Roger Nazzaro (Andorra, 1997) té un perfil futbolístic 360º. Va ser jugador de diversos clubs del Principat, com l’Inter o l’FC Santa Coloma, a més d’haver jugat a Divisió d’Honor i a totes les categories inferiors de la selecció. Ara, combina la seva feina a l’agència Promoesport, on desenvolupa tasques d’scouting i representació, amb l’entrenament a la pedrera de l’Enfaf.

 
–Com és el seu dia a dia a l’empresa?
–Fem funcions com serien les d’una secretaria tècnica d’un club, enfocades a la captació de talent, Tenim directors esportius i scouts i, a través d’aquest control de la informació, intentem identificar jugadors que s’interessin per nosaltres.

–Intenta promocionar jugadors del Principat a través del seu treball?
–Ho intento. Andorra és un país amb manca de recursos i problemes demogràfics i tenim el nivell competitiu que tenim perquè som molt pocs. Alguns excompanys meus ja han sortit d’Andorra. Vam fer que Joan Cervós tingués l’oportunitat de jugar als Estats Units, on està jugant bastant bé. A més, com jo també vaig jugar, conec molts jugadors que tenen condicins per sortir i, per tant, tinc aquesta afinitat que va més enllà de lo professional. Jo sé el complicat que és sortir a competir a Espanya o per Europa i sempre que podem donar un cop de mà ho fem.

–Aquestes complicacions pels futbolistes andorrans tambés es troben a aquest tipus de feines?
–Totalment. Ser futbolista és només una de les vessants del món del futbol. Jo he tingut la sort de poder-hi  dedicar-me. A Andorra, molt poca gent pot viure del futbol. A més de la federació, ham de seguir creixent a escala de clubs i estructures perquè més gent del país es pugui dedicar a aspectes com és la direcció esportiva, l’anàlisi o la comunicació.

–Va ser internacional a totes les categories fins la sub-21. Quins creu que van ser els motius de no haver arribat a l’absoluta?
–Sempre hem anat tots junts al mateix bloc, però al meu període de sub-21, no vaig tenir molts minuts al meu club i vaig tenir una sèrie de transicions que no em van ajudar a nivell de confiança i vaig patir diverses lesions. Hem va faltar l’ambició de crèixer com a jugadord que els meus companys que estan a l’absoluta sí que van tenir. Sempre he volgut viure del futbol, però ser jugador no era el camí.

–Formant part de totes aquestes vessants, què creu que li falta al futbol andorrà per a donar un salt qualitatiu?
–El canvi dels últims anys a d’ara ha vingut una mica de posar idees en comú. La FAF ha sabut desenvolupar un model i que els nens vagin tots cap al mateix camí que ha tapat una mica la falta de talent que tenim al país i ara s’ha demostrat amb la sub-21 i l’absoluta. Estem competint contra seleccions que a nivell individual estan a anys llum. El partit contra Anglaterra és un clar exemple. Ens van inculcant el saber defensar i el gaudir sofrint. Ara, per anar més enllà, ens fa falta mantenir el que tenim i poder arribar a l’FC Andorra.  S’ha de crear un model perquè a llarg termini puguin entrar andorrans al primer equip de l’Andorra.