Arquitecte de professió i fotògraf en el temps lliure, Miquel Mercè col·labora en la recaptació de diners per al fons solidari amb una sèrie capturada al Japó després del pas d’un tifó. En l’àmbit professional, considera que el confinament farà que la ciutadania prengui més consciència tant de l’espai públic com dels habitatges i del confort que puguin oferir.

–D’on sorgeix l’afició a la fotografia?

–Quan ens demanen el projecte d’una casa des de zero és tot molt abstracte i la meva feina és fer-ho realitat. En fotografia intento fer el contrari, a través de la meva sensibilitat i de la fotografia capturo la realitat d’una manera molt més artística, sense Photoshop ni dobles exposicions.

–Vostè participa en el projecte SolidaritART, de quina manera hi ha contribuït?

–Em sentia que personalment volia ajudar d’alguna manera i, sincerament, no sóc gaire bo amb la màquina de cosir i no em veia amb cor de fer mascaretes. I, ja que està tothom a casa, vaig pensar en les fotos que m’agradaria tenir a mi a casa ara mateix, que són aquelles que reflecteixin l’exterior. De totes les sèries que tenia, vaig escollir la d’Hitari Toki, que vol dir Llum i arbre en japonès. La vaig fer al Japó quan hi vaig anar al 2014, quan vam tenir la bona o la mala sort que hi va passar un tifó. Després d’un tifó, el cel que queda després és d’una puresa i d’una intensitat brutal.

–Les fotografies no estan impreses de manera tradicional.

–La materialització de les obres per mi és molt important perquè també hi poso el meu savoir faire. En aquesta sèrie vam jugar per fer la llum real i, després de moltes proves, les vam imprimir en acer inoxidable raspallat diverses vegades en un procés artesanal. Això fa que es creï una relació entre l’obra i l’espectador canviant, segons la lluminositat o el teu propi reflex, que també es veu en la materialitat del cel de les imatges.

–És ara un bon moment per repensar les ciutats?

–Ens prendrem l’espai públic d’una altra manera. Com a professionals de l’urbanisme ja som sensibles, però ara tothom ho serà més. Estem fent la remodelació del poble antic de Canillo i de la zona de La Mosquera d’Encamp, molt cèntrics i on hi ha molts habitatges, i el que intentem fer és explicar on estem i intentar que la gent se senti bé i s’ho faci seu. Després del confinament la gent se sensibilitzarà molt més de l’espai públic. Però al principi hi haurà la necessitat d’un distanciament físic, que ens farà viure l’espai públic d’una manera molt estranya. També en els habitatges, potser abans ens miràvem el preu o que hi hagués un aparcament al costat. Espero que això faci que la gent sigui més ambiciosa, pensant que vol estar bé si s’ha de quedar un mes a casa. Això farà a la vegada que augmenti la qualitat arquitectònica.