El fum sempre és un element misteriós. Tenim fums físics, ocasionats per causes físiques, naturalment. També fums psicològics, que són aquells que desdibuixen la nostra mirada objectiva i que sempre són produïts per causes alienes a les nostres. Tenim el foc provocat, que causa tota mena de mals, i el foc improvisat, que pot cremar, encara que de vegades també donar calor o il.luminar.
En els darrers dies he vist molts fums. El de la cigarreta en les tertúlies de cafè que acabaven quan es consumia i que no tenia més transcendència. Tenim la libidinosa tendència al desdeny vers el que resulta la veritat que, a la vegada, no sempre coneixem: aquest tipus de fum és el que marca el que un no coneix, per la simplicitat adoptada de no voler mirar ni llegir. Un fum de parlar per parlar que es difumina i només deixa la mala olor del tabac dolent.
També hi ha el fum de la cafetera, que surt quan el cafè ja està fet i en deixa sentir l’aroma. És aquell fum elaborat que deixa el perfum del missatge del producte acabat, que és bo si s’han utilitzat els elements adequats, i dolent si només s’ha posat marró. Aquests dies hem recordat també els fums de les velles locomotores en un desig que el ferrocarril, per una banda o altra, arribi a casa nostra i millori les comunicacions amb l’exterior. També tenim els fums de les xemeneies de les fàbriques, que no captem per les poques que hi ha. Però els fums més importants d’aquests dies han estat els senyals indis de qui fa temps que es troba encallat en el passat i només sap transmetre velles estampes d’un temps fugit, i que només queda a les pel.lícules de l’oest. Es veia el fum d’un incendi que no s’ha pogut produir perquè la prevenció d’uns altres no piròmans ho han impedit.
El fum, realment, té mil formes diferents, però es defineix sempre de la mateixa manera. Fum, molt de fum, massa fum. Avui ja no queda res, només la raspera de la tos que va provocar.
Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
