No hi haurà ni parades, ni escriptors coneixent els seus lectors en persona, aquesta diada de Sant Jordi. Davant les circumstàncies, l’escriptor Albert Villaró obrirà unes xerrades virtuals per Instagram, que ha organitzat Andorra la Vella, presentant la seva darrera novel·la, La companyia nòrdica, que es publicarà a finals d’agost.

–Passarem un Sant Jordi diferent.
–La gent té ganes de llibres i sap greu,però totes les crisis venen amb oportunitats i servirà per fer una pensada nova sobre el món del llibre. La idea que «si no se celebra el Sant Jordi, s’acaba el món», l’hauríem de repensar. Hi ha molts països on la indústria editorial no depèn d’un sol dia per vendre un 30% dels llibres de l’any.

–Ho veu com una oportunitat?
–És obligat veure-ho així, si no estaríem plorant tot el dia i no serviria de res. Esperem que el sector dels llibres no pateixi però en cap moment ho fem durant l’any. És pervers creure que tot depèn del fracàs de la diada.

–Com es veu presentant La companyia nòrdica a través d’una pantalla?
–Em sembla perfecte. Moltes vegades hi ha xerrades a les quals vols anar i per qüestions d’imperatiu no pots. De fet, les històries que estem publicant diàriament estan tenint una repercussió enorme. Hem d’aprofitar la tecnologia perquè és una socialització de la cultura molt important.

–De què va?
–És una novel·la històrica i fantàstica datada en el segle XIX, durant la primera guerra carlina, amb una part que també passa a Andorra. 

–En què es va inspirar? Com sorgeix la idea?
–Les novel·les sempre surten amb una idea vaga i van sortint. L’únic que tenia clar era el personatge protagonista, que és un militar alemany dels que van venir d’unitaris a la guerra, i el Roseroles, que és un avantpassat meu.

–Fa 20 anys que va a Irlanda i hi escriu, es va inspirar en algun component d’allà?
–Es pot haver enganxat alguna cosa. És un país que no va ser romanitzat i on hi ha moltes històries de fantasmes que la gent viu amb molta naturalitat.

–Què trobarà a faltar més de Sant Jordi?
–Sant Jordi és una diada complicada. Per una banda, fa molta il·lusió, però per l’altra, és un bany de realisme: penses quin és el teu paper a l’univers i és molt petit. Ara bé, el contacte amb el lector i la dimensió social que representa és fenomenal. Hauríem d’aconseguir que no només fos per Sant Jordi. La diada és una virgueria, sobretot a Barcelona.

–Acostuma a anar a Barcelona per la diada?
–Quan hi ha novetat sí, si no em quedo aquí. És una festa fantàstica pels lectors. Tot el que siguin llibres està molt bé i m’agrada molt, però és una festa agredolça pels autors, una mica més complexa. És un bany d’humilitat monumental perquè veus que és una cursa per veure qui ven més i qui té més cues. En els últims anys, sembla ser el més interessant de la festa.