Manuel Cabarcos és un andorrà que a l’acabar els estudis al Lycée Comte de Foix, va marxar a estudiar enginyeria informàtica a Tolosa, a més de jugar als escacs. 
 
–Per què vas decidir estudiar a Tolosa?
–Jo volia estudiar matemàtiques, i a Andorra no es podia fer, llavors vaig anar a Tolosa, perquè la majoria de la gent que acabava el Lycée hi anava. Després no vaig fer només matemàtiques, vaig fer una doble llicenciatura d’informàtica i de matemàtiques. Una altra raó és que encara que a Andorra hagués pogut estudiar, els preus de la universitat de França eren més econòmics.

–Quant paga pels estudis a França?
–A França es reben ajudes socials i per la universitat pago uns cinc euros. Si tens dificultats per pagar o si els teus pares no guanyen suficients diners, només has de pagar l’import corresponent a l’assegurança que són els cinc euros. Ara no tinc els números al cap però crec que són al voltant dels 300 € a Paul Sabatier

–Quins altres beneficis troba d’estudiar a França?
–Descobreixes la ciutat, la cultura, nova gent, és una gran ciutat i hi han moltes oportunitats.

–Fa unes pràctiques a una empresa. Com les compagina amb els estudis?
–Faig tres dies a la setmana de pràctiques i dos d’estudis. Si t’organitzes bé, els dies que treballes, no has d’estudiar perquè ja t’ho has organitzat per a fer-ho abans. Sempre pots estudiar però quan tornes de treballar, no tens moltes ganes i hi han formes d’organitzar-se. No crec que sigui un problema combinar les dues coses.

–Què creu que li aporten les pràctiques?
–A les pràctiques, veus la industria i on et vols especialitzar. No és el mateix algú que té un diploma i no té una experiència real professional, que algú que té un màster i a més ha fet el seu últim any, unes pràctiques mentre estudiava. A part de que t’enriqueix, també aporta valor al teu currículum.

–També ho compagina amb els escacs...
–És el meu hobby i no he tingut cap problema en compaginar-lo amb els estudis perquè la idea és organitzar-se. Molta gent posa excuses, però mai he hagut de cancel·lar una partida, no és com si tot el dia estigués estudiant. A la meva doble llicenciatura, tenia quasi bé el doble de treball, i no vaig tenir problemes en compaginar-ho. 

–Per què va començar a jugar als escacs?
–El meu avi em va ensenyar; després, el meu germà va descobrir una aplicació en línia i em vaig enganxar.

–Quant temps li dedica als escacs?
– Jugo en N1, que és la lliga que està en el Top 12 d’escacs. També faig el torneig intern, que són els jugadors del club, que juguen una ronda cada mes. Per acabar, faig torneigs independents, com aquest cap de setmana, estic quasi bé ocupat perquè són tres tornejos per dia i cadascun pot durar fins a tres hores.