El personatge Alícia de Lewis sempre m’ha interessat. La imatge literària de travessar el mirall per iniciar l’aventura que hi ha darrere, que ningú no coneix, és una bella metàfora de les moltes incògnites que tenim els humans. I una vegada en aquest altre món, farcit de personatges pintorescos, és bo establir-hi amistat per intentar entendre’n el tarannà que, segons com es miri, es una mica el mateix que el nostre dia a dia.
Alícia té la facultat de l’admiració. Sap veure i a la vegada preguntar-se allò que mira. Una virtut que ens manca molt als humans. Veiem, però no mirem. Naturalment, perdem el missatge i tot el que l’acompanya. M’agrada dialogar amb el barreter boig i entendre el perquè de les seves reaccions, que no són altres, en la majoria dels casos, que de sentit comú davant de tanta irracionalitat. No puc aguantar la reina que es passa el dia volent tallar caps, però tinc massa referències directes de personatges que no han traspassat el mirall i es passen el dia amb aquesta actitud. Diverteix contemplar qui es passa el dia corrent, manifestant que arriba tard a tot arreu, quan en realitat només fa que girar sobre si mateix i no connectar amb ningú. I així, tots i cadascun dels exemples que ens donen els personatges a través de la ploma de l’autor.
L’art de travessar el mirall i sortir per l’altre costat és un testimoni de valentia. Es vol saber que tenim a l’abast més coses o que les podem conquerir si així ho desitgem. Manquen voluntats i sobretot un sentit de l’aventura que faci possible anar mes enllà dels límits que nosaltres mateixos ens hem imposat. Penso que hem d’entrar per la via cultural i sortir per l’ordenada vida suburbial. L’altre costat del mirall, segons com es miri, és aquell altre país que nosaltres no volem veure, però que existeix i és el que està creixent.No té res a veure amb la nostra ciutat i progrés, però viu al costat amb un munt de problemes que nosaltres tenim l’obligació de resoldre. No ho fem. L’únic.
Periodista. jarosell@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
