Alfred Garcia és un artista conegut per haver participat al programa Operación Triunfo l’any 2017. Quan va acabar el concurs, el 2018, va participar a Eurovisió interpretant Tu canción junt amb una companya de la mateixa edició, Amaia Romero. Des de llavors, ha continuat treballant en la música, ja que per a ell és la seva vida. Aquesta setmana visita Andorra per fer una xerrada a les escoles de Sant Julià de Lòria, un acte inclòs dins del Canòlich Music Andorra. Des d’EL PERIÒDIC l’hem volgut entrevistar per saber sobre que parlarà amb els alumnes i fer un repàs de la seva trajectòria. 

–Aquesta setmana (22,23 i 24 de novembre) anirà a les escoles de Sant Julià de Lòria a fer una xerrada, un acte inclòs dins del programa del Canòlich Music Andorra. Sobre que parlarà amb els alumnes?
–Parlaré sobretot de la importància que és la preparació dins de la indústria musical. No són pocs els exemples que representen la part artística de la indústria musical on es veu molt desplaçada la indústria del que és la projecció mediàtica o la creació artística. Jo crec que igual que el sector financer o de la moda o de qualsevol altre negoci, un ha de ser el seu propi mànager, però hi ha un equip amb qui treballa mà a mà. Què vull dir amb tot això? Que realment el que jo vull és parlar una mica sobre la indústria i l’art. Però sobretot, de la preparació que comporta tenir una responsabilitat dins del món artístic i d’un negoci. 

–Quan van contactar amb vostè per a fer-li la proposta, què li va semblar?
–Em va semblar una bona proposta per apropar-se als joves i a sobre, si ho porten molt ben organitzat, un sempre ho agafa amb més ganes. 

–A part de parlar amb ells, els cantarà alguna cançó en acústic?
–Si m’ho demanen...(riures). 

–Fa tres setmanes va publicar el seu nou single Els teus ulls. És una rumba catalana molt alegre i molt tendra a la vegada, però és un estil al qual el seu públic no estava acostumat. Què li va fer decantar-se per aquest estil?
–Jo vinc d’una família que s’ha dedicat a la rumba catalana durant més de 30 anys i ho continuen fent des d’un segon pla. A més, jo vinc d’una família de mànagers i músics molt propers al Peret, Rumba 3...  Els meus tiets van tenir una banda que va ser molt coneguda en els seus temps que va ser Rumba brava, llavors jo m’he criat amb tota aquesta rumba i aquest flamenc. A més, jo em sento, diguem-ne, part de la cultura rumba d’aquest país perquè ja havia fet alguna col·laboració amb Txarango amb la cançó Crema la nit. Ara amb Els teus ulls emprenc el vol en aquesta primera cançó en català en solitari dins d’un marc mig rumba mig balada. 

–Qui és la persona o el fet que el va inspirar a compondre Els teus ulls?
–Això està obert a qualsevol persona, no? Jo al final amb el que m’inspiro és amb les persones que m’inspiren, però al final m’inspira tot, no? Des d’una quedada amb els meus amics fins a una persona de la qual em puc enamorar. Al final és tot molt obert, no és només una cosa, són moltes. 

–Fa uns mesos va publicar Corazón en la qual parla d’una noia a la qual va estimar molt i li va fer molt mal. Qui va ser la seva font d’inspiració per a compondre aquesta cançó?
–Les fonts d’inspiració mai es diuen, no? Jo crec que això és una cosa privada perquè clar si no no tindria gràcia ni hi hauria màgia dins de les cançons. 

–L’any 2021 al disc 1997 va fer una col·laboració amb La La Love You, un grup que ha fet un ‘boom’ en els últims anys. Com va ser treballar amb ells? Com va sorgir la col·laboració?
–Va ser molt fàcil. Primer va venir l’amistat i després la música. Són gent molt fàcil per treballar. 

–El mateix any també Sopa de Cabra va publicar un disc pel 30è aniversari d’El Boig de la Ciutat. Què va significar per a vostè que li proposessin col·laborar en una versió d’un tema tan conegut com aquest?
–És el mateix que va passar amb La La Love You. Al final va sorgir primer l’amistat i després la música. Jo amb el Gerard ja feia anys que ens coneixíem, fins i tot abans d’Operación Triunfo perquè el meu tiet, el David Castillo, ja havia treballat en algunes lletres amb ell. El Gerard és una persona molt especial per a mi, tot i que ara fa temps que no ens veiem. Però, sempre estem a prop l’un de l’altre sense fer-nos carn. És una persona molt sàvia amb la que es pot parlar de tot i crec que m’aporta molt en l’àmbit personal. 

–Quin record guarda de 1016?
–És el primer disc que vaig fer de manera professional dins del món discogràfic amb Universal. La veritat és un disc que va fer història amb música en castellà i també en català. 1016 continua sent una de les millors entrades de la història Spotify d’un artista masculí i jo sempre dic que quan les coses es fan amb el cor, acaben sortint bé. Almenys per la part que em toca. Al final es tracta de fer cançons que emocionin a la gent.

–Cançons com Londres o Que Nos Sigan Las Luces els guarda especial carinyo per l’època a la qual el traslladen?
–Més que per l’època és pel que diuen. Al final Que Nos Sigan Las Luces és una cançó que jo vaig acabar de compondre, però va venir com imposada. Tot i que li guardo molt carinyo, la sento meva, però és d’una altra persona. En canvi, Londres està produïda, composta i escrita per mi. Aquesta sí que guarda un component molt especial de tendresa, de nostàlgia i sobretot molts records de tocar-la en directe. 

–Quins objectius té per al 2024? Ens pot avançar quan sortirà el seu pròxim disc? De moment sabem que el single d’aquest serà Els teus ulls.
–Els meus objectius és que ens tornem a veure a dalt dels escenaris amb un disc sota la mà en català i castellà. Espero treure el pròxim llibre que ja l’estic acabant i espero també treure algunes produccions amb altres artistes. Aquest és el meu desig. Estem preparant moltes cançons i alguns shows en directe i que tant de bo ens puguem veure aviat. Però bé, ara el més imminent és que ens veurem a Andorra. 

–Aquesta setmana comença una nova edició d’Operación Triunfo. Què va significar per a vostè l’estada a l’acadèmia?
–Va ser un moment d’exposició brutal. Em vaig donar a conèixer com a artista i com a compositor on es van barrejar aspectes personals amb els artístics i jo crec que una cosa va de la mà amb l’altra perquè la gent el que vol és conèixer a l’artista. I una cosa que abans només les ràdios i les televisions tenien accés per a fer-te una entrevista i conèixer-te a través d’aquesta. Doncs va ser un moment molt important per la història del nostre país perquè per una vegada coneixies als artistes no només per la televisió sinó també a través d’un canal 24 hores a YouTube i també a través de les xarxes socials. Hi havia un contacte més directe amb l’artista i cada vegada ho és més. 

–Quin missatge enviaria als nous ‘triunfitos’?
–Que siguin ells mateixos que és molt difícil viure disfressat. Al final s’ha de ser un mateix i fer allò amb el qual tu et sents bé. No has de fer el que els funcioni als altres, et funcionaran si el que fas té qualitat. 

–Què significa la música per a vostè?
–La música és la meva vida, no hi ha Alfred sense música. No faig una altra cosa que no sigui música, segurament no hi ha res més important que això. La música és amistat, és compartir, la meva professió, el meu hobby, és de l’única cosa de la qual estaré enamorat de per vida i amb l’única cosa amb qui per ara estic casat.