En Ferran Agúndez (Manresa, 1960) porta gairebé 50 anys trepitjant un tatami. La crisi ecomòmica el va empènyer a transformar-se de judoka aficionat a professor de judo management per a empreses. Aquest mètode innovador pretén implantar la filosofía de les arts marcials al dia a dia del món laboral, i tot, sense donar ni una sola patada.

–Així doncs, no m’ensenyarà a lluitar contra el meu cap?

–Al contrari! Judo significa ‘camí de la flexibilitat’ i precisament el que vull és transmetre als meus clients la capacitat d’adaptar-se davant els riscos, d’aprendre a caure i de ser flexible davant el canvi que pateixen les empreses i els mercats.

–Ja ho deia Bruce Lee, ‘be water, my friend’.

–És que un dels principis del judo és no oposar resistència a les forces superiors. Quan faig una sessió amb empresaris, practiquem tècniques de judo perquè entenguin situacions habituals del món laboral com el bloqueig, l’equilibri de forces en les negociacions o la correcta distribució de l’energia.

–No es faran pas mal els seus clients amb les claus de judo?

–No dona no, m’adapto al nivell dels meus alumnes. Faig sessions a universitats, hospitals,empreses... Fins ho tot he tingut participants en cadira de rodes. El més interessant és que la gent que ve a la classe, potser es veu cada dia a la feina però mai s’han tocat entre ells, i practicant les claus de judo s’agafen cofiança. Es crea proximitat i surten més reforçats com a equip.

–Si no vaig errada, el judo era una tècnica de combat medieval.

–Més o menys. El mestre Kano Jigoro va fundar la pràctica esportiva al segle XIX com una forma d’ajudar la societat japonesa a adaptar-se als canvis que estava vivint el país, que va passar ràpidament del feudalisme medieval a la modernitat. Kano va convertir la lluita samurai en un esport olímpic.

–Si Kano va transformar les arts marcials samuaris en judo, vostè va transformar el judo en ‘coaching’?

–S’entén el judo com una eina educativa. A través d’una base física i filosòfica s’intenta millorar la societat, que la gent sigui més solidària.

–Ja no saben què inventar els del ‘coaching’...!

–Jo intento fugir bastant d’aquesta paraula, perquè el coaching s’ha acabat banalitzant una mica. En el meu cas, crec fermament que els participants assimilaran millor el missatge practicant judo que no pas escoltant una conferència sobre judo o veient una classe magistral.

–En qualsevol cas, imagino que el judo serà un dels esports estrella en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020.

–Sí! Tots els amants del judo estem esperant que presentin oficialment l’equip que competirà als Jocs Olímpics. Imagino que s’hi voldran lluir de valent! H