Fede Bessone (1984, Argentina) és lateral esquerre a l’FC Andorra. Bessone va venir al Principat al gener per formar part del nou projecte orquestrat per Gerard Piqué, però mai ha estat únicament un fitxatge futbolístic. En un futur estarà involucrat amb la base. De fet, des d’avui fins al dia 30, i juntament amb Ferran Tacón, serà entrenador del primer campus del club.

–Com va sorgir la idea de fer un campus a Andorra?
–Estic molt vinculat a aquest món dels xavals i m’encanta que els infants puguin venir i passar-s’ho bé jugant a futbol. Que aprenguin mentre gaudeixen, que al final és l’objectiu de tot això, és genial. Vaig parlar amb el Jaume [Nogués, el director esportiu] i vam decidir tirar-ho cap endavant. És el primer any que l’FC Andorra tindrà un campus i vam pensar que estaria bé fer-ho. Va ser així de senzill. Tinc una empresa que es dedica a fer campus a l’estranger i em va demanar si ho podia gestionar. Vaig accedir. Per això estem, per fer tot el possible perquè el club creixi i que segueixi actiu encara que estiguem de vacances. A més, així els nens poden descobrir com funcionem a l’FC Andorra. 

«No busquem fer diners, volem formar els infants, que estiguin amb els jugadors i que vegin que som com ells»

–Per què va decidir crear l’empresa? 
–Per traslladar l’experiència que jo he viscut com a futbolista professional i aplicar-la als petits. Tinc devoció pels nens. Òbviament, no tots els infants que juguen a futbol tindran la sort de ser professionals, però crec que puc ajudar a fer que els nois aprenguin i entenguin perquè han de fer el que se’ls demana al terreny de joc. I penso que, quan abans ho entenguin, abans milloraran el seu rendiment. Està clar que s’ho han de passar bé, però han d’entendre el perquè de les coses a través d’un descobriment guiat.

–Des del primer moment es va dir que no era un fitxatge purament futbolístic. Quina vinculació tindrà amb la base més enllà del campus? 
–Així va ser. No ens hem assegut a parlar sobre quin serà el meu rol perquè jo vull seguir jugant. Encara em trobo bé físicament. El dia que s’acosti el moment de deixar el vestidor com a futbolista, ens asseurem i decidirem quin serà el meu rol al club. Però, mentrestant, sóc una persona a qui li agrada aportar i ajudar. Si de moment em puc involucrar amb el campus i la tecnificació, ja és quelcom que em motiva i que tinc molt present. En un futur, no tinc ni idea del rol que ocuparé. Tot el que sigui estar vinculat al món del futbol i als nens, em fa molt feliç.

–Parlant de la base... Què li sembla Richard Imbernón?
–No el conec personalment però només n’he escoltat meravelles. Els companys que el coneixen personalment me n’han parlat molt bé i alguns pares dels infants que s’han inscrit al campus, també. Estic content perquè la seva sortida del club potser no va ser la més adequada i crec que, d’aquesta manera, se’l premia i així pot estar involucrat al projecte. Tinc moltes ganes de conèixer-lo perquè sembla una bona persona.

«Estic content [per Richard Imbernón] perquè la seva sortida del club potser no va ser la més adequada»

–Més enllà del futbol suposo que també busquen infondre valors.
–Sí, és bàsic. Dins d’un vestidor hi ha d’haver respecte cap als companys, s’ha de ser responsable, tenir bon comportament, esforçar-se, controlar-se... Però la feina comença a casa. Nosaltres intentem seguir aquesta línia al vestidor. Els infants han d’entendre que per a ser futbolista professional s’ha de tenir unes formes.

–En quin moment es va sumar Ferran Tacón al projecte? 
–Ell ja havia tingut altres experiències en campus, ja hi havia treballat. Com que érem companys de pis i ens portem molt bé, li vaig proposar de donar-me un cop de mà i ser entrenador del campus amb mi. També li agraden molt els infants. A més, els nens venen i volen conèixer els jugadors. En pròximes edicions intentarem que vinguin altres companys i que ens coneguin a tots. Seria molt maco. 

–La idea és no limitar-se a l’estiu sinó ampliar-ho a altres períodes vacacionals.
–Sí. Per a nosaltres l’estiu és complicat perquè estem a fora i després comencem la pretemporada. El que farem és mirar les setmanes blanques dels nens d’Andorra per poder potenciar-ho. Ara farem cinc dies però a mi m’agradaria involucrar-me amb aquests nens, encara que no siguin el meu equip. Amb això no busquem fer diners, volem formar els infants, que estiguin amb els jugadors de l’Andorra i que vegin que som com ells. La transparència per a mi és vital.

«En pròximes edicions intentarem que vinguin altres companys i que ens coneguin a tots. Seria molt maco»

–El campus es va presentar una mica tard, quants infants tenen inscrits?
–La veritat és que es va decidir que es faria a última hora perquè estàvem pendents d’uns detalls. Ho vam fer públic a principis de juny i estem molt contents perquè tenim 15 nens. Estem desitjant conèixer-los i tenim moltes ganes de començar. No se’ns ha inscrit cap nena de moment. Ens hem trobat amb el hàndicap de tenir poc temps de marge, en pròximes edicions ho avisarem abans. El que també ha passat és que encara hi ha infants que tenen classes. 

–Quins records guarda de quan anava als campus? 
–No hi anava gaire sovint però dels pocs als quals vaig anar recordo estar amb els meus amics i passar-m’ho súper bé. I és del que es tracta. Intentem corregir i que els nens millorin alguns aspectes, però no pretenem ser entrenadors perquè només estarem al campus una setmana i la intenció és que s’ho passin bé.

–Quin és el balanç de la temporada?
–Vam arribar i estàvem molt lluny dels de dalt, era molt complicat arribar-hi encara que manteníem l’esperança. Tots els jugadors que vam arribar nous veníem amb aquest objectiu, sinó jo m’hauria quedat al Prat i el Ferran a l’Horta, per exemple. Vam deixar projectes personals importants per endinsar-nos en altres, i va sortir molt bé. Estic molt orgullós de tot l’equip, no només de jugadors, sinó del Jaume, l’staff, el míster, l’Albert [Jorquera], els fisios... Tots ho han fet possible, nosaltres rematem la feina que es treballa durant la setmana. Hem fet molta pinya, els nois que ja estaven a Andorra ens van acollir i ho van fer molt fàcil... Quan tot l’equip va cap a una mateixa direcció, tot és més fàcil. És una autèntica barbaritat el que hem aconseguit.

«Hem de sortir al 100% a cada partit i fer que els jugadors nous captin el missatge del ‘míster’ ràpidament per ser un equip sòlid»

–Tenia un projecte al Prat. Què el va atreure de l’Andorra de Piqué? 
–Tot una mica. Quan has tingut la sort que jo he tingut, de poder ser futbolista professional des que era jove, i que ara amb 35 anys et truquin i s’interessin per tu, que et facin sentir partícip d’un projecte que pintava molt bé... Sí que és veritat que al Prat estava molt bé i m’he sentit molt estimat, però he de pensar en el meu futur i el de la meva família. Ja tinc una edat i he de pensar què faré després. Quan vaig parlar amb el Jaume em va proposar involucrar-me amb la base en un futur, em van prometre que li trobarien feina a la meva dona, que m’ajudarien amb l’escola dels meus fills... Han complert amb tot, ho van fer molt fàcil.

–Com veu el repte de Tercera?
–No serà gens fàcil. Crec que hem de fer el que hem estat fent fins ara. Sé que és un tòpic però crec que hem d’anar partit a partit. Hem de pensar que no som, ni de bon tros, millors que ningú. A Primera Catalana ja era complicat i la Tercera Divisió ho és una mica més. Hem de sortir al 100% a cada partit i intentar que els jugadors nous captin el missatge del míster ràpidament. Així serem un equip sòlid i farem un bon paper a la categoria. La nostra intenció és estar al capdavant però hem de ser cauts.