Viure versus Sobreviure
La vida no consisteix a sobreviure sinó en viure! Viure-la de manera plena, però ... que complicat és de vegades, oi?
La resposta no és senzilla i de fet pot estar relacionada amb la manera com cada persona veu el món. Es diu que hi ha persones que viuen, i n’hi ha que sobreviuen. En tots dos casos, són persones que caminen per la vida de manera diferent.
Tot i així, tots ens trobem en moments de la nostra vida en què ens sentim més com que estem sobrevivint que vivint la vida. Moments en què per alguna raó no som feliços o almenys no ens sentim plens, ja que passem per diferents tipus de problemes que no sabem com resoldre. Poden ser problemes en el terreny econòmic, laboral, relacions amb familiars, de parella..., Però el més difícil és quan falta la salut.
Qualsevol tipus de complicació que tinguem afecta a la nostra qualitat de vida, fent els dies més difícils. I no ens permet viure amb plenitud i per això diem que estem sobrevivint.
M’agrada recordar el que Darwin va dir una vegada «No és l’espècie més forta la que sobreviu sinó la que s’adapta millor al medi» i és que per mi adaptar-me no vol dir sobreviure. He viscut molts anys a l’estranger i sempre he estat feliç allà on he viscut, doncs m’he adaptat. El que és important tenir en compte és que si ens adaptem cal fer-ho sense oblidar-nos de qui som.
Així mateix, moltes vegades per aconseguir alguna cosa hem de pagar un preu o renunciar a alguna cosa és clar, però no és el mateix fer-ho des de la llibertat individual perquè així ho hem triat que perquè creguem que no tenim més remei.
Renunciar a part de la nostra identitat, als nostres somnis, a viure des dels nostres valors, a manifestar-nos tal com som, és viure o simplement sobreviure?
Per mi la diferència entre viure i sobreviure és la mateixa que viure des de l’amor o des de la por. Quan estem a la supervivència actuem des de la por, capturats pel temor de no poder aconseguir res millor. Com per exemple, estar en una feina que no ens agrada perquè no ens creiem que podem trobar alguna cosa millor, aguantar una parella que no ens omple per no estar sols, no fer el que ens agrada per no enfrontar-nos a la incomprensió dels nostres éssers estimats. Us ho resumeixo tot en una paraula: por. I quan som a la por estem a la supervivència.
Viure és arriscar-nos a que les coses ens surtin malament, caure’ns mil vegades, comptar amb la incomprensió dels nostres amics i familiars, però seguir-hi. És viure des de l’autenticitat i sent nosaltres mateixos.
Viure significa responsabilitzar-nos, prendre les regnes de la nostra vida, saber què és la nostra elecció, deixar enrere la posició de víctima de les circumstàncies i ser el que escollim quan i com fem el que fem i per a què.
Viure és desenvolupar qualitats en nosaltres, com la resiliència, que ens permeti aixecar-nos cada cop que caiem.
Viure és recordar que la vida és moviment i que no la podrem controlar al nostre gust, que la clau és manejar-nos en la incertesa.
Viure és ser compassiu amb nosaltres i amb els altres, deixar la crítica i el judici de banda, i reconèixer que no som perfectes i que no necessitem ser-ho.
Viure és sentir les nostres emocions, ja que aquestes són part de nosaltres, no les reprimim més, visquem-les, acceptem-les i així aconseguirem la calma.
Viure és ser agraït perquè sempre hi ha alguna cosa bona en tot.
Viure és concentrar-nos en les solucions i no en els problemes.
Viure és pensar menys i actuar més.
Viure és saber donar el millor de nosaltres en cada situació.
Viure és, fins i tot quan tot ens va malament, buscar un motiu per continuar vivint.
Així, que aquí us deixo algunes eines, que a mi em funcionen, per alliberar-nos de la por que ens priva de la llibertat d’estar vius:
• Passar temps amb els amics, la família i un mateix.
• Procurar viure en el present i deixar de perdre’ns en la nostra ment vagant entre el passat i el futur.
• Practicar la gratitud amb tot allò que arriba a la nostra vida.
• Contemplar la natura propera i escoltar-ne l’harmonia i el silenci, deixant que ens envaeixi amb la seva saviesa en acceptar que tot és i és al lloc i en el temps adequat.
• Meditar uns minuts al dia.
Vull compartir això per si us ressona, i per si algunes d’aquestes eines us poden servir també per controlar aquest cavall desbocat que és la nostra ment xerraire. Per anar del sobreviure al viure mitjançant aquests petits moments, on podem olorar i sentir la llibertat en nosaltres, quan ens sentim satisfets de tot el que tenim i ens adonem que curiosament res no és extern.
No necessitem ni diners, ni l’amor de l’altre, ni el reconeixement. En aquests moments, no ens sentim mai sols, sinó connectats amb tota la vida que ens envolta; i en aquell moment, el sentiment de pau és tan profund que el temps i l’espai desapareixen.
Una cosa que m’han ensenyat totes les experiències viscudes fins a data avui, és que cal gaudir la nostra estada en aquest món. Perquè sabem que això és per a un temps limitat, i que arribarà el dia en què tot canviarà, encara que no ho vulguem. I ens tocarà acceptar-ho per poder continuar. Però mentrestant, cal viure al màxim amb el que tenim.
Així, que entre viure o sobreviure, jo trio seguir treballant en mi per VIURE EN MAJÚSCULES. I així, el dia que hagi de partir a altres mons, poder descansar en pau perquè vaig viure la vida com jo volia, no pas una vida de supervivència i de por.
Vam néixer amb la llibertat d’estar vius, no deixem que la nostra ment ens boicotegi, i visquem aquesta vida que ens inunda amb presència i confiança.
Tu vius o sobrevius?