JOSEP ANTON ROSELL PUJOL

Noto un desig d’obrir finestres i, com a mínim, airejar les habitacions massa temps tancades. Bon símptoma, però insuficient. Perquè entra l’aire fresc, malgrat no tenir, per ara, la seguretat de que tot pugui canviar, o que tot segueixi igual. Una empresa comença sempre per un primer pas. Aquest intent, a nivell polític, és el que ara noto. Poca cosa més. Voluntat d’unir i a la vegada la de sectors concrets a ficar-se a la llista d’aspirants. Suposo que si les coses es volen fer bé, quedarà establert el dret d’admissió. Repeteixo, però, que es massa aviat per fer vaticinis. No m’agrada utilitzar la bola màgica del futur que, per una altra part, no disposo.

Fins el moment tot és closca, malgrat que la música pugui arribar a sonar bé. Però no estem dins el rovell de l’ou, que és el que importa. Quan més brutal és la part biològica, més ànima es té dins. És el moment de veure que hi ha de cert en aquest principi. L’ou a la vegada que és extremadament biològic és també increïblement simbòlic. Vull comprovar ara on acaba la biologia i comença el simbolisme o a l’inrevès. M’ho prenc amb una mica d’humor. L’humor mai és una busqueda directa, sinó que té sempre efectes col·laterals, que és el que voldria descobrir amb aquest anunci de la bona nova.

L’humor té sempre la rara virtut de desprendre’s ràpidament del pudor. Voldria ser espectador de primeres files en aquest striptease polític que necessàriament s’haurà de fer. No penso participar, perquè només hem deixen opinar. No hem queda altre remei, per tant, que seguir la peripècia i reflexionar sobre la nova corrent política, a mesura que vagi avançant.

Estem a l’inici i la suau brisa que ara es respira es pot transformar en sequera final si els promotors es deixen portar per l’huracà generalitzat. Massa vents diferents només provoquen tsunamis que poden acabar amb les inicials bones intencions. Ara per ara observo un moviment de cobrir formes, sense tocar el fons. Aquesta és la segona fase que espero es faci tot seguit.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

JOSEP ANTON ROSELL PUJOL

Noto un desig d’obrir finestres i, com a mínim, airejar les habitacions massa temps tancades. Bon símptoma, però insuficient. Perquè entra l’aire fresc, malgrat no tenir, per ara, la seguretat de que tot pugui canviar, o que tot segueixi igual. Una empresa comença sempre per un primer pas. Aquest intent, a nivell polític, és el que ara noto. Poca cosa més. Voluntat d’unir i a la vegada la de sectors concrets a ficar-se a la llista d’aspirants. Suposo que si les coses es volen fer bé, quedarà establert el dret d’admissió. Repeteixo, però, que es massa aviat per fer vaticinis. No m’agrada utilitzar la bola màgica del futur que, per una altra part, no disposo.

Fins el moment tot és closca, malgrat que la música pugui arribar a sonar bé. Però no estem dins el rovell de l’ou, que és el que importa. Quan més brutal és la part biològica, més ànima es té dins. És el moment de veure que hi ha de cert en aquest principi. L’ou a la vegada que és extremadament biològic és també increïblement simbòlic. Vull comprovar ara on acaba la biologia i comença el simbolisme o a l’inrevès. M’ho prenc amb una mica d’humor. L’humor mai és una busqueda directa, sinó que té sempre efectes col·laterals, que és el que voldria descobrir amb aquest anunci de la bona nova.

L’humor té sempre la rara virtut de desprendre’s ràpidament del pudor. Voldria ser espectador de primeres files en aquest striptease polític que necessàriament s’haurà de fer. No penso participar, perquè només hem deixen opinar. No hem queda altre remei, per tant, que seguir la peripècia i reflexionar sobre la nova corrent política, a mesura que vagi avançant.

Estem a l’inici i la suau brisa que ara es respira es pot transformar en sequera final si els promotors es deixen portar per l’huracà generalitzat. Massa vents diferents només provoquen tsunamis que poden acabar amb les inicials bones intencions. Ara per ara observo un moviment de cobrir formes, sense tocar el fons. Aquesta és la segona fase que espero es faci tot seguit.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu