Aquesta nit de Nadal, enmig del rebombori de la festa familiar, les cançons, el «caga tiò», la gresca dels infants i les emocions dels més grans, he pogut sentir el so de les campanes. Aquelles que, investides d’una naturalesa estranya i solemne, estan misterioses –escrivia al gran escriptor del Nadal dolç i tenebrós Charles Dickens– i se les sent durant la nit, sense veure-les mai, tan altes, tan llunyanes, tan farcides d’una profunda i viva melodia. És una veu, de vegades, callada i muda, de qui canta amb el ressò del so buit d’eternitat i amb ànsia demana les nostres llàgrimes per l’adéu d’un ser volgut. Són les mateixes campanes que anuncien un naixement o una boda. O les que, quan tenim alguna emoció nosaltres, no repiquen, simplement perquè no se n’assabenten. Penso que el dia que hagi de resar, tocaré una campana, perquè ho reflecteix tot.
I en aquestes s’aparegué Henry Travers –l’actor que dóna vida a l’àngel sense ales de la pel·lícula de Frank Kapra Que bonic és viure—per recordar-me la història, que no està fora de temps, sinó que no pot ser més realitat. Els bancs nets cauen víctimes dels banquers cobdiciosos i les víctimes són els ciutadans. Cap home és un fracàs. Ho hem de recordar als desenganyats. La vida de cada home toca moltes vides i, si no ets al lloc, deixes d’ajudar a molta altra gent. Li pregunto com finalment va aconseguir les ales, enmig del repic de campanes, i contesta que és un esforç molt gran però gratificant, perquè ajuda a entendre als que tenen problemes, a qui està a punt de perdre casa seva per una hipoteca que s’ha tornat i injusta, a aquells que soparan del banc dels aliments aquest any o veuran la xerinola del veïns que no els saluden ni quan baixen per l’escala i ara mengen i beuen sense parar. Acompanyo l’actor a la glòria per uns moments, les seves ales són la remor de campanes que havia sentit, i trobo Charles Dickens, l’autor dels som nis inverossímils que semblen reals. Ell és una mena de Pare Noel. Potser sigui un relleu amb barbes de cotó. Henry Travers s’allunya i les seves ales angelicals segueixen sonant. I la llàgrima es fa llum.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
