El Govern està entretingut aquests dies a establir el percentatge de pagament de les receptes, en funció dels ingressos. En teoria, fins i tot pot semblar just i equitatiu que el que tingui més ingressos pagui més, però en el fons és un disbarat tributari que ens obligaria a portar als espanyols, a més del carnet d’identitat, la targeta sanitària ?autonòmica o estatal?, i el carnet de conduir, a més, una fotocòpia legalitzada i legitimada davant notari de la declaració de la renda.
Quan la gent posa gasolina, li cobren el mateix preu al que porta un automòbil de luxe que a qui condueix un utilitari. I, quan algú compra una entrada de teatre, la taquillera no pregunta si l’aspirant a espectador és ric o pobre. I el cambrer exigeix ??el mateix preu per la coca-cola que s’ha begut el client, sigui un aturat o un director general, no perquè hi hagi un desig d’ajudar els rics i de fastiguejar als pobres, sinó perquè hi ha dues classes de tributs: els directes i els indirectes. És en el primer cas, on el que més guanya, més paga, però els anomenats impostos indirectes en tots els països del món són iguals per a tothom, es tracti del preu d’una ampolla de vi, d’un banquet en un restaurant o d’un tetrabric de llet, i la diferència de tributació és que qui més consumeix, més paga.
M’he referit al principi en una declaració de la renda legalitzada o legitimada davant notari, perquè donat l’enginy i inventiva del país tindríem en la primera setmana tantes falsificacions gairebé com declaracions. I la xarxa burocràtica que caldria emprar per al control es menjaria els possibles beneficis. Una altra cosa és que, com passa ara, els jubilats tinguin un tracte de discriminació positiva, però obrir el meló del pagament d’un servei en funció de la renda és obrir el meló de l’ortodòxia dels impostos indirectes, que vindria a ser qualificat de melonada, com sap molt bé Cristóbal Montoro.
És cert que no cal furgar massa en un partit polític o en un ministeri per descobrir un joiós partidari de rostir el llard, però seria convenient meditar els assumptes abans de llançar sondes, i estudiar els avantatges i inconvenients de qualsevol iniciativa, sota el principi que sempre és preferible ser eficaços a l’atzar de ser originals, sense mesurar les conseqüències. H
Periodista
Per a més informació consulti l’edició en paper.
