquè hi ha més coses del dia a dia amb els patinadors. A la federació, fem reunions més espaiades, encara que la federació actual ha incorporat una nova disciplina i això també ho complica una mica, però des de la meva experiència, hi ha més feina a un club.

 

–A través del Trofeu Andorra la Vella, són amfitrions i representants del país. Com va sorgir?
–Es va crear fa uns 10 anys aproximadament. El tècnic Xavi Orrit va demanar l’organització d’un trofeu perquè les nenes poguessin competir contra gent diferent de la que solen fer-ho. Normalment, competim a Lleida i al trofeu venen clubs d’altres parts de Catalunya. A més, fent-ho a casa, hi ha més facilitat perquè vinguin els pares i això anima més a les patinadores.

 

–Només tenen una fitxa masculina. Creu que també s’ha d’impulsar la igualtat en aquests tipus d’esports on predominen les noies?
–Quan sentim igualtat, sempre ens referim a que les noies puguin fer el dels nois, però també ens agradaria tenir més nois. Quan veus nois patinar, és espectacular perquè tenen més força i més potència i fan figures més maques que les noies. Hi ha un nen que ho va deixar, però ara sembla que té interès a tornar.

 

–Què li diria als nens i les nenes que no saben si apuntar-se?
–És un esport bastant complet. Hi ha la part artística, similar a la dansa, però també hi ha la vessant més esportiva perquè has de tenir el físic per poder suportar el ball. No és el mateix amb patins que sense, ja que tenen un pes considerable. Per exemple, la meva filla va provar la dansa i no la va convèncer, en canvi, aquí es va integrar més perquè és bastant moguda. A més, els balls són espectaculars i agraïts de veure. Hem fet balls al descans dels partits de bàsquet (del MoraBanc) i es veu que a la gent li agrada.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT