David Hidalgo dIRECTOR GENERAL D'eNSISA
DAVID HIDALGO: «L’augment de l’IGI ens pot fer perdre punts de competitivitat»
PER ESTEFANIA GRACIA
El director general d’Ensisa, David Hidalgo, parla de les previsions i novetats d’aquesta temporada d’hivern i de com s’està vivint la separació de Grandvalira des de l’exterior.
–L’any passat va ser una bona temporada pel que fa a la xifra de visitants, aquest any serà millor?
–Les perspectives són mantenir més o menys el mateix nombre de dies d’esquí, que és el nostre equivalent a clients. L’any passat en vam tenir 1.765.000, i la idea seria mantenir-nos en aquesta xifra, perquè créixer en volum arribar un moment que ja no és interessant, sinó que interessa més créixer en qualitat.
–Les estacions d’Ensisa estan al màxim d’ocupació o encara poden acollir més visitants?
–El problema més important està en els pics de temporada, hi ha dates puntuals en què tenim xifres d’ocupació força elevades. Per exemple, algun cap de setmana de febrer Grandvalira pot arribar a registrar prop de 30.000 persones. Tot i això, encara en podem acollir més, però sempre que estiguin repartides. Estem arribant a unes puntes molt grans, però en altres moments de temporada ens trobem amb menys afluència, i precisament, l’estratègia s’encamina una mica cap aquí: a omplir els buits de temporada.
–Quin és el màxim d’esquiadors que pot acollir el domini?
–És difícil de calcular, perquè tens la capacitat de transport i la capacitat simultània de gent. És més una qüestió de seguretat a les pistes que no tant de capacitat. Per exemple, si vinguessin 100.000 persones en una hora, no hi hauria problema per portar-les a totes fins a les pistes, però òbviament, 100.000 és una xifra impensable. Per tant, no és un problema de capacitat, però cal tenir en compte que també preval el servei que puguis donar, ja que si hi ha massificació el servei no serà el mateix.
–Ha comentat que una de les línies de l’estratègia d’Ensisa és omplir els buits de temporada, com es fa?
–Per exemple, fem algunes ofertes especials pels que compren els forfets més aviat. Però sobretot, comunicant bé les ofertes, gràcies a les xarxes socials tenim immediatesa. Fa uns anys, si tenies neu abans d’hora era difícil comunicar-ho, però avui en dia, enviant una alerta per correu o a través de les plataformes socials pots informar a la població de seguida i al dia següent ja tens la resposta immediata.
–Més gent també significa més cues, hi ha queixes en aquest sentit?
–Jo diria que dins d’Ensisa, punts crítics de cua no en tenim. Tot i això, aquest any hi ha un parell de millores que van en aquest sentit, ja que es millorarà el cabal d’alguns remuntadors. Normalment els remuntadors poden portar entre 2.000 i 3.000 esquiadors a l’hora, nosaltres n’augmentarem un parell a la zona del Tarter perquè tinguin un 10% més de capacitat, i això fa que el temps d’espera es redueixi ràpidament.
–Quina inversió s’ha previst de cara a aquesta temporada?
–Deixant de banda la plataforma, que ha estat una inversió extraordinària, aquest any s’han invertit més de cinc milions d’euros de forma ordinària per a fer diferents millores en les estacions. De fet, en breu presentarem totes les novetats. Només puc avançar que entre les millores es troba l’ampliació dels remuntadors que hem comentat i algunes actualitzacions en els serveis de restauració. Intervindrem també en les escoles d’esquí, les arrees infantils, etcètera. Jo diria que pràcticament no hi ha cap àrea de l’estació que no tingui alguna millora o novetat.
–Com estan avançant les obres de la plataforma?
–Es van iniciar durant el mes l’agost i per ara segueixen el seu ritme, estan en la fase de consolidació de terreny i fonamentació. Continuaran durant tot l’hivern i l’estiu vinent.
–Quina és la data màxima de finalització de les obres?
–Hem previst que el novembre del 2018 han d’estar finalitzats els acabats de la plataforma. Pel que fa al pàrquing, es trigarà una mica més, però tot dins del previst. Tot i això, buscarem solucions i projectes amb els enginyers per poder estalviar en terminis. S’han fet alguns canvis del projecte original, més que res a nivell de construcció. Per exemple, em comptes de ser soldades, les peces són collades, perquè així pots treballar durant l’hivern. Els terminis és l’únic factor que no podem allargar, perquè sabem que l’11 de març del 2019 tenim les finals, i hi hem d’arribar sí o sí.
–La plataforma no s’ha fet pensant en les finals.
–Està clar. La plataforma es va fer amb tres objectius: dotar la pista Avet d’una arribada adient (ja no només per a les finals, sinó també per a les temporades futures), oferir nous espais d’aparcament a Soldeu (perquè era una mancança que teníem) i després per un tema mediambiental. És innegable que les estacions d’esquí tenim un impacte sobre el medi, però s’han fet uns treballs a nivell de paisatge, fauna i flora molt estudiats. Jo crec que a Andorra no hi ha un projecte on s’hagin posat tants esforços per fer un pla on l’aspecte medi ambiental està tant considerat.
–La plataforma també els posiciona més amunt de cara a l’exterior.
–Sí. De fet, estem en el calendari per l’any 2021 per a una prova del món masculina que encara és més exigent, perquè hi ha molts pocs espais lliures, ja que totes les proves són clàssiques. Són una sèrie de seus que ja estan preestablertes i que és impossible que desapareguin del calendari. Tot i això, cada dos o tres anys apareix un petit forat, i llavors tots intentem ficar-nos-hi. Juntament amb una estació de Bulgària, som els dos que estem disputant-nos la prova masculina. Si ho aconseguíssim, seria una gran empenta a Andorra com a organitzadora de competicions d’alt nivell.
–Aquesta temporada s’incorpora l’augment de l’IGI. Com afecta això a les estacions?
–S’intentarà absorbir tot el que es pugui, però al final, una part repercutirà en el preu, tot i que es procurarà no perdre en competitivitat. Tots els països del voltant tenen un impost com aquest reduït pel sector del transport, perquè és un sector que té un volum d’inversió molt gran i amb un impacte molt gran en l’economia. Nosaltres som generadors de negocis a tercers, com els hotels, la restauració, etcètera. A Andorra, pràcticament, tot el que mou el turisme és la neu. Però perquè aquest motor funcioni, s’han de fer inversions anuals. L’ajut de tenir un IGI reduït ens feia més competitius, i l’augment potser ens restarà dos punts de competitivitat. Però intentarem assumir-ho com puguem.
–Llavors, l’increment de preu del forfet respon a la pujada de l’IGI.
–Aquest any el forfet de dia costa 49 euros, la pujada ha d’estat d’entre un i dos euros. Seguim sense ser el forfet més elevat dels voltants, Baqueira sempre s’ha mantingut al capdavant amb un forfet que està per sobre dels 50 euros. A vegades, no s’ha de mirar tant si és car o barat, s’ha de mirar més el servei que es dona. Nosaltres creiem que amb totes les inversions que hem fet i els serveis que oferim, el preu del forfet és més que adequat.
–Es pujarà més el preu dels forfets?
–No. Pel que fa a l’IGI, el canvi es fa aquest any. Evidentment, dependrà de la inflació, dels costos, de la competència... No hi ha un únic factor que et fa decidir si puges o no de preu, has de contemplar tot l’escenari macro i micro econòmic. Pel que fa a l’IGI, aquest any s’absorbeix directament i l’any que ve ja en tornarem a parlar.
–Quin és el perfil de l’esquiador que ve actualment al país?
–És difícil dir quin és el client tipus, perquè l’esquí es pot consumir de moltes modalitats diferents: pots venir sol, en parella, amb amics... Nosaltres intentem que tots els segments que tenim de clientela siguin identificats, perquè volem conèixer d’on ve el client, quan ve, què fa quan està a les pistes, etcètera. Ja que si coneixes la teva clientela pots invertir i créixer en funció d’aquesta. Tot i això, és veritat que pel que fa a l’edat, per exemple, estem en una franja d’entre els 25 i 55 anys, per sota dels 25 òbviament també s’esquia, però potser ja venen amb l’escola o altres grups. En definitiva, el que busquem és que l’esquiador vingui al nostre domini des que és petit fins que és gran. I això passa per adaptar-se i conèixer cada perfil.
–Els clients són majoritàriament forans?
–Hi ha una part d’Andorra, però és petita. A nivell de màrqueting, nosaltres tractem conjuntament el mercat andorrà i l’espanyol i el qualifiquem com a local, per una qüestió de proximitat. I fem una campanya diferent per als altres mercats internacionals. En aquest sentit, l’any passat va ser la primera vegada que el mercat internacional (sumant Anglaterra, França, Rússia, Portugal, Escandinàvia, Israel i Polònia) va superar el 50%. Això mostra que l’estratègia de comunicació internacional està funcionant, i aquí les copes del món també hi tenen molt a veure.
–A fora es coneix la situació que està vivint Andorra amb el trencament de Grandvalira?
–A Andorra ha tingut molta repercussió, com és normal. Però de cara a l’exterior jo crec que la repercussió no ha estat tant gran. Aquí ja vindrà l’habilitat de les societats de no fer massa sarau. A més, cal pensar que a fora es parla d’Andorra, no es parla d’una o altra societat. Com més t’allunyes, més global és el Principat. I quan ens pregunten des de fora que ha passat ens pregunten per Andorra, no per Grandvalira. Per tant, hem de ser molt curosos en el que fem perquè el missatge de cara a fora sigui el més curós possible. I això és responsabilitat de tots.
–Si la situació no se soluciona aviat que pot passar?
–És difícil d’imaginar, però la incertesa no és bona per a ningú, només cal fixar-nos en el que està passant a Catalunya. I en l’esquí passa igual, si no saps quin producte podràs oferir d’aquí a dos anys, estàs en un escenari d’incertesa. Però com no seria responsable viure en un moment d’incertesa permanent, ja no ens ho hem plantejat. Això no treu que des d’Ensisa ens anem preparant per a tos els escenaris possibles: trencament absolut, parcial, forfet conjunt... Hi ha tants escenaris com ens vulguem imaginar. Però ens hi adaptarem.
–La dissolució ha de ser únicament de les societat o el Govern també hi té alguna cosa a dir?
–Tots tenim clar que l’esquí és un producte nacional, i quan sortim a promocionar Andorra, som el país de la neu i dels Pirineus. Per tant, tot el que pugui fer el Govern per facilitar l’avinentesa, serà sempre benvingut. Tot i això, cada soci és sobirà per decidir si li interessa mantenir o no certs punts. L’important és que el client no en pagui les conseqüències, perquè no en té cap culpa. I si el client les paga, és que hem fet les coses malament.
–Les estratègies d’Ensisa canviaran amb el trencament?
–No, perquè al final Grandvalira no deixa de ser una suma de les dos estacions. Nosaltres tenim molt clar que seguirem en la línia d’innovació i inversions per superar-nos.
–De cara a l’exterior, es perdrà competència?
–El model que hem tingut fins ara ja era d’una competència sana. La falta de competència és molt dolenta. Si penses que ja ho tens tot fet, acabes anant enrera. El model que es va fer de Grandvalira, que per exemple fa que en funció de per on entren els esquiadors es reparteixen els diners d’una o altra manera, fa que les estacions invertim i millorem. Si no hi hagués competència, potser aquesta millora no hi seria. Un cop hi hagi la separació, potser la competència es farà més visible, però a grans trets no canviarà.
–Amb quins dominis internacionals competeix actualment Andorra?
–Andorra està entre les 15 estacions més grans del món. El factor número u a l’hora de decidir on esquiar per fer una estada llarga és el domini, si tens quilòmetres per esquiar, ja tens molt de guanyat. En el nostre cas (Gradnvalira), tenim un domini de 210 quilòmetres, i Ensisa està sobre els 106-108 quilòmetres. Estem lluitant amb estacions austríaques de primer nivell, amb estacions franceses, suïsses, nord-americanes... Veritablement, estem jugant en la lliga de campions de les estacions.
–L’heliport ajudarà a incentivar el mercat internacional?
–Tot el que sigui apropar el teu domini a l’esquiador és un benefici. Potser no portarà un client massiu, però pot portar un perfil específic que fins ara no venia. Hi haurà menys barreres i demores, i podrem tenir clients que arriben a l’aeroport i que es poden permetre agafar un helicòpter fins a Andorra, aquest és un perfil que fins ara no teníem.
–I l’aeroport de la Seu d’Urgell?
–L’aeroport s’ha d’acabar de posar en normativa per poder acollir aterratges amb el GPS, encara no se li a tret tot el suc. Però amb l’aeroport d’Alguaire (Lleida) sí s’ha treballat bastant. H
El director general d’Ensisa, David Hidalgo, parla de les previsions i novetats d’aquesta temporada d’hivern i de com s’està vivint la separació de Grandvalira des de l’exterior.
–L’any passat va ser una bona temporada pel que fa a la xifra de visitants, aquest any serà millor?
–Les perspectives són mantenir més o menys el mateix nombre de dies d’esquí, que és el nostre equivalent a clients. L’any passat en vam tenir 1.765.000, i la idea seria mantenir-nos en aquesta xifra, perquè créixer en volum arribar un moment que ja no és interessant, sinó que interessa més créixer en qualitat.
–Les estacions d’Ensisa estan al màxim d’ocupació o encara poden acollir més visitants?
–El problema més important està en els pics de temporada, hi ha dates puntuals en què tenim xifres d’ocupació força elevades. Per exemple, algun cap de setmana de febrer Grandvalira pot arribar a registrar prop de 30.000 persones. Tot i això, encara en podem acollir més, però sempre que estiguin repartides. Estem arribant a unes puntes molt grans, però en altres moments de temporada ens trobem amb menys afluència, i precisament, l’estratègia s’encamina una mica cap aquí: a omplir els buits de temporada.
–Quin és el màxim d’esquiadors que pot acollir el domini?
–És difícil de calcular, perquè tens la capacitat de transport i la capacitat simultània de gent. És més una qüestió de seguretat a les pistes que no tant de capacitat. Per exemple, si vinguessin 100.000 persones en una hora, no hi hauria problema per portar-les a totes fins a les pistes, però òbviament, 100.000 és una xifra impensable. Per tant, no és un problema de capacitat, però cal tenir en compte que també preval el servei que puguis donar, ja que si hi ha massificació el servei no serà el mateix.
–Ha comentat que una de les línies de l’estratègia d’Ensisa és omplir els buits de temporada, com es fa?
–Per exemple, fem algunes ofertes especials pels que compren els forfets més aviat. Però sobretot, comunicant bé les ofertes, gràcies a les xarxes socials tenim immediatesa. Fa uns anys, si tenies neu abans d’hora era difícil comunicar-ho, però avui en dia, enviant una alerta per correu o a través de les plataformes socials pots informar a la població de seguida i al dia següent ja tens la resposta immediata.
–Més gent també significa més cues, hi ha queixes en aquest sentit?
–Jo diria que dins d’Ensisa, punts crítics de cua no en tenim. Tot i això, aquest any hi ha un parell de millores que van en aquest sentit, ja que es millorarà el cabal d’alguns remuntadors. Normalment els remuntadors poden portar entre 2.000 i 3.000 esquiadors a l’hora, nosaltres n’augmentarem un parell a la zona del Tarter perquè tinguin un 10% més de capacitat, i això fa que el temps d’espera es redueixi ràpidament.
–Quina inversió s’ha previst de cara a aquesta temporada?
–Deixant de banda la plataforma, que ha estat una inversió extraordinària, aquest any s’han invertit més de cinc milions d’euros de forma ordinària per a fer diferents millores en les estacions. De fet, en breu presentarem totes les novetats. Només puc avançar que entre les millores es troba l’ampliació dels remuntadors que hem comentat i algunes actualitzacions en els serveis de restauració. Intervindrem també en les escoles d’esquí, les arrees infantils, etcètera. Jo diria que pràcticament no hi ha cap àrea de l’estació que no tingui alguna millora o novetat.
–Com estan avançant les obres de la plataforma?
–Es van iniciar durant el mes l’agost i per ara segueixen el seu ritme, estan en la fase de consolidació de terreny i fonamentació. Continuaran durant tot l’hivern i l’estiu vinent.
–Quina és la data màxima de finalització de les obres?
–Hem previst que el novembre del 2018 han d’estar finalitzats els acabats de la plataforma. Pel que fa al pàrquing, es trigarà una mica més, però tot dins del previst. Tot i això, buscarem solucions i projectes amb els enginyers per poder estalviar en terminis. S’han fet alguns canvis del projecte original, més que res a nivell de construcció. Per exemple, em comptes de ser soldades, les peces són collades, perquè així pots treballar durant l’hivern. Els terminis és l’únic factor que no podem allargar, perquè sabem que l’11 de març del 2019 tenim les finals, i hi hem d’arribar sí o sí.
–La plataforma no s’ha fet pensant en les finals.
–Està clar. La plataforma es va fer amb tres objectius: dotar la pista Avet d’una arribada adient (ja no només per a les finals, sinó també per a les temporades futures), oferir nous espais d’aparcament a Soldeu (perquè era una mancança que teníem) i després per un tema mediambiental. És innegable que les estacions d’esquí tenim un impacte sobre el medi, però s’han fet uns treballs a nivell de paisatge, fauna i flora molt estudiats. Jo crec que a Andorra no hi ha un projecte on s’hagin posat tants esforços per fer un pla on l’aspecte medi ambiental està tant considerat.
–La plataforma també els posiciona més amunt de cara a l’exterior.
–Sí. De fet, estem en el calendari per l’any 2021 per a una prova del món masculina que encara és més exigent, perquè hi ha molts pocs espais lliures, ja que totes les proves són clàssiques. Són una sèrie de seus que ja estan preestablertes i que és impossible que desapareguin del calendari. Tot i això, cada dos o tres anys apareix un petit forat, i llavors tots intentem ficar-nos-hi. Juntament amb una estació de Bulgària, som els dos que estem disputant-nos la prova masculina. Si ho aconseguíssim, seria una gran empenta a Andorra com a organitzadora de competicions d’alt nivell.
–Aquesta temporada s’incorpora l’augment de l’IGI. Com afecta això a les estacions?
–S’intentarà absorbir tot el que es pugui, però al final, una part repercutirà en el preu, tot i que es procurarà no perdre en competitivitat. Tots els països del voltant tenen un impost com aquest reduït pel sector del transport, perquè és un sector que té un volum d’inversió molt gran i amb un impacte molt gran en l’economia. Nosaltres som generadors de negocis a tercers, com els hotels, la restauració, etcètera. A Andorra, pràcticament, tot el que mou el turisme és la neu. Però perquè aquest motor funcioni, s’han de fer inversions anuals. L’ajut de tenir un IGI reduït ens feia més competitius, i l’augment potser ens restarà dos punts de competitivitat. Però intentarem assumir-ho com puguem.
–Llavors, l’increment de preu del forfet respon a la pujada de l’IGI.
–Aquest any el forfet de dia costa 49 euros, la pujada ha d’estat d’entre un i dos euros. Seguim sense ser el forfet més elevat dels voltants, Baqueira sempre s’ha mantingut al capdavant amb un forfet que està per sobre dels 50 euros. A vegades, no s’ha de mirar tant si és car o barat, s’ha de mirar més el servei que es dona. Nosaltres creiem que amb totes les inversions que hem fet i els serveis que oferim, el preu del forfet és més que adequat.
–Es pujarà més el preu dels forfets?
–No. Pel que fa a l’IGI, el canvi es fa aquest any. Evidentment, dependrà de la inflació, dels costos, de la competència... No hi ha un únic factor que et fa decidir si puges o no de preu, has de contemplar tot l’escenari macro i micro econòmic. Pel que fa a l’IGI, aquest any s’absorbeix directament i l’any que ve ja en tornarem a parlar.
–Quin és el perfil de l’esquiador que ve actualment al país?
–És difícil dir quin és el client tipus, perquè l’esquí es pot consumir de moltes modalitats diferents: pots venir sol, en parella, amb amics... Nosaltres intentem que tots els segments que tenim de clientela siguin identificats, perquè volem conèixer d’on ve el client, quan ve, què fa quan està a les pistes, etcètera. Ja que si coneixes la teva clientela pots invertir i créixer en funció d’aquesta. Tot i això, és veritat que pel que fa a l’edat, per exemple, estem en una franja d’entre els 25 i 55 anys, per sota dels 25 òbviament també s’esquia, però potser ja venen amb l’escola o altres grups. En definitiva, el que busquem és que l’esquiador vingui al nostre domini des que és petit fins que és gran. I això passa per adaptar-se i conèixer cada perfil.
–Els clients són majoritàriament forans?
–Hi ha una part d’Andorra, però és petita. A nivell de màrqueting, nosaltres tractem conjuntament el mercat andorrà i l’espanyol i el qualifiquem com a local, per una qüestió de proximitat. I fem una campanya diferent per als altres mercats internacionals. En aquest sentit, l’any passat va ser la primera vegada que el mercat internacional (sumant Anglaterra, França, Rússia, Portugal, Escandinàvia, Israel i Polònia) va superar el 50%. Això mostra que l’estratègia de comunicació internacional està funcionant, i aquí les copes del món també hi tenen molt a veure.
–A fora es coneix la situació que està vivint Andorra amb el trencament de Grandvalira?
–A Andorra ha tingut molta repercussió, com és normal. Però de cara a l’exterior jo crec que la repercussió no ha estat tant gran. Aquí ja vindrà l’habilitat de les societats de no fer massa sarau. A més, cal pensar que a fora es parla d’Andorra, no es parla d’una o altra societat. Com més t’allunyes, més global és el Principat. I quan ens pregunten des de fora que ha passat ens pregunten per Andorra, no per Grandvalira. Per tant, hem de ser molt curosos en el que fem perquè el missatge de cara a fora sigui el més curós possible. I això és responsabilitat de tots.
–Si la situació no se soluciona aviat que pot passar?
–És difícil d’imaginar, però la incertesa no és bona per a ningú, només cal fixar-nos en el que està passant a Catalunya. I en l’esquí passa igual, si no saps quin producte podràs oferir d’aquí a dos anys, estàs en un escenari d’incertesa. Però com no seria responsable viure en un moment d’incertesa permanent, ja no ens ho hem plantejat. Això no treu que des d’Ensisa ens anem preparant per a tos els escenaris possibles: trencament absolut, parcial, forfet conjunt... Hi ha tants escenaris com ens vulguem imaginar. Però ens hi adaptarem.
–La dissolució ha de ser únicament de les societat o el Govern també hi té alguna cosa a dir?
–Tots tenim clar que l’esquí és un producte nacional, i quan sortim a promocionar Andorra, som el país de la neu i dels Pirineus. Per tant, tot el que pugui fer el Govern per facilitar l’avinentesa, serà sempre benvingut. Tot i això, cada soci és sobirà per decidir si li interessa mantenir o no certs punts. L’important és que el client no en pagui les conseqüències, perquè no en té cap culpa. I si el client les paga, és que hem fet les coses malament.
–Les estratègies d’Ensisa canviaran amb el trencament?
–No, perquè al final Grandvalira no deixa de ser una suma de les dos estacions. Nosaltres tenim molt clar que seguirem en la línia d’innovació i inversions per superar-nos.
–De cara a l’exterior, es perdrà competència?
–El model que hem tingut fins ara ja era d’una competència sana. La falta de competència és molt dolenta. Si penses que ja ho tens tot fet, acabes anant enrera. El model que es va fer de Grandvalira, que per exemple fa que en funció de per on entren els esquiadors es reparteixen els diners d’una o altra manera, fa que les estacions invertim i millorem. Si no hi hagués competència, potser aquesta millora no hi seria. Un cop hi hagi la separació, potser la competència es farà més visible, però a grans trets no canviarà.
–Amb quins dominis internacionals competeix actualment Andorra?
–Andorra està entre les 15 estacions més grans del món. El factor número u a l’hora de decidir on esquiar per fer una estada llarga és el domini, si tens quilòmetres per esquiar, ja tens molt de guanyat. En el nostre cas (Gradnvalira), tenim un domini de 210 quilòmetres, i Ensisa està sobre els 106-108 quilòmetres. Estem lluitant amb estacions austríaques de primer nivell, amb estacions franceses, suïsses, nord-americanes... Veritablement, estem jugant en la lliga de campions de les estacions.
–L’heliport ajudarà a incentivar el mercat internacional?
–Tot el que sigui apropar el teu domini a l’esquiador és un benefici. Potser no portarà un client massiu, però pot portar un perfil específic que fins ara no venia. Hi haurà menys barreres i demores, i podrem tenir clients que arriben a l’aeroport i que es poden permetre agafar un helicòpter fins a Andorra, aquest és un perfil que fins ara no teníem.
–I l’aeroport de la Seu d’Urgell?
–L’aeroport s’ha d’acabar de posar en normativa per poder acollir aterratges amb el GPS, encara no se li a tret tot el suc. Però amb l’aeroport d’Alguaire (Lleida) sí s’ha treballat bastant. H