«L’últim espòiler» obre avui les seves portes a Oliver Kinchella, filmmaker i fotògraf que des de fa dos anys treballa com a freelance dins de la seva pròpia productora, ‘Mycelium Audiovisuals’, després de deixar enrere tota una vida dedicada a l’hostaleria. Amb ell parlem sobre aquest fet, com és entrar en una indústria de difícil reconeixement a Andorra o quins serien els projectes als quals li agradaria poder dedicar-se en un futur.

–En quin moment arriba l’audiovisual a la seva vida?
–Des de jove m’havia agradat gravar vídeos amb els amics, però realment mai m’havia decantat per fer carrera en aquest sector. Els estudis que he fet són d’hostaleria i he sigut cap de cuina durant 18 anys, dels quals sis he estat portant un negoci propi amb el meu germà i la meva cunyada, però arriba un moment que ja et cremes. Són horaris una mica durs, que quan ets jove encara els pots aguantar, però quan creixes busques un canvi i una estabilitat.

 –I va trobar aquesta estabilitat?
–Al principi em vaig anar capficant més en l’audiovisual com un hobby, fent algun vídeo de natura o alguna cosa semblant, fins que em vaig plantejar fer un canvi de carrera i començar a fer cursos en línia. Potser és tot una mica atípic, però sí, va arribar un moment que vaig tenir prou i em vaig llençar definitivament a ser autònom i filmmaker. 

–Poc té a veure l’hostaleria amb l’audiovisual.
–Vaig sortir del món de l’hostaleria amb uns estalvis i potser per això la transició cap a l’audiovisual  no va ser tan agressiva, però és un pas que costa molt fer. No només perquè t’has d’adaptar a uns nous horaris, sinó que també tens altres funcions com trobar clients, vendre serveis, etc. Fa dos anys ja que estic en aquest sector i ara les coses surten de manera més natural, però igualment continua sent complicat. 

–Recorda el primer projecte professional en el qual va participar?
–Va ser en el curs en línia que vaig fer. Era bastant complet i allà ens van ensenyar a fer videografies de bodes, de real estate, de videoclips... jo em vaig decantar pels segons, que són tours virtuals de propietats de lloguer o destinats a vacances, tot i que també faig ara mateix alguna coseta d’hotels. Per a mi era la porta d’entrada més fàcil, ja que, malgrat voler fer projectes personals com més aviat millor, primer has de fer funcionar un negoci. Llavors els primers projectes van anar molt per aquesta línia: fotografia, vídeos d’interiors i algun clip esportiu amb amics, que són els que sempre estan donant-te suport.

«Passar del món de l'hostaleria al món de l'audiovisual és un pas que costa molt fer»

–Ara es troba al capdavant de ‘Mycelium Audiovisuals’. Per què aquesta productora?
–Era el pas necessari per començar a facturar [riu]. La història del nom és bastant curiosa. Jo visc a Soldeu, ja que soc bastant de muntanya i anar a la meva, i el dia que estava pensant quin nom donar-li a la productora era un matí que estava plegant bolets. Em va venir al cap la paraula ‘mycellium’ i mira, així es va quedar [riu]. 

–Quin tipus de contingut ofereix en ella?
–Al principi, quan comences amb una productora, acabes fent una mica el que et ve. Moltes de les peces que tinc al meu web o que més m’aporten ingressos són les relacionades amb vídeos immobiliaris, però també faig alguna coseta d’espots publicitaris. Òbviament no tinc el mateix standing que altres productores amb les quals tu has anat parlant com Alca Films o Citric, però crec que tot ve de l’experiència i el temps que portes en aquest sector.

–Totes tenen els seus trets diferencials.
–Hi ha una diferència de cartera, però també a escala de producció perquè cadascun té el seu ull a l’hora de captar imatges. En el meu cas, no sé si tinc un estil particular que es pugui diferenciar dels altres. Suposo que són els altres els que ho han de dir.

–Com és tot el procés de creació i producció des que arriba un projecte fins a la seva entrega?
–A mi m’agrada asseure’m amb el client i que m’expliqui què és el que busca exactament. Desenvolupem la idea i jo li faig un primer esborrany, i si agrada ja passaríem a tota la producció. A partir d’aquí, tasques d’edició i postproducció, i si hi ha algun canvi que es vulgui fer es fa sense problema.

–Portar tot aquest volum de feina una persona sola no ha de ser fàcil.
–La veritat és que no. Jo estic sol perquè he començat com a freelance, però els projectes sempre són més agradables de fer en equip. Alguna vegada sí que he col·laborat amb altra gent, un fet que a mi em va molt bé perquè aprens i veus com treballen altres professionals. Al final hi ha coses que a mi no se’m donen tan bé com a la resta, com enviar correus electrònics, fer trucades, buscar clients... tants anys tancat a una cuina és el que té [riu]. 

–També està bastant enfocat als vídeos musicals.
–Sí, tinc un parell ja sota la meva firma. Amb els vídeos «llargs» tens més marge per ser més creatiu i crec que tot el que sigui incorporar un guió sempre és positiu. 

–Precisament, fa un parell de setmanes va participar a l’Andorra Crea amb un dels seus videoclips. 
–Va ser un fet molt curiós. El videoclip, ‘Falling Out of Nowhere’, el vaig gravar pel grup de música Waver i el vocalista em va comentar que li havien proposat de projectar-lo al festival i que estaria bé que jo hi pogués anar. No t’enganyaré, em sentia una mica desubicat de veure’m al costat de tota aquella gent, però em va servir per obrir-me els ulls i veure quina és la direcció que vull seguir dins de l’audiovisual. 

«M'agradaria comença a fer documentals o històries amb guions més desenvolupats»

–Quina és aquesta direcció? 
–El que potser m’agradaria començar a fer són documentals, per exemple, o històries amb guions cada vegada més desenvolupats Soc conscient que és una feina molt diferent de la que he fet fins al dia d’avui i no em llençaria ara mateix a dirigir o produir, però sí que estaria bé poder treballar en un set com a assistent d’algun departament i anar agafant experiència. Les coses no són d’un dia per l’altre i has de saber on estàs, quina és la teva posició i anar pujant esglaons fins a crear algun projecte propi. Per poder aconseguir-ho, has de fer contactes, conèixer a la gent adequada i que es donin tots els factors adequats. He de començar a moure fitxes [riu]. A partir d’aquí, tot és qüestió de desenvolupar i enfocar-me en un projecte que expliqui una història i no sigui només gravar imatges, posar-les juntes i treure un clip. 

–No és un salt fàcil de fer.
–Ho he d’intentar. Fa poc vaig fer una mena de curtmetratge documental d’uns cinc minuts de duració, que parla de la Sílvia Hernández i la seva marca de joies, ‘Shiori’. El vídeo tracta entorn el procés de creació d’aquestes, d’on treu la inspiració... de tots els projectes que he dut a terme és potser el que més m’enorgulleix, ja que hi ha una història darrere i em va motivar més a l’hora de fer-lo.

–Parlem d’Andorra. S’aposta suficient per l’audiovisual o manquen recursos? 
–Hi ha moltes empreses que potser no volen fer una inversió en l’audiovisual per promocionar-se perquè potser ho veuen una mica car. He llegit bastants de les teves entrevistes i he vist que hi ha una barreja d’opinions respecte aquest tema, però per exemple a l’Andorra Creu sí que em va semblar que hi havia bastant subvenció posada. Si la quantitat és prou... no t’ho podria assegurar al 100%. 

–Sovint hi ha una problemàtica i és que moltes figures del sector es veuen obligades a fer carrera fora del país. 
–Jo crec que és un fet inevitable. Andorra és molt petita i sembla més un poble que no un país, llavors és normal que s’hagi de sortir del país per poder fer carrera. Una altra cosa és que sigui una situació que esdevingui permanent... en aquest cas sí que s’hauria de fer alguna cosa per plantejar-se que això no passi.

–És fàcil poder subsistir econòmicament en una indústria com aquesta? 
–Si parlem de curtmetratges o llargmetratges potser no, però en el meu cas sí que ho és. Jo vaig començar molt optimista, però ja després està a les mans de cadascú créixer i de moment a mi tot m’està sortint bastant bé. Sé que hi ha molta gent freelance a Andorra i cada vegada que vaig a comprar material em trobo un de nou, que potser no el conec, però em comenta que porta anys dedicant-se a això.

–No seria mala idea ajuntar tot aquest talent i fer alguna cosa conjunta. 
–S’hauria de veure com es fa i qui està motivat a fer-ho. Cadascú té un objectiu diferent amb aquesta feina i fa les accions pertinents per arribar-hi, però res és impossible. A mi em deien que estava mig boig per canviar de carrera als 36 anys cap a un món on no tenia gairebé experiència, però amb ganes, voluntat i una mica de disciplina s’acaben fent bé les coses.

–S’ha penedit alguna vegada d’aquest canvi? 
–Gens ni mica. Fa dos anys que em dedico a aquest món i tinc la sensació que fa dos anys que no treballo. Ho gaudeixo molt i si em truquen en un últim moment per fer algun rodatge, ho faig sense problema. Des de ben petit que m’ha agradat el món artístic, no només l’audiovisual, però mai m’havia plantejat que això pogués tenir algun tipus de sortida. Vaig agafar la carrera fàcil perquè la meva família sempre s’ha dedicat a l’hostaleria i més quan tens 16 anys, que és com l’edat en què t’has d’orientar una mica sobre el teu futur laboral. Però no, ara mateix no em veig fent una altra cosa que no sigui aquesta. 

–Un últim espòiler del seu pròxim treball que ens pugui avançar? 
–Justament a través del vocalista del grup Waver, de qui parlàvem abans, gravaré un altre videoclip musical amb la fundació ONCA. Tinc fins a Nadal per entregar-ho, així que a veure com surt [riu].