És terrible contemplar com es van morint les paraules i com es queden arraconades. Eren molt nostres i ens estan desapareixent del món interior. En el lenguatge virtual, han quedat reemplaçades –en molts casos– per un conjunt de lletres sonores, però no pas gramaticals. Si el progressisme és això, jo em quedo amb el classicisme, per tal que el pensament que escrivim amb aquestes paraules –i les paraules mateixes– no passi a millor vida.
El problema rau en el fet que els noms de les persones, si no es pronuncien, també s’obliden.Pensava en això mentre escoltava Felipe Gonazalez, que explicava que la crisi només es pot combatre amb militància –cosa que comporta no defugir les nostres creences– per tal que el mercat d’homes anònims no faci desaparèixer la democràcia: per enlairar la senyera del mercat.
És temps d’impostors que, sota una visió exclusivament econòmica de la realitat, volen amagar els vells conceptes pels quals tant es va lluitar per tal de construir una societat més equilibrada i justa, que ara es vol desfer. Qui pregona aquesta doctrina és lan lúcid com desvergonyit. M’en declaro supervivent, perquè, com deia el poeta Felix Grande, el regne de la història serà dels supervivents, anònims o coneguts.
La competència entre els diferents gremis ha posat molt alt el llistó de la mentida. Ja res no és el que era, i ho dic sense cap nostàlgia. Els principis s’han de mantenir, perquè només amb principis es pot viure. Ara, però, hi ha massa persones que es creuen que són tot un personatge, però que no són altra cosa que gondolers navegant entre aigües fosques que tot ho obliden, llevat de si mateixos.
Fart d’estar tip de tanta mentida, vull fugir de tanta selva gens verge i en què viuen des dels predadors fins a les paparres. Salinger va dir en el seu exili personal: “Que terrible que és quan un diu ‘t’estimo’ i a l’altre costat la persona crida: ‘¿Què?'”. És terrible contemplar les moltes persones que s’expressen així.
Periodista. jarosell@andorra.elperodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
