PERIODISTA
jarosell@elperiodicdandorra.ad
La jornada dels Sants Innocents mai m’ha fet el pes. Primer perquè els infants morts a mans d’Herodes no és que no fossin innocents –que ho eren—sinó que no estaven batejats i per tant la santedat no sabria dir exactament com la tenien reservada, segons els cànons de l’Església. Més aviat van morir perquè estaven en els llimbs i a mans d’un violent que no era precisament un innocent. Encara entenc menys la «innocentada», engany o broma que es gasta en aquesta jornada, dedicada a recordar un sacrifici humà. Un costum com aquest així festejat fa perdre la innocència al més pintat, perquè innocent vol dir honest, ingenu, feliç, pur, càndid i moltes altres coses més. Gastar bromes per molt innocents que es vulguin és una acció fora de lloc i en alguns casos molt pesada. Aquest simbolisme dels innocents, com altres molts del Nadal, penso que han perdut la seva raó de ser, entre altres coses perquè tots hem perdut la innocència de la pitjor de les maneres.
Ara la broma ha passat a ser un altra cosa. No vol divertir, sinó perjudicar. I no es fan un dia tan sols, sinó totes les jornades de l’any. El món no és altra cosa que una gran innocentada que els poderosos fan als que ho tenen que aguantar i callar. Innocent és la mirada d’un nen. Si em permeteu, també la visió de Charlie Chaplin, el gran Charlot a la película El noi. Saltant una estona sota un peu i després sobre un altre, els seus peus tristos i absurds, representen els dos pols del pensament: un es diu «consciència» i l’altre «desig». Rarament s’ajuntaran perquè qui té consciència no accedirà mai al desig. L’equilibri en aquest món està cada vegada més desequilibrat i tot és una gran i cruel «innocentada». Si en algun moment tens un punt, els pertorbadors d’ofici t’ho faran perdre. Potser el món va triar aquest petit home per ficar en la categoria de broma innocent, coses que, per si mateixes, no tenen res de còmic.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
