A punt de fer un any al capdavant del comú, el cònsol major de Canillo, Francesc Camp, s’ha topat amb una crisi sanitària, social i econòmica. Camp confia en la seva experiència per afrontar les conseqüències de la pandèmia Covid-19 i donar resposta a la població canillenca.

–Li ha tocat ser cònsol major d’un comú amb oposició després d’anys i amb una pandèmia mundial, com ho afronta?
–Pel que fa a la pandèmia, no podem defugir de les nostres responsabilitats i hem d’afrontar-la amb l’experiència d’haver afrontat altres crisis que hi ha hagut al país quan estava al Govern. Evidentment, aquesta és totalment diferent i ja no compto en un context nacional sinó parroquial. El més important quan afrontes una crisi és tot l’equip que hi ha darrere. En aquest sentit, vam crear uns equips de treball al comú, quant a consellers i personal, que ens han ajudat molt i ara entrem en una fase d’incertesa però en la qual, més o menys, ja saps què has de fer perquè ja saps el que hi ha hagut. Segurament, durarà molts mesos. A tall d’exemple, arran de la intensificació d’aquesta segona onada, tenim la meitat de la plantilla del comú treballant des de casa per evitar riscos.

–A partir de l’experiència del març.
–Sí. És clar que hem de ser prudents i que les receptes que millor van funcionar durant el confinament les hem de tornar a aplicar. Com és un comú petit, hem de tenir més en compte les possibilitats del teletreball. Per altra banda, també estem en la línia d’anar anul·lant activitats. Per exemple, hem anul·lat la fira del bestiar, d’artesania, el sopar multitudinari que fem de l’ostra... De moment, hem pogut mantenir el concurs de Cambra Romànica perquè és molt reduït quant a participants però sense autoritzar el públic. La dinàmica és veure què podem fer i què no. Pel que fa al Palau de Gel també estem tenint moltes restriccions des del mes de juny i estem dins d’aquesta nova normalitat, en la qual ja no ens sorprèn res i ens anem adaptant.

–I respecte a l’oposició?
–Hi estic acostumat. Durant vuit anys vaig estar al Govern treballant amb una oposició molt dura i, per tant, treballar-hi no em canvia massa. Al final, tenir-ne és el més normal i, a partir d’aquí, quan hi ha voluntat de treballar en equip i amb dossiers que es volen recuperar ho fem. És una relació habitual, tot i que l’oposició del comú considera que no s’està participant prou, però pensem que la relació amb ells és la correcta. Està clar que hi ha diferències d’opinió i que cadascú té la seva manera de treballar.

–Com afectarà la pandèmia als projectes que duien al seu programa electoral? A què s’haurà de renunciar?
–D’entrada la voluntat a tres anys vista, fins al 2023, és dur a terme la totalitat del programa electoral. Portem un retard perquè al 2020 no s’han pogut iniciar projectes que volíem però els emplacem a l’any 2021, una voluntat que va molt lligada als ingressos que tenim al comú, ja que aquest any anem bé i sembla que tancarem amb una liquidació de pressupost dins la previsió que vam establir l’1 d’abril, que ja vam fer un pressupost reduït. L’any que ve serà complicat i segurament les transferències que ens vindran del Govern baixaran, tot i que encara no coneixem la quantitat que ens marcarà aquesta reducció d’ingressos per al pressupost. Veurem si hem de fer una previsió a la baixa d’ingressos, però no vol dir que  no puguem seguir amb el programa electoral. El comú té una capacitat d’invertir entre quatre i cinc milions d’euros cada any de legislatura i espero que, encara que s’hagin de reduir una mica, siguin suficients per fer tot amb el que ens vam comprometre. És massa aviat per dir si ho haurem de reduir.

–Quant ha suposat la factura de la Covid-19 més enllà del milió destinat al fons solidari?
–Pressupostàriament vam destinar 150.000 euros a les despeses lligades en la gestió dels treballadors temporers, com també relacionades amb la logística per donar serveis als ciutadans durant la pandèmia. Per exemple, per la compra d’aliments de la gent que no podia sortir de casa; la del material per poder garantir la normativa sanitària del Govern; tota la cartelleria que es va posar arreu de la parròquia per informar de l’obligatorietat de dur mascareta, el trànsit i els circuits que havia de seguir la població, o els productes de neteja… Encara estem gastant d’aquests diners. L’altra gran bossa, van ser 500.000 euros destinats a ajudes per a les famílies i les empreses de la parròquia. La majoria venen des del Govern amb mesures com pagar els salaris a les persones que no estan en situació de treballar o veien la seva jornada laboral reduïda. Aquí l’únic que vam fer és afegir-hi reduccions de taxes, tributs i impostos, que segueixen en curs. Van ser un centenar d’ajudes donades a finals del mes de setembre.

–A quin perfil?
–La majoria eren famílies, però no hem acabat perquè un dels criteris per les empreses era la facturació d’aquest estiu. Les que hagin facturat menys d’un 50% aquest trimestre passat també podien demanar la reducció de l’impost de radicació, de la taxa d’higiene i enllumenat i podria haver-hi un rellançament de l’ajut. Aquests diners hi són i el que hem de fer és intentar ajudar al màxim a les famílies i les empreses que ho necessitin, procurant no coincidir amb les del Govern. Des del comú no som partidaris de fer ajudes a tot el teixit empresarial, sinó que és més just exonerar el tribut durant tot l’any a qui ho necessita, abans que fer-ho per tothom durant tres mesos de confinament.

–Han impulsat unes polítiques i mesures al llarg d’aquesta crisi que no sé si han vingut per quedar-se. Ho valoren?
–L’escenari de l’any que ve dependrà molt de la demanda turística d’aquest hivern, així com de la manera en què continuaran els ERTOs. Des del Govern ja s’ha dit que seran selectius a partir del gener, en sectors que no s’espera que estiguin oberts els primers tres mesos de 2021. Per exemple, l’oci nocturn, les agències de viatges o els esdeveniments culturals. Hem de veure com reaccionen les empreses i les famílies perquè si no hi ha els ERTOs, podria haver-hi més atur l’any vinent. A partir d’aquí, els comuns hauríem de mantenir les ajudes dels tributs i les taxes l’any que ve o potser n’hi haurà més que enguany. Per la seva part, el Govern potser haurà de preveure més mesures per a les persones que estiguin a l’atur si treu els ERTOs. De moment, em consta que s’han flexibilitzat les condicions per accedir a l’atur. Ja ho veurem però sí que des del comú haurem de mantenir les ajudes que vam donar aquest any, com a mínim.

–Quin balanç fa de la gestió dels temporers i com encaren l’hivern?
–Molt positiva perquè ens vam bolcar en cos i ànima. Espero que no es tanqui més d’hora la temporada i que si es fa, sigui fàcil repatriar els temporers. És una evidència que n’hi haurà menys, per tant, seria aconsellable que els que vinguin, tinguin el bitllet d’avió de tornada. Encara que no és una garantia perquè la darrera vegada molts el tenien però el seu país d’origen va bloquejar-ho tot. Aquesta temporada no té res a veure amb l’anterior, en la qual no sabíem res del virus i es va confinar tot el món, i hauríem d’anar amb certa estabilitat.

–Així, com es gestiona l’acollida?
–Em consta que s’estan vigilant més les fronteres perquè va haver-hi treballadors que no van marxar al seu país d’origen i van anar a buscar feina per l’estiu a Espanya. Ara volen tornar a entrar a Andorra i per entrar diuen que són turistes. És un problema perquè no poden estar de forma il·legal al país. Des del comú estem disposats a ajudar les empreses que contractin temporers si ens necessiten.

–Comentava que s’han ajornat projectes al 2021. Quins?
–El projecte estrella són els dos ponts tibetans. Per l’any que ve hem prioritzat el més important, que és de la Vall del Riu. L’altre, que estarà entre el Roc del Quer i el pont de la Vall del Riu, el posposarem per al 2022, ja que entra dins d’un circuit que vol connectar-ho tot. Així, l’ajornem també per la planificació de les obres, més enllà dels costos, perquè és el més gran. A més, tenim projectes d’envelliment de diferents pobles de la parròquia que havíem de començar a licitar aquest any i que farem l’any que ve, i algun estudi en l’àmbit de medi ambient amb els ramaders i agricultors de la parròquia per veure com es podia fer una transició per passar el relleu generacional. Són moltes petites coses.