L’escriptor David Gálvez és conegut per obres com Arnes (2017), Res no és real (2015) o Cartes mortes (2014), però just ara acaba de guanyar el Premi de Narrativa Fantàstica i de Terror, que any rere any organitza el Departament de Cultura d’Encamp, amb el seu relat Areny amb cap de gos.
 
–Què explica el relat?
–No es poden revelar massa elements de la trama perquè el relat és molt curt, de només quatre pàgines, i va desenvolupant-se a mesura que avança la història. 

–Quin n’és el fil conductor? 
–La història gira al voltant del quadre Areny amb cap de gos, que és una obra poc coneguda de Goya. De tota manera, no el menciono dins del text perquè el mateix lector pot descobrir-lo a través de les referències que hi apareixen. I si no és el cas, no passa res perquè el relat pot funcionar independentment d’aquest factor.

–Hi ha un protagonista? 
–Sí, es tracta d’una persona que va fent un monòleg interior al voltant d’aquesta pintura per intentar esbrinar què pot significar. El personatge no acaba de saber on està situat però té una sensació d’aïllament, sent veus i podria semblar que té un problema mental.

–Dins de quin gènere podria encabir-se?
–Jo no acostumo a treballar gèneres purs i aquí vaig fer una barreja. Pot interpretar-se o bé que aquest senyor no està bé del cap i s’ha tornat boig, o bé que hi ha unes energies o fantasmes del passat que venen a turmentar-lo. Per mi, la gràcia és no caure en els tòpics dels gèneres i per això faig la meva pròpia aproximació tant al terror com a la fantasia. 

–Com se li va acudir la idea?
–Vaig descobrir el quadre per casualitat a les xarxes socials. I em va estranyar no haver-lo vist abans, tenint en compte que durant una època havia seguit bastant l’obra de Goya. De fet, és un quadre molt suggerent, que trenca tots els tòpics de l’època i crida l’atenció. Jo el vaig trobar molt xocant i per això em va interessar i vaig decidir investigar-lo una mica.

–Va resultar-li fàcil escriure el relat? 
–Sí, em va sortir molt fàcilment perquè la imatge em va motivar molt. En aquest cas, vaig tenir-lo escrit en una tarda i vaig revisar-lo el dia següent.

–S’esperava el premi?
–El vaig rebre encantadíssim. Tot i així, em va sorprendre perquè he publicat molt però de premis no n’he guanyat pràcticament mai. Trobo que és molt difícil que el jurat que et llegeix coincideixi que la teva obra és la millor.

–Aquesta història s’acaba aquí? 
–Sí. De fet, abans de rebre el premi ja vaig incorporar el relat en un volum amb altres peces que m’ha permès tancar-lo i ara estic movent-lo per si alguna editorial hi està interessada. 

–Creu que està creixent l’interès literari? 
–Sembla que hi ha un interès més enllà de la gent que s’hi dedica. Els interessats troben en concursos com aquest una manera de motivar-se; veig que és un format de molt èxit.