Alan Ward Koeck és professor i vocal de la junta de la Societat Andorrana de Ciències (SAC). Fa poc que ha publicat el llibre La vinya a Andorra, on fa una anàlisi històrica de l’evolució d’aquest cultiu al Principat. Avui al vespre ofereix una conferència al centre cultural la Llacuna sobre aquest tema en concret.
 
–Andorra és terra de vinyes?
–Una mirada històrica ens descobreix que en època medieval, cap al segle XII, sí que hi havia bastants conreus de vinya al Principat, però que es concentraven sobretot a Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella. En aquella època, el vi tenia una funcionalitat; era necessari per a l’església catòlica, ja que sense vi no es pot congregar.  

–I mai s’ha deixat de produir aquí?
–El cultiu de la vinya va anar creixent fins al segle XIII inclòs, però a partir del següent va començar a baixar en picat i al XV i XVI pràcticament ja no en quedava. Tot i així, mai va desaparèixer; sempre n’hi ha hagut. L’únic que, per exemple, la vinya del segle XIX era molt dolenta i només servia per fer raïm.

–Com s’explica aquesta disminució?
–Pel clima. Al segle XIV va produir-se una baixada bastant pronunciada de les temperatures i un augment de les precipitacions; fet que va donar pas al període conegut com la petita edat de gel. Aquests dos factors a la vinya no li convenen.  

–L’arribada del tabac d’Amèrica va agreujar la situació?
–El tabac va ser el reemplaçant directe de la vinya com a cultiu de valor econòmic, ja que no només servia per a l’alimentaicó, sinó també per pagar impostos.

–Per què just ara està creixent el cultiu de la vinya una altra vegada?
–El motiu es resumeix amb el canvi climàtic, que ens ha retornat a la situació climatològica de l’Edat Mitjana, inclús amb temperatures superiors i estius més secs.

–El vi andorrà és molt particular?
–Avui no es pot fer una vinya molt particular a cap lloc. A més, la d’aquí no és nativa, sinó que ve d’altres indrets, tot i que s’han plantat espècies específiques perquè aguantin temperatures molt baixes a l’hivern. I, com amb les cerveses artesanes, cal tenir en compte el factor humà que hi ha al darrere.

–Serà difícil associar el vi amb Andorra?
–Costarà una mica d’interioritzar, com el vi de Califòrnia, que durant molt de temps tenia mala fama però ara n’hi ha amb cert reconeixement. La producció de vi necessita un temps i estic segur que la gent d’Andorra que s’hi dedica està a principis del cicle, però no dubto que millorin i acabin agafant bastanta fama.

–Al seu llibre, ho explica tot sobre la vinya al Principat?
–No. Per exemple, a mi m’encantaria saber si aquí hi havia producció de vi a l’època romana. Segur que es coneixia, però en quin moment va començar la producció?