- IL·LUSTRACIÓ: JORDI CASAMAJOR
La porta de la casa de Sergi Mas a Aixovall no es tanca mai. En entrar al taller de l’escultor es fonen les fronteres entre la realitat i la ficció, entre el present i el passat. És per això que no ens va estranyar trobar-nos-el menjant xocolata de Cal Vives acompanyat d’una dama com treta d’una d’aquelles postals del Sindicat d’Iniciativa dels anys 60 i 70 del segle XX: aquelles imatges d’una Andorra elegant, però senzilla, de colors vius, de cotxes clàssics i de botigues obertes fins a la matinada. En Sergi anava a fer les respectives presentacions quan ella es va avançar, dirigint-se a nosaltres:
RSC: Deixeu-me que us faci dos petons. He llegit una sèrie d’articles vostres en els quals no m’esmenteu de cap manera.
AG: Intueixo que no li han agradat.
RSC: No, no és això, les vostres entrevistes a personatges històrics són una molt bona idea, el que passa és que la idea és meva.
IA: No, no, perdoni, se’ns va acudir a nosaltres tots solets.
RSC: A aquestes alçades de la història el que no es tradició és plagi. Que se us hagi acudit a vosaltres tots sols no vol dir que no ho hagués fet ningú abans.
AG: Perdoni, però ¿com es diu vostè?
RSC: Jo signava com a Riberaygua de Santa Coloma i és això el que hauríeu de saber. Fa deàcades vaig publicar un llibre amb el títol Andorra, voluntat d’existència d’un poble on ja entrevistava personatges històrics del nostre país.
IA: ¿A qui va entrevistar?
RSC: Al síndic Areny-Plandolit, per exemple. No entenc com no us va dir que ja l’havia entrevistat jo.
AG: Els síndics, ja se sap, tenen moltes coses al cap…
RSC: Sí, és comprensible, però vosaltres us hauríeu d’haver informat abans. Però bé, tant hi fa, el cas és que sento simpatia funcional per vosaltres, perquè esteu continuant el que jo ja vaig fer fa anys i us estareu trobant amb els mateixos entrebancs i les mateixes crítiques.
IA: A vegades ens acusen de falsejar la història.
RSC: Els pobles que recorden la seva història i n’estan orgullosos mai no la recorden exactament tal i com era. És una cosa que ens vincula els uns amb els altres més enllà de la immediatesa, i si en podem extreure lliçons morals i útils, millor. O riure amb ella. O assemblar-nos als nostres avantpassats mig reals mig ficticis, fer-nos un passat a la mida, un passat a demanda del present.
AG: A mi, de vegades em fa por no entendre a les persones del passat correctament, ¿sap? No transcriure bé el que em diuen.
RSC: Doncs fes el favor d’escoltar millor i no tinguis tanta por. Amb mitges tintes no arribaràs enlloc. No pots agradar a tothom; es tracta d’escriure fidelment allò que has sentit i has interpretat, dir la teva veritat i no tenir mai por ni dels reis ni dels déus, ni dels vius ni dels morts.
IA: ¿Té algun consell més per a nosaltres?
El nom de la vostra secció és del tot equivocat. Això del tête à tête no té ni cap ni peus. Posats a copiar-me podíeu haver començat per copiar el títol del meu llibre.
AG: ¿Voluntat d’existència d’un poble?
RSC: Sí, és clar, quin títol millor per definir la fal·lera d’aquells que tornem del passat i ens resistim a la desaparició, no només individual, sinó sobretot a la desaparició col·lectiva.H
http:/lacontraportadadelsdivendres.blogspot.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
