Quan era petita, Laura Castellet va llegir Tirant lo Blanch i va quedar fascinada pel món medieval. Un cop a la universitat, va afinar la seva obsessió i es va especialitzar en l’estudi de la música i els instruments de l’edat mitjana. Col·labora sovint amb la Biblioteca Nacional d’Andorra i l’Institut d’Estudis Andorrans en la investigació de la identitat cultural del país.

–A l’edat mitjana Andorra esdevé un coprincipat!
–Cert, tot i que a nivell cultural no era pas diferent que Foix o el Rosselló, o la Cerdanya o l’Urgell. Aleshores les fronteres no existien tal com són avui, però el país necessita crear un discurs històric propi en tots els àmbits, també a nivell cultural.

–En què erem diferents, doncs, culturalment parlant?
–Com a l’edat mitjana Andorra era un territori bàsicament ramader, tenia matèries primeres molt bones per fer instruments musicals. Ara fem servir el plàstic, però abans s’utilitzava la pell animal, els budells, la cornamenta i els ossos... De fet, era estrany que un pastor no portés sempre amb ell una cornamusa, un flaviol o un tamborí per distreure’s.

–I no teniem cap cantant famós? 
–No ens consta cap joglar o trobador andorrà reconegut. A l’església de Sant Martí de la Cortinada, en un racó de l’absis, es conserva la pintura d’un personatge tocant la viola, però no s’ha pogut esbrinar qui era o per a quin senyor feudal treballava...

–Almenys conservem algunes cançons?
–Moltes! Tot el que es tocava i cantava entre el Rosselló i l’Empordà, passant per Andorra, era el mateix. Cançons que en realitat són molt actuals, perquè les seves lletres bé podrien ser les d’un àlbum d’aquest any. Hi ha una trobadora, una dona d’Occitània, que li canta al seus amant per què l’ha abandonat.

–La Rosalía de l’edat mitjana. 
–N’hi ha una altra que diu: «Jo ja soc tot el que demanaves, guapa i amb diners, aristocràtica i amb coneixements, i ara vas tu fent la mona i lligant amb una altra».

–Així doncs, Andorra passarà a la història per la seva bona cornamenta? Pels instruments, vull dir...
–I també pels metalls! A l’època medieval aquest territori va ser molt important en el comerç de bronze per fer campanes. Les dues que es conserven de Meritxell en són un bon exemple.

–També feiem música amb les campanes?
–Les campanes més aviat eren sistemes de comunicació a llarga distància. Com Andorra es trobava en un punt transfronterer delicat, poder enviar missatges per aquesta via era fonamental. 

–S’han fet estudis de la seva eficàcia?
–Ens encantaria, però la contaminació acústia que avui té el país no permet fer les recreacions necessàries per saber-ho.