Marina Selene va néixer fa 25 anys a l’Argentina, però ja fa un temps que resideix dins de les fronteres andorranes, on aquest curs ha començat a estudiar la carrera d’Administració d’Empreses a l’UdA. A Andorra ha trobat un lloc on establir-se i formar-se professionalment.
 
–Què la va motivar a fer el pas de traslladar-se a viure a Andorra? 
–Quan vaig decidir emigrar va ser sempre per trobar un futur millor. A l’Argentina les coses no estaven bé, tot i que en principi la meva idea no era viure a Andorra. Però després d’arribar a Europa em van mencionar aquest país i quan vaig arribar em vaig adonar que quadrava amb tots els motius que buscava per establir-me en un lloc. El més important és que és un lloc on pots viure segura, amb una economia estable i molta naturalesa. 

–Imagino que les diferències entre ambdós països són bastant grans. 
–Per a mi les més rellevants són totes les que tenen a veure amb el factor econòmic. Viure i estalviar a l’Argentina era impossible i aquí és diferent, ja que un pot solucionar les seves despeses i viure bé. A més, com t’he comentat abans, hi ha el tema de la seguretat. Al meu país, sent dona, és difícil per exemple sortir a caminar a la nit i no passar por. La taxa de robatoris, violacions i homicidis és molt alta, i, en canvi a Andorra és tot el contrari. Em sento segura en tornar a la nit a casa.

–Aquest any ha començat també els seus estudis universitaris. Què ens pot explicar sobre ells? 
–Estic matriculada en la carrera d’Administració d’Empreses de la Universitat d’Andorra i la veritat és que m’ha costat molt poder aconseguir la residència per estudis, així que ara que ja la tinc estic molt il·lusionada. Els cursos tenen al voltant d’uns 30 alumnes per mòdul, el que fa que sigui una mica més fàcil crear un vincle amb el professor. És una universitat petita, que no té moltes carreres, però aquesta està molt ben organitzada. Com a immigrant i sense saber català com a idioma natiu és una mica difícil, això és cert, però alguns professors m’estan ajudant amb aquesta qüestió. A més, em sento molt integrada amb la resta dels meus companys andorrans, els quals també m’estan ajudant a aprendre l’idioma.

–I si hagués de fer un balanç de tot aquest temps vivint al país, quin seria? 
–Un balanç positiu sens dubte. He complert un dels meus somnis, que era poder establir-me fora de l’Argentina, i m’estic formant professionalment per a després poder treballar en el que m’agrada a Andorra. També he descobert que m’agraden molt més les muntanyes del que em podia imaginar i he conegut una cultura de la qual m’enduc un aprenentatge i persones meravelloses que m’han fet sentir com a casa. Estic molt agraïda per això. A més, estic aprenent un idioma nou que és el català i estic molt contenta de tots els coneixements que m’estic emportant. 

–Quines són les seves expectatives a curt o llarg termini?
–Vull continuar coneixent el país, ja que estic gaudint molt dels seus paisatges i m’encanta fer senderisme per les muntanyes. M’agradaria cada vegada més sumar més quilòmetres de caminada! A l’hivern també vull conèixer les pistes d’esquí, ja que encara no he tingut l’oportunitat, i obtenir la llicència de conduir andorrana. I a llarg termini... m’il·lusiona molt pensar en el fet d’acabar els meus estudis aquí i poder examinar-me en la llengua catalana. 

–Pel que comenta, sembla que li agradaria poder establir-se del tot al Principat. No té el pensament llavors de tornar a l’Argentina?
–Estimo el meu país amb tot el meu cor, però a Andorra puc projectar molt més i vull aprofitar al màxim aquesta oportunitat. Tampoc tinc del tot clar si vull establir-me al 100% per sempre, ja que, encara que el trio per viure una llarga temporada i poder formar-me, vull continuar viatjant i coneixent altres parts del món.