Originari de Sant Quirze del Vallès, Triquell (nom artístic de Francesc Fuentes) va fer el salt a la fama al 2022, després de participar al concurs musical ‘Eufòria’, on es va erigir com a segon finalista. Abans d’això, aquest exprofessor d’anglès ja comptava amb el seu propi grup musical, Alter Soma, amb qui va gravar el seu primer àlbum, però va ser aquest passat maig quan va presentar al gran públic ‘Entre Fluids’, el seu primer disc en solitari. Aquest pròxim dilluns arriba a Andorra la Vella com a part del cartell de la Festa Major i des d’EL PERIÒDIC hem parlat amb ell sobre aquest fet, un repàs a tota la seva trajectòria i la visió que té actualment de la indústria musical.

–Quan pensa en la música, quin és el primer record que li ve al cap?
–Recordo que a la guarderia feia classes de piano i cada vegada que ho feia bé em posaven gomets de colors. Tinc un parell de fotos d’aquests moments i crec que és possiblement el primer record que tinc relacionat amb aquest món.

–Què el va motivar a fer el salt de deixar enrere la seva feina com a professor d’anglès per dedicar-se al 100% a la música?
–La dedicació va en funció de les circumstàncies i no sempre depèn d’un mateix. Suposo que en el moment en el qual les coses comencen a funcionar a escala de projectes és quan ja decideixes fer una inversió. Sí que és cert que fins ara no he pogut recuperar tot el que he invertit en la música, però d’això es tracta, de fer-ho perquè hi ha un romanticisme. També t’he de dir que espero que mai ningú estigui dedicat al 100% a res, perquè voldria dir que ens estem perdent altres coses. Que jo estimi la música i em serveixi de teràpia no vol dir que la meva vida sigui només aquest món. Existeix també el temps d’oci, de soledat, d’estar amb la família o amics...

–Suposo que mai es podria imaginar arribant fins al punt en què es troba ara.
–La veritat és que no. Quan era petit i veia un CD pensava que era una obra d’art i un privilegi per qui ho pogués gaudir, però ara que ja porto dos àlbums, un amb Alter Soma i un altre com a Triquell, hi ha un cert pensament d’haver assolit un somni. La vida no és només objectius i cremar etapes, sinó també estimar-se i entendre’s un mateix. Hi ha altres feines que funcionen més per metes, però la música és una constant de molts mecanismes.

–Ja fa més d’un any que va sortir d’‘Eufòria’ com a segon finalista. Quin balanç fa d’aquest temps?
–Ha estat un any de molts alt i baixos emocionals, canvis de paradigmes i aprenentatges. La concepció de mimateix s’ha vist distorsionada per aquest fals amic del reconeixement, però al final el balanç que faig és que continuo mantenint els principis amb els quals vaig començar aquest camí. ‘Eufòria’ va ser una etapa que va tenir un inici i un final, i que té una manera de tractar a la música i als artistes que és molt concreta, però potser no és la més adequada. Jo intento fer la meva, fer el que fèiem abans, i tampoc em repenjaré tota la vida del programa.

–Segons parla, entenc que no tot va ser color de roses durant el programa.
–Els mitjans de comunicació moltes vegades mostren el que volen mostrar i els espectadors, amb la tendència que tenim com a massa de consumir contingut ràpid i de manera massiva, ens emportem unes impressions que no acaben de formar part de la realitat. A banda del factor humà, que sempre és el que val la pena allà on vagis, hi ha moltes tendències de mitjans que estaria bé tenir en compte.

–Va ser un dels participants de qui més s’esperava la seva música. Ha sentit aquesta pressió per part del públic?
–Jo no em dec al públic. Per a nosaltres és un privilegi tenir gent als nostres concerts, però un no es pot deure al públic ni crear en base a aquest o estar a l’expectativa de què dirà o pensarà. Són miratges i falses impressions que un s’emporta, i l’artista el que ha de fer és deure’s a una veritat superior. A vegades hem de dir coses que no ve de gust escoltar, trencar tabús i obrir consciències, ja que si dius el que esperen que diguis acabes convertint-te en un producte. 

–Tot i això, ‘Jugular’, el seu primer single com a Triquell, va ser un èxit tant a YouTube com a Spotify. Com va pal·liar aquesta rebuda?
–L’èxit és un fet que abraces amb alegria, però crec que estem en una fase embrionària i que encara no hem fet res. No et pot ennuvolar ni fer-te sentir més que ningú, ja que és una sensació molt enganyosa. Quan porti 20 anys de trajectòria i hagi pogut tenir un missatge constant llavors sí que podré dir que he tingut èxit, però una flor no fa estiu, ni dues primavera.

–Precisament, és un dels candidats a endur-se el premi Cerverí 2023 com a millor lletra en català per aquest tema. És gratificant veure també aquest feedback per part de la crítica?
–S’agraeix molt i és un privilegi brutal, però jo no crec que tingui millor lletra que ningú. La crítica tendeix a fer com una jerarquia i valorar certes coses per sobre d’altres, i està molt bé en el sentit que dones valor a un contingut líric, però ja et dic que jo no em considero millor que ningú ni molt menys.

–En línia amb això, com veu la indústria musical? Està preparada per rebre veus dissidents com la seva i que tenen alguna cosa a dir?
–Com et deia, els mitjans moltes vegades volen blanquejar, censurar i unificar el missatge per tal que tots fem el mateix de la manera que s’espera que ho fem, però si fos així no haguéssim ni progressat ni evolucionat. L’ésser curiós i creatiu ha d’intentar trobar noves formes i experimentar amb el què fa, no s’ha d’adaptar a un motlle. Per fer això ja tenim la fàbrica de Coca-Cola. 

–Després de ‘Jugular’ van venir altres èxits com ‘Road Trip’ o ‘CBD i espardenyes’. Segueix un mètode fix a l’hora de composar?
–No puc parlar de mètode perquè amb 23 anys que tinc encara estic definint i descobrint-ne de nous. Tinc moltes maneres d’inspirar-me, de crear, d’escriure... cada cançó et demana un ritme i uns sons concrets. I si em definís a composar d’una única manera em limitaria molt a mi mateix, llavors el que estic intentant és descobrir noves dinàmiques, gent del gremi que em pot aportar coses diferents, etc. Ja et dic, el món de la música és un món que no te l’acabes i que, si et ve de gust, et passes la vida aprenent d’ell.

–El passat mes de març va sortir al mercat el seu segon disc, ‘Entre Fluids’. Com neix aquesta proposta?
–Ha anat sorgint des d’un quadern de bitàcola en el qual hem anat plasmant la música que hem fet en els últims mesos. ‘Entre Fluids’ és aquesta mena de mantra de no abanderar-se de res, de no voler-se definir o de tenir un gènere fluid. És una barreja de diferents mogudes experimentals, encara que pròpiament es podria considerar dins dels paràmetres del pop en català. Hi ha molts temes que s’acaben descartant, si no en tindríem més d’una vintena, però la gràcia és que tots els que formen part del projecte sentim que ens representen, que confiem i vibrem amb ells i que ens veiem tocant-los a l’escenari.

–Entenc llavors que podem trobar diversos tipus de sons dins del disc?
–Exacte. Hi ha cançons més electròniques, altres més rockeres o que fan una barreja de techno, unes que podrien ser considerades cançons ‘protesta’...  Crec que al final la música d’avui en dia beu molt de combinar els teus referents i les teves influències, i a partir d’aquí, anar creant els teus propis temes. 

–I com està sent la resposta del públic?
–La veritat és que maca, els concerts estan sent bonics de fer i de rebre el feedback tan positiu que rebem. Qui ha pogut escoltar l’àlbum i donar-me la seva opinió ho ha fet a través de paraules sinceres, honestes i maques, i qui ha connectat ho ha fet d’una manera pròpia, mentre que els que no han connectat tampoc han dedicat el seu temps a difamar-me o llençar-me tomàquets. De moment no he rebut cap mostra d’odi, però tota persona que crea ha d’estar preparada per a la varietat d’opinions.

–Ara arriba a Andorra com a part de la Festa Major d’Andorra la Vella. Què podem esperar del concert?
–És com una petita narrativa o pel·lícula que passa per diverses fases i on jo convido al públic a ballar de diferents maneres, passar per estats emocionals... En definitiva, és un concert que parla de la música que fem, del que som nosaltres, i toquem tant temes de l’àlbum com també d’Alter Soma, covers d’altres artistes, etc. 

–A més, aquella mateixa nit actuaran els seus companys d’‘Eufòria’, Mariona Escoda i Edu Esteve. Deu ser emocionant tornar a compartir escenari amb ells un any després.
–I tant! Jo me’ls estimo moltíssim i són gent collonuda, als que els hi desitjaré sempre el millor. Crec que és la primera vegada que compartirem escenari després del programa i tinc moltes ganes de veure’ls.

–Això serà com si el fes escollir entre un dels seus suposats fills, però de tots els seus temes, podria quedar-se només amb un?
–No em sabria decidir. Crec que és una resposta que va molt en funció del dia i la millor música o la que em fa sentir més satisfet és la que encara no ha sortit, així que són temes que el públic no coneix. Igualment, estic molt orgullós, de maneres diferents, de totes les meves cançons, tot i que em costa molt fer un rànquing.