Rubén Bover, de 26 anys, és migcampista ofensiu de l'FC Andorra. El mallorquí va ser un dels primers fitxatges que es va fer des que Gerard Piqué va mostrar interès en el club. Bover té una gran trajectòria a Anglaterra i als Estats Units d’Amèrica.

–Aquest cap de setmana van aconseguir sumar 3 punts més.
–Diumenge es va demostrar la mentalitat de l’equip, sortint com ho vam fer a la segona part i remuntant en un camp difícil. Crec que va ser la nostra millor meitat de partit des que estem junts. I, personalment, estic molt content d’haver pogut ajudar l’equip amb un altre gol. 

–I els va venir a veure Gerard Piqué.
–Per a nosaltres que algú com Piqué vingui veure’ns un diumenge i després baixi al vestidor per donar-nos l’enhorabona... Això diu quin tipus de persona és i fa que vulguem lluitar cada minut, perquè som conscients de tot l’esforç que fan per l’equip.

–Ara els grans rivals a batre són la Montañesa i el Manresa.
–Sí, ara estan a dalt de tot, van primer i segon. L’altre dia van empatar... A veure si guanyem el partit que tenim ajornat i així retallem una mica la distància. Hem de jugar contra ells encara però tenim moltes ganes de fer-ho, serà un partit maco.

–Veu possible l’ascens aquesta temporada?
–Sí, mentre que hi hagi punts en joc, tenim possibilitats. L’equip cada vegada està millor però també depèn dels altres conjunts. És una pena que no només depengui de nosaltres, però farem tot el possible per intentar pujar.

–Hi ha hagut molts canvis a l’equip i molts fitxatges. Com s’han adaptat?
–Vaig tenir la sort de ser el primer, després va venir el Ferran i més gent. La veritat és que els jugadors que han vingut són increïbles i els que s’han quedat ens han tractat genial. Estem cada vegada més units, cada vegada ens coneixem més i anem millorant seguint les indicacions del míster.

–Per què va decidir formar part del projecte de Piqué?
–Quan em van trucar no estava molt segur de baixar a jugar a Primera Catalana. Però em van proposar que vingués una setmana i la veritat és que em vaig sentir com a casa des del primer dia. És com un repte per a mi poder estar a l’Andorra i pujar-lo el més amunt possible. Feia molts anys que estava endinsat al món del futbol, 10 anys jugant, i necessitava quelcom que em tornés a animar, un repte nou. La veritat és que aquest projecte té molt bona pinta.

–Se li acaba el contracte al juny. El renovarà?
–(Riu). Encara no se sap però el més segur és que sí. Estic molt content aquí, ho saben tant els místers com els directius. Ja es veurà però suposo que seguiré aquí i espero que molt de temps.

–S’han proposat objectius ambiciosos. Què necessiten per assolir-los?
–Seguir com estem i a poc a poc les coses sortiran. Ens estem coneixent i és una adaptació que necessita una mica més de temps. Ara acumulem tres partits sense perdre i hem de seguir guanyant i sumant punts. Quant als objectius, nosaltres som ambiciosos, tal com ens ha inculcat el president, i treballarem per arribar el més amunt possible. 

–Es nota l’ADN blaugrana en el nou FC Andorra?
–Sí, els entrenaments tenen un ADN Barça, però són entrenaments amb els quals estem molt contents. És una mica diferent de quan vaig arribar, durant les primeres setmanes a Andorra. 

–Que Gerard Piqué hagi comprat el club ha creat molta expectació. Com ho estan vivint? Ho noten als camps?
–Ara se’ns considera com el Madrid de la categoria per tot el que ha passat. I és normal, tots els equips ens tenen moltes ganes. Saben que hi haurà més ressò que abans perquè tenim el president que tenim i la veritat és que també és un plus per a nosaltres. Ens agrada veure que els estadis s’emplenen i que la gent pressiona. El futbolista vol jugar en estadis plens i on hi hagi bons ambients. Ho portem bé. 

–També han rebut alguna crítica.
–Sí, és normal. De crítiques en rebrem. Al món del futbol ja se sap que hi haurà crítiques sí o sí, però no ens hem de preocupar. 

–Quant a la seva trajectòria personal, amb 17 anys va marxar a Anglaterra i també ha jugat a Nova York i ha aconseguit ser l’MVP de la lliga nacional. Com va ser l’experiència?
–Vaig marxar molt jove a Anglaterra perquè volia aprendre anglès, pels estudis i perquè el futbol i la cultura eren diferents. Després del primer any vaig tenir l’oportunitat de fitxar per un gran club com el Charlton Athletic, que és on vaig conèixer a Fede Bessone, per això hi tinc tan bona relació. La veritat és que tot va començar com una aventura però van passar quatre anys i seguia a Anglaterra amb el Charlton.

Després vaig tenir l’oportunitat d’anar a Nova York i de conèixer a Henry, a Juninho i tota aquesta gent. Em vaig enamorar de la ciutat i vaig quedar-me. Més endavant vaig tenir l’opció d’anar al Cosmos amb el Raúl i Marcos Senna. Ells dos van marcar molt la meva carrera, per com em tractaven i perquè em van fer veure el futbol d’una altra manera. Els estic molt agraït. Gràcies a ells vaig tenir la meva millor temporada a Amèrica i, de fet, encara hi tinc molt bona relació. Això m’ho enduc per tota la vida. 
Després vaig tornar a Anglaterra perquè, per a mi, és la millor lliga del món. Però les coses no van sortir tan bé com esperava i vam decidir trencar la relació. Estàvem pensant en altres llocs però va sortir això d’Andorra i estic molt content.

–Si hi havia altres opcions. Per què Andorra?
–La veritat és que jo també estic sorprès. Quan em va trucar el meu agent per explicar-me que l’havien trucat d’aquí li vaig dir ‘estàs una mica boig’. Venir a Primera Catalana després de tot... mentalment és difícil canviar d’un nivell a un altre. Però vaig venir i m’han tractat molt bé i per a mi això és el més important, i més després d’haver passat un any dur amb males relacions amb l’entrenador i el propietari. Necessitava una mica de tranquil·litat i un projecte nou que m’animés a fer coses noves i la veritat és que estic molt content.

–Com ha viscut el canvi de lliga, categoria i de país?
–És molt diferent del futbol al qual estava acostumat. Camps més difícils, artificials, més petits, equips molt ben treballats físicament, pocs espais... És diferent però toca adaptar-se i intentar guanyar i sortir com abans millor d’aquesta lliga per seguir cap amunt. A més, estic enamorat d’Andorra i la seva tranquil·litat.

–Parlant de camps... Com veu el Prada de Moles, a Encamp?
–Tot i ser un camp artificial, estem encantats perquè la gespa està molt nova. Esperem poder jugar allà aviat perquè ens va molt bé per al futbol que volem fabricar nosaltres.