El Museu Carmen Thyssen Andorra estava a punt de celebrar el seu tercer aniversari quan va tenir lloc la pandèmia de la Covid-19. No obstant, malgrat haver hagut de tancar, durant el confinament el museu s’ha mantingut viu a través de les xarxes socials fins que el passat 2 de juny van tornar a obrir les portes amb més de 500 assistents. Ho explica el director artístic del museu i comissari de l’última exposició, Influencer en l’Art, Guillermo Cervera. 

–Com va afectar la pandèmia i el confinament al museu?
–Quan vam veure quina era la situació a Itàlia i a Espanya, vam decidir preparar-nos i enllestir ja un protocol Covid, a més de fer vídeos de tots els quadres en previsió que els poguéssim necessitar. Els museus més tradicionals hauran de replantejar-se com fer arribar les mega exposicions als seus visitants a partir d’ara, però nosaltres tenim l’avantatge de ser un museu molt avantguardista i modern, que ens permet ser més flexible per poder adaptar-nos millor a qualsevol canvi.

–Quines activitats han fet durant el tancament?
–Hem fet moltes activitats a les xarxes socials per mantenir viu el museu: a El museu et visita a casa, hi havia vídeos explicatius sobre les obres de la col·lecció; també hem fet xerrades sobre la vida i tècnica pictòrica de diversos artistes; a la secció de preguntes freqüents hem donat resposta a curiositats sobre el funcionament del museu; també hem proposat passatemps i una activitat setmanal que ha agradat molt, l’Art at home, que permetia descarregar-se la silueta d’un quadre perquè els seguidors la reinterpretessin. Com a resultat, hem crescut en el nombre de followers.

–Van reobrir el dia 2 de juny i durant tot el mes l’exposició serà gratuïta. Quina està sent la resposta del públic?
–Des que hem tornat a obrir estem tenint una molt bona rotació de visitants, més de 500 persones, de les quals 350 ens van venir el primer diumenge.

–Quines mesures de seguretat han hagut d’implantar?
–Les establertes pel Ministeri de Salut i unes altres més específiques pel fet de ser un museu. La mascareta és obligatòria. Els visitants disposen de les audioguies, que es netegen després de cada ús, encara que hem disposat a la sala codis QR per poder-s’hi connectar mitjançant el mòbil. De moment no podem facilitar les pantalles tàctils, però esperem que sigui aviat, ja que són vitals per a l’exposició; permeten al visitant decidir quina informació addicional rep o busca. Ell dissenya la seva visita.

–Han reduït l’aforament?
–Sí, a 20 persones per torn, quan abans podien entrar fins a 80. Ara per ara, no podem rebre grups, més enllà de les unitats familiars, ni fer visites guiades. L’objectiu és transmetre el màxim nivell de seguretat als visitants perquè es trobin a gust durant la seva estança al museu.

–La pandèmia ha modificat la seva programació?
–Hem hagut de retardar algunes de les activitats programades per aquests mesos que hem estat tancats i que es faran abans de finals d’any. Però, per exemple, el primer dissabte que vam obrir ja vam fer la Pleinair, una proposta de pintura a l’aire lliure, i es va omplir. També volem recuperar el Gastroart, on els assistents gaudeixen de les creacions d’un xef inspirades en una obra de la qual jo parlo abans. Enguany, però, volem que tingui un format més festiu, canviar la nit per la tarda.

–Hi haurà Esports d’Estiu?
–Sí. Tenim juliol, agost i setembre pràcticament tancats de grups. Evidentment aquest any ho farem en un format molt controlat. Passaran al museu un matí o una tarda que equilibrarà amb un feedback cultural la part més esportiva.

–Al setembre s’hauria d’acabar l’exposició actual. Quins plans tenen?
–La previsió és allargar-la fins a finals d’any perquè és una exposició que ha funcionat molt bé i durant els mesos que hem hagut de tancar hi ha molta gent que no ha pogut veure-la. A més, així també equilibrem les despeses d’aquest any.

–Com a andorrà, com valora tot el que ha passat?
–Crec que la societat andorrana ha respost d’una manera exemplar, i que el Govern ha fet una bona gestió, i això que la situació era complicada. En termes generals, i veient el que ha passat en altres països crec, que encara no se’ns ha valorat com a exemple quan realment ho som.