JOSEP ANTON ROSELL I PUJOL

Deia Joseph Roth que les coses han de produir-se quan estan passant, o sigui, en el moment en què l’emoció es produeix. Aquesta és la raó per la qual avui no puc deixar de recordar les visites, amb motiu de la vinguda del copríncep Sarkozy, que van fer, en el seu moment, els seus antecessors. Recapitulant, arribo a la conclusió que la meva relació amb el Principat està directament lligada als coprínceps francesos. A la vegada, comprovo que cada moment, o temps, té unes connotacions importants en el propi context en què es va produir.

Així, el general De Gaulle en la visita al Principat va prometre la millora d’unes comunicacions amb França que no s’acaben de produir. No feia gaire temps que havia seguit el General a l’Àfrica, amb motiu de la política algeriana i el seu entroncament al Magreb. Temps de gran tensió que va marcar la fi d’una colonització que encara va trigar anys a produir-se. La benvinguda que va rebre per part dels andorrans va ser singular. Avui serien inimaginables, els grans arcs florits que es van fer.

Giscard d’Estaing va marcar un altre temps i fórmula d’actuar. La reunió dels dos coprínceps marca una fita que desprès es repetiria. Recordo d’aquell dia la conversa que vaig tenir amb Josep Maria Madern –cap informatiu dels programes en espanyol de la Ràdio Nacional a França– i de com els polítics a l’ombra –tant andorrans com espanyols– van tenir contactes que avui donen el seus fruits. Alguns, ara ocupen alts càrrecs en el Principat.

François Mitterrand va marcar una obertura important, sobretot en matèria de llibertats, i el primer pas per a la Constitució. Finalment Jacques Chirac es va passejar pel país i en el seu comiat va manifestar que “Andorra m’ha robat el cor”. Falta ara el capítol de Nicolas Sarkozy. Visita ràpida que voldria que tingués repercussions llargues pel que fa a contingut.

Periodista. jarosell@andorra.elperiodico.com

Per a més informació consulti l’edició en paper.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu