JOSEP ANTON ROSELL PUJOL

La Bruyère deia que la cort és com un edifici fet tot de marbre, o sigui que es composa d’homes molt durs, però molt polits. En el Principat, amb dos coprínceps, seria bo saber qui representa realment a la cort. Si creiem que és el Consell General ens podríem equivocar. Nomes cal veure les recepcions dels coprínceps per veure que no és així. Els poders fàctics també compten, i molt. De la ciutadania se’n parla, però poca cosa més. No està representada en aquesta cort, com no sigui a través dels representants elegits democràticament.

Si la ciutadania és la condició i el dret que ostenten els que pertanyen a una comunitat política erigida en Estat, que expressa el vincle existent entre aquest i els seus membres, la seva representativitat com a tal i no delegada deuria ser major. Dins de poc s’apel·larà a la ciutadania perquè expressi amb el seu vot la voluntat de qui, en el seu parer, ha de governar. Les eleccions són la festa major de la democràcia, però darrerament aquesta està una mica deslluïda. Penso que no cal esperar a les eleccions perquè la ciutadania s’expressi davant el moment en què es viu i la feina dels actuals polítics. Ser ciutadà és un acte permanent de militància i, per tant, s’ha de saber estar, en tot moment, on faci falta i no esperar les jornades electorals per expressar-se sinó, en tot cas, per culminar les accions anteriors.

Possiblement amb una participació directa de la ciutadania no es dirien tantes bajanades i no es produirien tants actes carnavalescos. Davant tot el que passa només parlen els consellers o els lobbies influents. Ningú més. Aquesta radiografia demostra que la nostra democràcia és feble i malaltissa i el resultat de la malaltia és que moltes minories que es fan notar tinguin més força que els que realment la tenen tota.

M’agradaria conèixer abans de les eleccions el que es pensa a nivell de carrer ara mateix. Seria una bona lliçó per a tots i ens donaria el seny necessari per veure qui ho fa bé i qui ho fa malament. Les eleccions aleshores serien el premi final.

Periodista

Per a més informació consulti l’edició en paper.

JOSEP ANTON ROSELL PUJOL

La Bruyère deia que la cort és com un edifici fet tot de marbre, o sigui que es composa d’homes molt durs, però molt polits. En el Principat, amb dos coprínceps, seria bo saber qui representa realment a la cort. Si creiem que és el Consell General ens podríem equivocar. Nomes cal veure les recepcions dels coprínceps per veure que no és així. Els poders fàctics també compten, i molt. De la ciutadania se’n parla, però poca cosa més. No està representada en aquesta cort, com no sigui a través dels representants elegits democràticament.

Si la ciutadania és la condició i el dret que ostenten els que pertanyen a una comunitat política erigida en Estat, que expressa el vincle existent entre aquest i els seus membres, la seva representativitat com a tal i no delegada deuria ser major. Dins de poc s’apel·larà a la ciutadania perquè expressi amb el seu vot la voluntat de qui, en el seu parer, ha de governar. Les eleccions són la festa major de la democràcia, però darrerament aquesta està una mica deslluïda. Penso que no cal esperar a les eleccions perquè la ciutadania s’expressi davant el moment en què es viu i la feina dels actuals polítics. Ser ciutadà és un acte permanent de militància i, per tant, s’ha de saber estar, en tot moment, on faci falta i no esperar les jornades electorals per expressar-se sinó, en tot cas, per culminar les accions anteriors.

Possiblement amb una participació directa de la ciutadania no es dirien tantes bajanades i no es produirien tants actes carnavalescos. Davant tot el que passa només parlen els consellers o els lobbies influents. Ningú més. Aquesta radiografia demostra que la nostra democràcia és feble i malaltissa i el resultat de la malaltia és que moltes minories que es fan notar tinguin més força que els que realment la tenen tota.

M’agradaria conèixer abans de les eleccions el que es pensa a nivell de carrer ara mateix. Seria una bona lliçó per a tots i ens donaria el seny necessari per veure qui ho fa bé i qui ho fa malament. Les eleccions aleshores serien el premi final.

Periodista

Per a més informació consulti l’edició en paper.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu