- Foto: EL PERIÒDIC
Referint-se a la seguretat social el cap de Govern, Toni Martí, la va definir com el pilar de la societat del benestar. Doncs bé, aquest no pot caure sota cap concepte. Bismarck, l’inventor de l’estat del benestar, precisament fa més d’un segle deia: «Un home amb una pensió i assistència clara és millor de tractar», i Churchill, en el pitjor dels moments d’Anglaterra manifestava: «La seguretat social protegeix a la societat».
És difícil contradir aquesta realitat. Això vol dir que en aquesta matèria s’ha de tenir molt present que es tracta amb persones i no pas amb mercaderies i tenim que saber diferenciar de forma molt clara. La rendibilitat en política social és un altra i s’ha de comptabilitzar dins del capítol de les necessitats d’equilibri total.
Vaig tenir ocasió –fa un temps i per motius que no ve al cas explicar–de comprovar el bon funcionament dels serveis assistencials i socials de casa nostra. Tenim uns serveis excel·lents que es poden millorar. Un personal, la majoria d’ells, molt abnegat i clarament diferenciat d’altres que denoten un excés d’interès personal i uns recursos que de ben segur es poden dinamitzar, malgrat sigui en detriment d’altres que fa molts temps que obtenen particulars rendibilitats econòmiques.
És difícil entendre, amb els esquemes actuals, que puguin existir 900 metges per atendre a la població actual. Tenim que buscar l’equilibri. Els exemples de la sanitat a França o Espanya –diferents entre ells, però els més propers que tenim– podrien aportar alguns camins per a la solució. Deixem la feina a la Comissió que treballa en aquest tema, que pot crear un sistema propi per a Andorra en el que estigui plenament definit el servei públic i el privat i que el públic, com ara passa, és tan eficient com el privat i té absolutes garanties a l’estar absolutament individualitzat. Per arribar a aquest final és inevitable un gran pacte d’Estat que conservi el bo que tenim, redueixi despeses factibles i atengui a les necessitats segons la seva importància, sense oblidar cap servei.
Actualment el dèficit per malaltia representa el 10% del pressupost de Govern i el 2012 arribarà a més de 40 milions. Això vol dir que el dèficit zero és difícilment assumible si es vol fer allò que s’ha de fer. Cal –tots estem d’acord– no retallar en qüestions bàsiques i estar al costat de la gent amb dificultats. La responsabilitat moral en sanitat és important, perquè depenen vides humanes. És col·lectiva i no sectorial, perquè així ho marca la Constitució.
No voldria que la societat que viu de la seguretat social tingués una rebaixa. Aquells que vulguin i puguin amb una sanitat privada que se la paguin. Els benestants no poden ofegar als humils. Anais Nin, en la seva correspondència amb Henry Miller, citava un proverbi portuguès que diu textualment: «Si la merda tingués valor, els humils no tendrien cul»
Periodista
jarosell@elperiodicdandorra.ad
Per a més informació consulti l’edició en paper.
