Per a aquelles persones que es dediquen a la creació, l’aïllament és una situació habitual, ja que els hi permet centrant-se en el seu treball. L’artista Samantha Bosque ho està aprofitant, sense deixar de banda el que passa a l’exterior. Per contribuir a pal·liar els efectes del coronavirus, ha donat una obra per recaptar fons.
 
–Per què li va interessar el projecte?

–En un moment com aquest, la sensació de tothom és d’impotència si no estàs en una feina com la dels serveis sanitaris o de tasques que has d’estar en un primer pla, la resta de població ens vam qüestionar que podíem fer. I més la nostra feina, perquè els artistes podem fer un reflex a través de la pintura del que està passant però, de quina manera pots realment ajudar? A més, el fet que tot el que es pugui recaptar sigui íntegrament pel fons solidari et dona la sensació d’ajudar d’una manera física.

–Creant un sentiment de comunitat.

–Exacte. La nostra individualitat ha agafat un protagonisme molt important ara que estem sols, i més si no estàs en un col·lectiu immers en la voràgine d’atenció directa. Com puc jo ajudar? Et sents tan poca cosa d’alguna manera. Així, si podem fer una comunitat artística, encara que siguem pocs, per poder col·laborar d’alguna manera, tot serà per a bé. Tant de bo puguem vendre totes les obres que estan disponibles al web perquè això pugui ajudar i puguem posar el nostre granet de sorra.

–Parli’ns de l’obra.

–Estic treballant en un altre projecte, però necessitàvem l’obra ja i soc lenta treballant. Em va venir al cap una obra de la darrera exposició que vaig fer i crec que és l’obra en aquest moment que puc aportar. Són dues mans que s’estan agafant, que per a mi reflexa la importància que té el fet de tocar-nos. I en un moment com aquest potser ens n’adonem més que mai perquè en la nostra quotidianitat donavem per fet el contacte entre les persones. 

–Què explica el títol, Petite Mort?

–L’obra forma part dins de la darrera exposició a la galeria Pilar Riberaygua sobre el rol de la dona a l’eròtica. Petite mort és l’orgasme en francès i es va titular així perquè una de les lectures que tenien les mans tractava de la sublimació de la relació sexual, del plaer, d’aquest moment del contacte físic. No deixa de ser una visió més del contacte humà.

–Com afecta aquesta situació al món de l’art?

–D’una banda tens un neguit perquè no saps què passarà després. Si el món de la cultura ja acostuma a ser un sector amb moltes mancances i a nivell pressupostari no es considera una prioritat sinó un luxe o un plaer, en una situació com aquesta on en teoria anirem a recuperar les necessitats bàsiques, sense saber com ens afectarà a nosaltres. Però d’altra banda vull ser optimista i pensar que la nostra aportació cultural no es perdrà. Serà un retorn, però tant de bo no tornem al punt on estàvem i que aquesta tornada no sigui tornar a la bogeria en què vivíem. Aquest moment ens ha de fer replantejar el tipus de vida que portàvem fins ara, moltes vegades de manera inconscient, i que estan confinats ens ha de donar l’oportunitat de pensar.