Luisa Casati és la figura més representada de l’art després de Cleopatra i la Verge. La responsable del CAEE, Ruth Casabella, ofereix avui una xerrada al tomb de la figura d’una dona que, tot i passar els últims dies de vida oblidada, continua inspirant a artistes de totes les disciplines.
 
–La Marchesa Casati no passava desapercebuda.
–Va ser una dona de l’alta aristocràcia italiana que en un moment de la seva vida, per tot un seguit de circumstàncies, trenca amb tot, deixa de ser la típica senyora que només és un gerro de flors decoratiu per evolucionar cap a una dona lliure, independent i que s’envolta dels grans artistes del moment. Decideix viure com si la vida fos una gran festa, amb llocs tan destacats com el Palazzo del Gran Canal de Venècia, l’illa de Capri o el París de la Generació Perduda. Tristament va morir oblidada, sense diners i acompanyada només pel seu pequinès.

–Que li va fer companyia fins i tot al fèretre.
–Exacte, la seva vida va ser des de l’inici fins al final curiosa i amb tocs d’excentricitat que crec que és la millor paraula que defineix a la Marchesa Casati. Ella no va néixer amb títol nobiliari sinó que va passar a ser marquesa per un matrimoni concertat, com tots aquests basats en el context de l’alta aristocràcia. Però, en conèixer al poeta Gabrielle D’Annunzio, va començar una nova vida i es va transformar. Crec que d’Annunzio l’ajuda però ella ja era diferent i ell l’obre les portes a aquest món que va viure, que va gaudir i que va gaudir tant.

–Es podria considerar una dona feminista?
–Ella no era una feminista perquè ni s’ho va pensar ni va reflexionar-hi. En cap moment va mostrar-se preocupada per altres dones per afavorir la igualtat. Però dones com elles tenen un comportament que fan pensar que la dona havia de ser més i no havia d’estar sotmesa a l’home.

–Una dona forta.
–El marit el tenia a Roma i ella viatjava tranquil·lament per tota Europa. En aquell context, que l’home tingués diferents infidelitats no passava res, però que una dona tingués un amant, i més com d’Anunzzio, va ser tot un escàndol. Però a ella li donava igual, al contrari, volia que la gent parlés i, si parlaven malament, millor. 

– Va voler portar l’art més enllà.
–En el capítol més important de la xerrada explico que ella, en un moment, quan d’Annunzio li diu que surti de casa i comenci a contactar amb artistes, ella coneix a un pintor que es diu Boldinni i li fa un retrat preciós. A partir de llavors, decideix que vol deixar petjada al món i que vol ser una obra d’art viva. A partir d’aquí col·lecciona obres d’art i contacta amb múltiples artistes perquè ella sigui la protagonista de diverses obres. Es calcula que la col·lecció que va crear ronda les 130 obres. La Casati és la senyora més representada en una obra després de la Verge i de Cleopatra, però moltes obres s’han perdut perquè va morir arruïnada i va haver de subhastar moltes obres. Es van perdre, es van disseminar i algunes formen part de col·leccions particulars.