Sòcia directora de NEXT Human Engineering.
www.next-he.com
nuria@next-he.com
- Foto: EL PERIÒDIC
«Sovint ens passem la vida buscant que ens estimin per allò que fem, quan tot ésser humà mereix ser estimat per allò que és».
Deia Milton Erickson, psiquiatra que va revolucionar la psicoteràpia, que tot allò que som, excepte el nostre cos físic, ve de l’aprenentatge experiencial, que pot ser defectuós, sobretot el que hem après sobre nosaltres mateixos.
Som allò que hem viscut. Les vivències deixen una empremta sovint difícil de canviar. Però no impossible. Al principi de tot són els afectes: rebre amor és el que dóna seguretat personal des de l’inici de la vida, i projecta un futur de certeses emocionals. Sense afectes consistents, el més probable és que hi hagi mancances afectives o, en el pitjor dels casos, trauma.
«Mai faràs res de bo si continues així», «només serveixes per a menjar», «no t’estimarà mai ningú», «ets capaç de treure millors notes de les que treus», «sempre estàs enredant», etc., són frases que alguns dels meus clients tenen clavades des de la infància, i que molts anys després continuen fent mal. Al marge de la intenció amb què els pares les diguin als seus fills, són absolutament castrants: són com màntrams que s’instal·len en l’inconscient de petites persones vulnerables, generant emocions negatives que minen l’autoestima dia rere dia.
Els nens que no s’han sentit estimats o reconeguts no hauran pogut fer l’aprenentatge necessari d’estimar-se i reconèixer-se com a capaços d’assolir èxits personals o professionals. Són emocionalment vulnerables. Molts d’ells es passaran la vida fent coses per demostrar al seu entorn que mereixen ser estimats. És una associació inconscient, com si l’amor patern i matern depengués de les notes de l’escola, la titulació universitària o un elevat rang professional. Busquem sentir frases com: «molt bé, et felicito!», «estem orgullosos de tu», que donin una mica d’escalfor a una experiència afectiva massa freda. Altres senzillament es creuran que no valen, que són grans mediocres, i emprendran camins més incerts i perillosos.
Sovint ens passem la vida buscant que ens estimin per allò que fem, quan tot ésser humà mereix ser estimat per allò que és. Les persones amb mancances afectives importants poden desenvolupar bàsicament dos tipus de reaccions: una, caure en emocions negatives com la depressió, la manca d’autoestima i el victimisme, i desenvolupar comportaments autodestructius; l’altra, dedicar-se a buscar l’ajut necessari per omplir aquest buit del passat, aprendre a estimar-se, a valorar-se i construir-se les pròpies certeses. Les persones que emprenen aquest camí es tornen més sàvies. Els qui conquisten el sofriment són els qui adquireixen més saviesa, ja que són capaços d’integrar la història personal, comprendre la vulnerabilitat i reiniciar la relació amb un mateix de manera més sana, perquè els atansi a la felicitat. És com passar de viure dins un laberint a veure el laberint des de dalt d’unes escales, per entendre com està estructurat, per poder-ne sortir, mirar-lo des d’una perspectiva superior i poder viure alliberat de les emocions d’una història personal plena de mancances. Molts cops cal saber que hi ha ombra per poder veure la llum.
Per poder fer amb èxit aquest procés de tallar les cordes d’un passat que pesa com un llast cal tenir valor, ganes de canviar i permetre’t explorar noves possibilitats. Quan estàs encallat no tens opcions. Quan tens opcions, no necessites coaching o teràpia. L’actitud derrotista no busca ajut, des del convenciment ferm que no hi ha solució. En canvi, la persona que manté l’esperança busca l’ajut d’un professional que veritablement l’ajudi a trobar la manera de reconduir l’experiència interna i poder tenir una experiència emocional feliç.
Cal aprendre, doncs, a desenvolupar les emocions més valuoses, que en una jerarquia de més a menys estarien encapçalades per l’humor (que no el sarcasme o la ironia) i la curiositat. Milton Erickson fomentava aquestes dos emocions en els seus pacients. Ell no tractava la patologia, tractava la persona. Cada client era diferent, per això les seves teràpies eren fetes a mida del món intern de cada client. Amb hipnoteràpia no es tracten els símptomes que algú presenta. Es tracta el món sencer del client, les estructures internes que sustenten alguns comportaments. I el més important que aporta la hipnosi és que proveeix experiència positiva al client. Com deia Erickson, el millor professional és el que s’oblida dels seus títols, dels protocols i de les formalitats i flueix amb el client, establint una connexió persona a persona que sigui tan valuosa que transformi en ella mateixa.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
