ENCAMP
- Jordi Mas, en l’edifici del Funicamp, amb Encamp al fons. Foto: TONY LARA
CAP DE LLISTA D’UP+DA PER ENCAMP
Jordi Mas va ser cònsol major d’Encamp des del 1995 fins al 2001. Després de tornar al Consell General i tenint en el record el seu pas pel màxim lloc de responsabilitat en el Ministeri d’Ordenament Territorial, ara es torna a presentar a la seva parròquia per substituir el socialdemòcrata Miquel Alís. La renovació, diu, ha de ser «total».
–Som al Funicamp. L’altre dia es va comentar per part d’UP+DA d’obrir aquest giny durant tot l’any.
–Volem un turisme de muntanya, d’estiu i d’hivern. Hi ha tota la vall dels Cortals que dóna a la Vall del Madriu, que és un atractiu de país, i això ho volem potenciar a l’estiu perquè cada vegada hi ha més gent que vol passejar per aquestes muntanyes verges que tenim. Un dels mitjans per accedir-hi és el Funicamp, que ja havia funcionat a l’estiu. És una oferta que pensem que és interessant. El primer estiu hi van pujar 25.000 persones i no hi vam fer promoció. També teníem Cortals d’Aventura allà dalt, i això ho volem potenciar.
–Amb això la despesa augmentaria. ¿Ho han estudiat?
–Avui ha canviat el sistema. Avui es paga una gestió a Saetde considerable. Quan vam obrir al principi, ja teníem un estudi econòmic-financer de projecció de funcionament del Funicamp d’hivern i estiu, que donava que era viable amb les condicions que havien fixat amb Saetde. Es cobrava pels passatges i un percentatge era pel Funicamp. Avui s’ha de tornar a reveure. No conec quines són les condicions actuals del nou contracte, però una de les voluntats nostra és parlar amb Saetde per reconduir això pel bé de l’economia d’Encamp.
–¿Com vol millorar aquestes relacions amb Saetde?
–Ara és una relació una mica tensa. S’ha arribat a un punt de més de 70 plets i ens hem de seure i analitzar els problemes i buscar les sinèrgies entre tots dos. Hi ha d’haver diàleg i solucions, i les solucions han de venir compartides. No pot ser que una part se’n beneficiï, perquè llavors no és una solució, sinó un problema.
–¿I què li demanaria a Saetde?
–Desconec avui els plets, que són per problemes financers, els de Concòrdia. Tinc l’exemple que quan jo vaig arribar al Comú al 96 ja hi havia discussions i plets, però ens vam entendre. Els dos sabíem que podíem fer coses, vam començar a invertir, Saetde va canviar telecadires, va fer un pas endavant aquells quatre o cinc anys, nosaltres també van treure rendiment, vam signar el conveni de Meritxell amb Canillo amb què donava accés al Pla de les Pedres… Va ser l’origen de Grandvalira.
–Vostès aposten per un canvi al Comú. ¿Quina sensació li queda després del govern d’Alís?
–Han passat vuit anys en què van prendre decisions per mi arriscades, perquè Encamp estava en una inèrcia bona, hi havia dinàmica de poble d’estació d’esquí. Aquell trencament amb Saetde, d’haver d’arrendar ràpidament el Funicamp, tot el mercat d’hivern es va parar. Va tornar a funcionar però ja no estava ni als catàlegs de turisme. Decisions com aquestes van comportar que Encamp estigui en una situació nefasta. Al poble hi ha 30 o 40 comerços tancats, tot per llogar, hotels per llogar, tota aquella inèrcia se’n va anar a l’aigua, amb el fet agreujat que a sobre ens ha caigut una crisi internacional. Ara estem sota zero i Encamp necessita dinamització.
–¿I com farien aquesta dinamització del comerç?
–Amb dos fronts. Primerament s’hauria de fer un pla estratègic conjuntament amb els propietaris i comerciants per buscar una oferta diferenciada del que hi ha ara. Nosaltres haurem d’arreglar les avingudes, portar gent al poble, fer passar gent per dins del centre urbà, que no s’escapin cap amunt. Tot en un conjunt per reactivar. Ara a la plaça tot són bancs i botigues tancades.
–¿Alguna mesura concreta?
–Hi ha d’haver un paquet d’ajudes fiscals. Fora d’aquí ja hi ha ajuntaments que cedeixen terrenys perquè algunes empreses s’hi instal·lin, i això crea una confluència de gent al voltant del poble i llocs de treball. Això ho ha de fer també el Comú. Si volem fer un pla estratègic amb empreses, hem d’ofertar avantatges.
–¿I al Pas de la Casa?
–El Pas és diferent. Ha anat aguantant amb el mercat francès. Penso que allà no convé dinamitzar, sinó fomentar, ampliar i promocionar, i al mateix temps condicionar i arreglar, però l’activitat comercial ja funciona bé. L’únic que no funciona és la manca de promoció. Encara hi ha pàgines web que diuen que els diumenges estan tancades les botigues del Pas i d’Andorra. Ens ha baixat el turisme comercial al Pas perquè han obert un mercat com el del pas de la frontera de la Jonquera, que ha fet força mal al Pas perquè tenen uns avantatges que a nosaltres ens costa més. Tenim una duana i unes franquícies per exportar mercaderia. Clar que els preus són més cars que a Andorra, però la quantitat que poden passar molts francesos prefereixen anar allà. Hem de donar bon servei, atenció i promoció.
–¿Què pensa de les contribucions especials com aquestes amb què s’ha fet el carrer Major?
–Penso que és bona però s’ha de fer en millor condicions perquè no oblidem que el Pas és a 2.000 metres i la neu no marxa fins passat l’abril, i s’ha de treure la neu, hi ha moltes connotacions tècniques, que no hi ha d’haver elements estructurals al carrer perquè passin bé les màquines, perquè potser ara és tot nou i en uns mesos està tot destrossat. S’ha de pensar en la pràctica de la situació.
–Ja que parlem del Pas, ¿què li sembla la gestió de l’ACA del circuit del cap del port?
–Crec que se li podria treure molt més rendiment promocional. Tenim una prova líder mundial com l’Andros i penso que amb aquesta es podria arrossegar d’altres proves. Cases de vehicles per fer presentacions… es podrien fer mil coses.
–Parli’m del niu d’empreses.
–Faria un pas més, perquè avui és pràcticament un local perquè la gent hi tingui una empresa. Penso que hi hauria d’haver ajudes, incentivar que es creïn empreses a Encamp, que creïn llocs de treball.
–En el seu programa parlen de reduir-se el sou una vegada hi entrin.
–Les remuneracions són excessives, i ja ho eren fa vuit anys. El Comú d’Encamp i el d’Andorra van apujar els sous a la part alta dels barems per als cònsols. Ha d’anar avall. Això ja és un esforç important que fem, reduir els consellers a ple temps. Ja hi ha un equip de funcionaris al Comú per treballar. Reduir els salaris, els càrrecs públics de confiança. És el primer pas. El segon pas és la despesa corrent amb la qual també es pot estalviar una part important.
–És d’entendre que no estem en època d’obres faraòniques. ¿Què opina del complex multicultural de Prada de Moles?
–Volem reordenar aquella zona perquè hi ha demanda. Està fet per a clubs d’aquí i això s’ha de fer així, No ens plantegem allò perquè ja tenim un centre esportiu, i tenim altres inversions que fer com és el Funicamp, el turisme de muntanya i tot això. Crec que és moment d’aprofitar el que tenim i treure un rendiment molt més alt de l’actual.
–A nivell esportiu, ¿és rentable el Poliesportiu del Pas de la Casa?
–Anteriorment hi havia molta activitat, hi havia una perruqueria, allà s’hi trobava molta gent, era com un centre social i era fabulós. A nosaltres ens agradaria convertir-ho en un centre d’alt rendiment perquè està a 2.000 metres i es pot aprofitar per fer estades. El que s’ha de fer és treballar, que si s’obre cinc hores que s’aprofiten. Els dos poliesportius s’han d’optimitzar al màxim econòmicament.
–¿L’amfiteatre al llac d’Engolasters és prescindible?
–Continuarem de moment adequant l’entorn. Volem seguir amb el que es va fer amb el camí de les Pardines que és una zona d’esbarjo importantíssima. Aprofitant aquesta inèrcia de gent que hi va, crec que es podrien fer moltes més coses. Si hi ha una empresa que volgués muntar un telecabina, el Comú no hauria d’invertir res i seria un atractiu amb un potencial enorme.
–¿Tenir aquest telefèric és una prioritat?
–No, és una opció, i ja sabem que la situació és diferent ara. El que és prioritari per nosaltres és potenciar Engolasters i Pardines.
–¿Què és el que més li preocupa de la situació actual del Comú?
–Que hem anat quedant per darrere de totes les parròquies. Et passeges per Encamp el cap de setmana i no hi ha ningú. Hem de donar-li la volta a això. Comerç i turisme. És la base del nostre país.
–El bus comunal.
–Ens sembla car pel servei que està donant. La gent no l’utilitza. Volem una situació diferent, que hem de buscar. Entre el trenet de l’hivern i el bus, hauríem de buscar un mixte.
–¿Què li pot aportar el programa d’UP+DA al Comú?
–Reactivació, ampliació d’ingressos i recursos del Comú. Si creem activitat econòmica portarà una dinàmica positiva. El Comú, a més dels propis recursos fiscals que ingressa, compta amb els recursos de transferències, que també dependrà de com vagi l’economia per pujar o baixar, i de les participacions de societats com Saetde, Gasopas i d’altres. No entenc les mesures econòmiques d’Europa, que tot són per reduir el consum, i crec que el que s’ha de fer és potenciar el consum.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
