Fa tres anys va retrobar-se amb la música, la seva amant, a través de l’harmònica. Avui en dia, ell i la resta de membres de Pic Negre ambienta actes d’empresa i congressos a ritme de jazz i bossa nova.

– Com sorgeix Pic Negre?

De jove vaig estudiar música, però els meus ossos van fer que deixés de tocar. Fa tres anys un amic em va proposar aprendre a tocar l’harmònica, cosa que mai ho havia pensat i, l’endemà, estava comprant una harmònica cromàtica i preparant-me. A mi sempre m’ha agradat el jazz, la bossa nova i ritmes d’aquest estil. Vam començar primer un quartet, després un trio, i després un quintet. Ens adaptem en diferents formats per poder treballar més.

– Depèn del que demanin els clients?

La possibilitat de treballar en trio se’ns amplia molt més que en quintet per qüestions econòmiques. Deixem la segona opció per a festivals i espectacles d’aquest tipus. 

– Quants músics hi ha al voltant del projecte?

Tinc molts amics músics a Barcelona i a Andorra i a tots els va agradar molt la idea formar un grup. Treballem molt a Andorra amb el Toni Fernández i el Suso Real, que són músics andorrans, però sí que hi ha vuit o nou músics donant voltes al voltant del projecte i oberts a possibles formacions.

– Com us organitzeu per assajar?

Barcelona és el centre per a tots. Si estem en format trio ho fem aquí però, quan som més grans, Barcelona és gairebé una part d’Andorra per a nosaltres. 

– Com s’ha anat integrant els músics al projecte?

La majoria són gent que conec des que vaig començar a estudiar música fa 30 anys. Alguns d’ells ja havien actuat a Andorra amb altres artistes. Van acceptar de seguida perquè ens uneix una gran amistat i perquè no van veure problema. I jo encantat, perquè són gent amb un nivell molt alt que fa que presentem un producte molt bo i seriós. Aquests anys han sigut una mica difícils, però penso que al país encara hi ha un respecte cap a la feina que fem els músics. 

– De quina manera encaixa l’harmònica en el jazz?

És el gran desconegut. Hi ha molts intèrprets d’harmònica que s’han mogut en el món del jazz i molta música moderna, com  per exemple la que fa Stevie Wonder. Hi ha molta música, molta més de la que pensem, que està interpretada amb l’harmònica. També a la bossa nova, on hi ha grans intèrprets brasilers. És un instrument molt més introduït del que pensem.

– El jazz continua tenint un espai a Andorra?

Aquest és el meu objectiu. Hi ha hagut festivals i bons músics de jazz han vingut. També afició, que sembla que s’ha adormit una mica, però crec que es deu a la falta d’intèrprets. La prova és a l’estiu, a les nits de jazz que encara atrau molta gent. I als hotels i als congressos és una música que quadra bastant perquè acompanya. En això estem, esperem aconseguir un altre renaixement del jazz a Andorra.