Paula Cristina da Silva, de 20 anys, va guanyar l’edició andorrana del certamen de bellesa World Top Model. La setmana passada se’n va celebrar la final internacional a Milà i va ser escollida una de les 12 finalistes d’entre representants de 38 països.

–Com ha estat poder representar Andorra en un certamen internacional?
–La meva primera vegada ha sigut tan gran... participar en un concurs de la repercussió de la World Top Model ha estat una experiència molt maca. Les noies eren molt simpàtiques. Ens vam trobar amb moltes diferències perquè érem de països diferents i era difícil parlar amb totes però em vaig espavilar bastant bé perquè parlo cinc idiomes. Va estar molt bé, m’ha agradat molt, serà inoblidable. Els sopars eren brutals, mentre que al migdia menjàvem un tall de pizza, a la nit ens portaven a uns restaurants increïbles.

–Quina era la dinàmica a Milà?
–Vaig aterrar dijous a la nit i vaig estar-hi fins dilluns. La final es va celebrar el diumenge des de les vuit de la tarda fins a les dues de la matinada. Va ser molt intens però va estar genial. A més, cada dia havíem de seguir un programa i ens el passaven al moment per WhatsApp. Va ser una mica caòtic perquè havíem d’estar pendents del mòbil tota l’estona i a mi me’l van robar el primer dia. Ens deien el lloc i la roba que ens havíem de posar i ens passàvem el dia corrent d’una punta a l’altra. 

–Com va ser la desfilada?
–En vam fer diverses. La primera va ser divendres i totes portàvem vestits. Dissabte se’n va fer una altra a un restaurant preciós i ens van dividir en grups de manera que unes portaven abrics i les altres vestits. També hi va haver una segona desfilada en banyador en la qual no vam participar totes, com per exemple jo. 

–Què va sentir quan li van dir que formava part de les 12 finalistes?
–Estava súper emocionada, no m’ho podia creure. Estàvem esperant en una carpa totes nervioses i hi havia com una obertura de manera que des de l’interior podia veure la meva parella que estava a fora esperant que li digués si havia passat de fase o no. Quan em van dir que era una de les finalistes, de seguida li vaig fer que sí amb el cap i va començar a saltar i cridar i va avisar els meus pares. Tot seguit vaig desfilar amb les 12  noies amb uns abrics russos preciosos. Va ser impressionant perquè una cosa és que desfilem 38 i l’altra que siguem 12 perquè els cercatalents es poden fixar més en tu i és més fàcil cridar l’atenció.

–Però la final no només va ser desfilar.
–Vam fer sessions de fotos en llenceria, en vestits elegants i amb roba casual. Als matins fèiem sessions de fotos i a la tarda ens emprovàvem els vestits, practicàvem una mica i tocava desfilar. No ens deixaven sortir de l’hotel, vaig trobar a faltar poder fer una ruta turística per  la ciutat perquè Milà és el centre de la moda. Afortunadament tornava a Andorra dilluns a la nit i vaig poder aprofitar per visitar el Duomo, que és impressionant.

–La seva parella li ha donat molt suport durant tot el procés.
–La veritat és que m’ha fet moltíssim costat. Ara fa poc que vivim junts i a Andorra discutim sovint però a Milà no, allà va ser el meu suport en tot moment. Si no m’hagués acompanyat, m’hauria esfondrat. Quan pensava que tot estava pactat, no tenia ganes ni de desfilar. Clar, penses que ja està tot fet, que les noies que desfilen dues vegades abans de la gala ja seran les finalistes, inclús elles mateixes ho pensaven. Va ser molt estrany.

–Quin és el ritme de la World Top Model?
–És frenètic, va ser molt intens. Anàvem a dormir al voltant de les dues o tres de la matinada i ens despertàvem a les set perquè ens havíem de maquillar, pentinar i arreglar per estar a punt per a l’esmorzar, que era a les nou. A les 10 ens tancaven a una sala i ens explicaven que faríem: proves de perruqueria, vestuari, maquillatge... de tot.

–Què s’emporta de l’experiència?
–Sobretot m’emporto confiança en mi mateixa. Abans de la World Top Model era molt insegura. Sempre deia que no servia per al modelatge i pensava que m’havien escollit com a representant d’Andorra perquè aquell dia vaig tenir sort. El fet de ser seleccionada com una de les 12 finalistes em va fer pensar que sí que puc valer per ser model. També m’emporto moltes amistats amb les quals continuo parlant diàriament perquè hi havia noies molt maques. Va ser molt bonic.

–Té algun projecte entre mans?
–En tinc bastants però encara no hi ha res tancat i prefereixo no dir-ho., però sembla que estan sortint cosetes amb gent de fora d’Andorra que m’ha vist a la World Top Model i estic contenta. A veure què passa perquè acabo de sortir del concurs i em van dir que tinc possibilitats d’anar a diversos llocs però ja veurem què m’ofereixen realment. De moment no tinc res confirmat, mantinc els peus a terra.