Les eleccions marquen sempre un nou temps polític, molt dens, en què la vida se’ns enrosca de forma continuada. Malgrat que diguem estar de tornada de tot, perquè tot continua essent el mateix, no cal dir que una guspira d’il·lusió sí que ens fa pensar que les coses poden canviar. Deixem la retòrica pels candidats i nosaltres, en canvi, intentarem donar transparència al que estigui fosc, notícia fidedigna devant el rumor i molta responsabilitat en l’opinió. Som conscients que en aquesta època preelectoral en el nucli de la informació es concentra un poder considerable. Una possible causa és que s’ha passat del ciutadà ideal a un consumidor real. La propaganda, la pròpia moda, la pseudocultura i l’eslògan politic configuren ja una actualitat amb una realitat que moltes vegades es fictícia en presentar un món molt diferent al previst i anunciat. És el moment del despotisme dissimulat enlloc del despostisme il·lustrat que no aclareix res i tot ho embruta.

La principal preocupació que tinc ara mateix és que els periodistes sapiguem ser professionals de la informació i no funcionaris de l’espectacle. La gent vol saber i no que se li vengui la moto sobre els millors i els pitjors. El políticament correcte serà donar notícies i ampliar, en tot cas, els comentaris que es facin amb dades que contrastin el que es diu i i el es fa. Abans de respondre, com diria Freud, és necessari conèixer. Primer el context en què ens movem, després saber utiulitzar l’ètica com a element necessari per la feina ben feta. És la manera d’aconseguir, en temps revulsius, la qualitat de la notícia transmesa. És més important buscar la veritat que la pròpia veritat, perquè això vol dir arribar a veure amb claredat el que hem d’escriure.

Ja sabem que cadascú ens vendrà el seu producte. Convindrà diferenciar l’una de l’altra. Perquè es digui el que es digui, cap missatge polític és igual i tots diuen el que ha de ser quan en realitat no s’arriba a ser de veritat.

Per a més informació consulti l’edició en paper.