Ficats a fons en les festes del Carnaval, ara és el moment de treure tota l’adrenalina que portem dins com a exercici saludable. La Quaresma es presenta feixuga, perquè fa molts temps que la majoria de ciutadans –no únicament els religiosos– practiquen importants sacrificis i el dejuni ha passat a ser actualitat cada dia, tots els dies. La Quaresma política i econòmica ja fa dies que dura. El Carnaval també, perquè el transvestisme polític, les màscares dels poderosos demanen ajuts mentre ofeguen a la resta, la representació de la política carnal portada a límits insospitats públicament, o els intel·lectuals i escriptors que apareixen i desapareixen quan volen i trien on ho volen fer, o no, són símptomes d’un Carnaval que no necessita caretes ni màscares perquè les porten sempre damunt. Així que a gaudir del Carnestoltes i a treure el millor profit.

Altres Carnavals són també igual de simpàtics. Critiquem que no hagi hagut un consens en la darrera legislatura i fa molts anys que tampoc el sector privat ho aconsegueix amb el tema de la vial per a vianants en el centre comercial. O sigui que a tot arreu pesen faves i a casa nostra a calderades. Això del consens, es busqui on calgui, no es troba. Queda clar que l’individualisme supera totes les barreres. És qüestió d’educació. De vegades critico la política de campanar, però a casa nostra tots tenim una capella on guardar la campaneta individual que també sona sempre en el nostre tancat cercle.

Tenim el debat electoral per demostrar i resumir tot el que estic dient. Ara sembla que tot dependrà del dia del debat general a la televisió. Ens passem tota la vida criticant la televisió pública i en canvi no deixem que actuï com ella cregui i amb la professionalitat exigible. A mi, la veritat, em dóna igual el dia –potser no tant l’hora– perquè cada dia tindrem un debat en un lloc o altre. O sigui que la necessitat estarà servida i dependrà del ciutadà seguir les discussions o no.

El Carnaval no és altra cosa que això. Molta càrrega dissimulada i un excés de teatralitat en tot. Però ja va bé que els polítics vagin al teatre, sempre i quan sàpiguen escollir la bona representació. Que no es viu únicament de portar sempre la contrària, sinó de tenir una festa de tots i per a tots en pau. Visca el Carnestoltes! Llàstima que no tinguem el discurs carnavalesc com a punt de meditació aquests dies!

Per a més informació consulti l’edició en paper.