Coach i facilitadora del canvi personal i organitzacional
nprenafeta@newabilitiestraining.com
- Foto: EL PERIÒDIC
Ara ve Nadal: torrons, tortells, canalons, cava. Tot plegat, ens abocarà a tenir algun mitxelinet més, una mica més de panxeta. I el símptoma acostuma a ser aquells pantalons que ja no es botonen ni amagant la panxa endins. S’imposa l’operació bikini en ple hivern.
Mengem per satisfer desitjos immediats: però aquest gaudi és de curta durada: un cop engolits els aliments s’acaba el plaer que aporta el menjar, i comença la seva transformació en greixos, i aquests sí que són de llarga durada. Com és, llavors, que mengem sovint més del compte si volem estar prims? Paga la pena estar gras o amb problemes físics per una estoneta de plaer immediat tres o quatre cops al dia? Segurament no.
Des de la ment conscient no. Però hi ha una part del nostre comportament que és regulada per la nostra part inconscient, i és la que ens fa anar de cap a la nevera a arrambar amb tot allò que ens ve de gust. Guanya el desig per sobre de la raó. El culpable de com mengem és el nostre cervell. Diversos processos neuronals, que operen en mode inconscient, en són els responsables. I sovint menjar és un substitut d’altres mancances. El comportament pot respondre a respostes inconscients a creences internes. Però que tampoc sabem identificar. I d‘aquesta manera vivim la contradicció de voler gaudir amb el menjar i amb un bon vi i de voler estar guapos, prims i amb salut.
Ets dels que suquen pa fins i tot amb els espaguetis? Que el cos ens demani la ingesta de determinats aliments per sobre del que és recomanable és un comportament dirigit des del nostre inconscient. Els hidrats de carboni són addictius. El nostre cervell en necessita, però no en una ingesta gran. Ara, com controlar aquest desig irrefrenable de menjar el que més ens agrada? Aprendre a menjar bé, fer una dieta perdurable en el temps i saludable o assolir el pes ideal és possible. Moltes dietes fracassen perquè per molt ben dissenyades que estiguin, no desactiven la part inconscient que regula els hàbits i les addiccions, i la persona a dieta se sent privada de les coses que li agraden, així és que l’èxit depèn del seu esforç personal a evitar les tentacions. I quan aquest esforç es torna massa gran, la dieta s’abandona. I tornen els antics hàbits. El més eficaç és aconseguir desactivar les tentacions; és a dir, desfer els hàbits: L’Àngels tenia una autèntica addicció al xocolate. Era pensar-hi i començar a ensalivar.
A més, li agradava menjar-ne al migdia i a la nit. No podia dir que no a qualsevol bombó que li donessin, a qualsevol hora. Ho va identifcar com l’origen dels seus 4 o 5 kilets de més, i estava decidida a canviar aquest hàbit, així que vam fer una sessió d’hipnosi ericksoniana, que es va endur gravada i que va haver d’escoltar durant uns dies. Ara menja xocolate de tant en tant, però no de forma compulsiva. Ha desenvolupat un nou patró de conducta gràcies a la seva voluntat de canvi i a la hipnosi, que és un estat alterat de la ment conscient, que permet donar les sugestions necessàries perquè es produeixin en la persona canvis significatius en l’estructura profunda, i que aflorin a la superfície en forma de comportaments diferents, més adequats als desitjos de la persona.
L’Àngels es va sorprendre a ella mateixa quan en arribar a casa, després de la sessió, no va tenir l’impuls de menjar xocolate. Ja no li venia tant de gust. Ella no sap massa per què, però el cert és que li han disminuït les ganes de menjar compulsivament, i se sent molt millor perquè només menja xocolate de tant en tant. Aquests comportaments no desitjats però incontrolables són hàbits instal·lats que no es desactiven fàcilment només amb la voluntat de canviar. La nostra ment inconscient és l’encarregada de mantenir els nostres hàbits: ens fa passar per les autopistes que ja coneix. Així que amb la hipnosi construim una autopista alternativa, i això permet desactivar aquestes estratègies internes de comportament que funcionen en mode automàtic i orientar la persona a tenir una bona salut menjant bé. Desactivem una connexió neuronal per crear-ne una altra de millor. L’únic requisit és que hi hagi una sincera voluntat de canviar l’hàbit. Perquè al final, només cada persona té el veritable poder de canvi sobre ella mateixa.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
