Frantz Massenat (Nova Jersey, 1992) és un jugador de bàsquet que es va formar a la Universitat Drexel, on va destacar com a un dels millors jugadors. Després de cinc anys competint a Alemanya, va arribar a Andorra per iniciar-se en la competició espanyola.

–En el seu primer any a la Lliga Endesa i el debut ha estat immillorable: aniran a la Copa del Rei.
–Realment no sabia com de gran era aquesta competició perquè és el meu primer any però els meus companys i l’entrenador sempre diuen que és un dels caps de setmana més increïbles que es poden viure, que era una fita molt important. Així que vaig començar a creure-m’ho i cada partit, cada setmana ens centràvem en això. Aconseguir-ho ha estat increïble perquè, a més, hem perdut jugadors importants durant el camí i, tot i les dures derrotes del València i el Madrid, vam poder contraatacar i assolir-ho. Això diu molt del nostre equip.

–Hi ha moltes expectatives sobre el que passarà al febrer?
–Tothom anirà a Màlaga per viure aquell cap de setmana, hi ha un gran desplaçament mediàtic, i hem de gaudir l’experiència. No hi ha estrès però sí que hi ha molta concentració i enrenou, se’n parla molt. 

–Què opina sobre el quadre que els ha tocat?
–Ens hem reunit uns quants jugadors per mirar el sorteig i quan ha sortit el Barça amb el València ho hem celebrat, després hem aparegut nosaltres amb el Tenerife. Estem motivats de jugar contra aquest rival perquè ens hi vam enfrontar fa un mes i vam perdre a casa... Ara tenim una altra oportunitat de guanyar-los, penso que això suposarà una motivació extra i, d’altra banda, recuperarem els jugadors lesionats. A més, estem contents perquè hem evitat el Madrid i el Barça i crec que podrem competir contra els equips que ens han tocat, tenim una oportunitat. Tot i això, mai se sap perquè només es juga un partit però crec que això beneficia els dos equips perquè pot passar que un dia siguis millor que els favorits.

–Jugar a Espanya era el seu somni?
–He gaudit de cada pas del camí que m’ha portat fins aquí, és part del meu procés, part del meu somni. Volia ser jugador de bàsquet professional; i estar en aquest ambient, amb aquests companys, aquests entrenadors i sent jo mateix... Sóc feliç.

–Va ser complicat adaptar-se a l’ACB?
–I tant...  I encara m’hi estic adaptant. De vegades m’he de recordar que és el meu primer any aquí i que les coses requereixen temps. Per a mi és important concentrar-me en el que els meus companys i l’entrenador necessiten de mi i em demanen. Cada vegada em sento més còmode i estic creixent. Sé que no serà arribar aquí i convertir-me en el millor jugador, primer he d’entendre el meu rol dins de l’equip. I cada vegada em sento més còmode. 

–En què es diferencia respecte a la Bundesliga?
–És molt més dura, hi ha més intensitat, velocitat i moviment. A Alemanya és molt físic però no hi ha tant moviment. La lliga alemanya també és molt bona però a l’espanyola has de sortir a la pista donant el 110% a cada partit, contra tots els rivals.

–Aquesta temporada ja han complert dos dels objectius principals, l’any passat es va fer un molt bon paper a Europa però a la lliga no es van assolir les dues fites proposades.
–Crec que el que es va aconseguir a l’EuroCup és increïble... Arribar a les semifinals és una gran fita perquè hi ha equips molt importants, però sé que a Espanya és molt important arribar als playoff o a la Copa. El fet que ja hàgim complert dos dels objectius ens anima a esforçar-nos per aconseguir el tercer: lluitarem, per estar als playoff i que la temporada sigui un èxit.

–De quin company creu que pot aprendre més?
–Considero que puc aprendre de tots ells només parlant o mirant-los, penso que tenim una molt bona química. Però crec que de qui més puc aprendre és el Hannah, té molta experiència i parlem molt sovint sobre bàsquet i sobre el futur de la professió. A la pista sempre em guia i m’ensenya.