Joan Micó Sociòleg i membre de la Junta d'Unicef d'Andorra

Andorra té una de les taxes més baixes de fecunditat d’Europa, i no és una dada circumstancial, ja que aquesta situació s’arrossega des de fa ja uns quants anys. De fet, de mitjana l’any 2022 ha estat de 0,94 fills per dona en edat fèrtil, i aquesta xifra ha disminuït de manera suau però constant any darrere any. Quan ens comparem amb la resta de països dels voltants, països del sud d’Europa com Espanya, Itàlia o Portugal tenen un comportament similar encara que no tan acusat com el del nostre país, mentre que els països com França i d’altes del nord d’Europa, tenen taxes més elevades, segurament per l’aplicació de polítiques actives per part dels estats que faciliten la natalitat.

Com tots els fenòmens socials, la baixa natalitat és resultat de moltes causes, que s’entrellacen i es reforcen. N’hi ha algunes que compartim amb la resta de les societats occidentals i que tenen a veure amb un canvi de valors: tot i que per a nosaltres la família continua sent molt important, cada cop hi ha una part més significativa de la població que considera que ser pares no entra dins dels seus objectius vitals. Altres, però, sí que consideren que és un aspecte bàsic per a la seva realització personal, però amb menys descendència i la decisió es planifica i es retarda a l’espera de tenir una situació personal que sigui favorable: potser trobar la parella adequada, molt més fàcil que prendre la decisió sols, amb una certa estabilitat a la feina, un habitatge que compleixi les expectatives, i en un moment vital o l’edat adequada, que en el nostre context s’ha normalitzat que sigui en arribar a la trentena o més tard. De fet, l’edat mitjana de la maternitat és de 33,5 anys, i amb tendència a pujar.

Al nostre país, a més, la conciliació familiar i professional dificulta a moltes parelles poder ser pares, o tenir més fills, ja que sectors com el turisme i el comerç tenen un pes fonamental en l’economia i depenent del fet que tinguin les seves portes obertes els caps de setmana i festius. Amb una població activa molt elevada d’homes i dones, la conciliació és un dels grans reptes que tenim com a societat, que necessita un gran pacte social, i que no té una solució fàcil.

Un altre factor que condiciona molt la decisió de la criança, però que sovint està amagat enmig de la il·lusió de tenir fills, és el cost econòmic que comporta. 

L’informe presentat per Andorra Recerca i Innovació i que ha estat idea i elaborat per la Marta Alberch d’Andtropia, amb la col·laboració d’UNICEF Andorra, tracta específicament d’aquesta qüestió. L’estudi continua la mateixa metodologia, però adaptada a la realitat andorrana, d’un treball que publica Save the Children Espanya, que realitzen de manera periòdica a tot l’estat espanyol, amb resultats representatius d’algunes comunitats autònomes.

Per a analitzar el cost total de la criança, s’han dividit les despeses en 12 grups: alimentació, higiene, roba i calçat, educació, oci i joguines, sanitat, mobles i estris, habitatge, despeses corrents de l’habitatge, transport, conciliació i despeses extraordinàries per franges d’edat que van dels 0 als 17 anys. 

La filosofia del treball és quantificar la despesa mínima necessària per a tenir una vida adequada i digna dins del context del Principat. Així, per exemple, i gràcies a les aportacions del Col·legi de Dietistes d’Andorra, el cost de l’alimentació està calculat pensant en una dieta equilibrada a cada etapa de la vida dels infants, però amb productes que tinguin un preu econòmic dins dels magatzems andorrans. La despesa sanitària també s’ha calculat en funció de la despesa mínima que ha calculat el Col·legi de Metges d’Andorra per un infant sa, sense tenir en compte despeses «extres» però molt comunes, com unes ulleres, per exemple.

Després d’haver quantificat 12 partides diferents, es pot constatar que criar un fill o filla no és barat. S’ha fet una estimació que el cost mensual mitjà per a una família amb un infant sa i amb unes despeses estàndards seria de 747 euros. Les franges de 0 a 3 anys i la de 13 a 17 anys estan per sobre d’aquesta mitjana amb 774 euros i 804 euros, respectivament. En canvi, les franges de 4 a 6 anys amb 649 euros de mitjana i de 7 a 12 anys amb 736 euros es trobarien per sota. Les partides amb més pes són la de l’alimentació, la de conciliació i la d’habitatge que ja representen el 59% del total. Tot i això, depenent de la franja d’edat el pes varia lleugerament, sent la partida destinada a la conciliació dels 0 als 3 anys la que representa un cost més elevat, mentre que la despesa en alimentació o oci augmenta a la franja de 13 a 17 anys. Per a calcular l’import que la criança pot representar al cost de l’habitatge, l’estudi quantifica la diferència de preu que hi ha en el mercat immobiliari actual de passar a un pis amb una habitació més.

Si es relacionen aquestes xifres amb les dades econòmiques del país, es comprova que pel 20% de les famílies que tenen menys ingressos al Principat, el cost de la criança d’un fill és com a mínim el 31% de la seva renda. Quan es fa el càlcul amb el salari medià i si tenim en compte les famílies formades per una sola persona adulta, el cost de la criança representa un 40% dels seus ingressos, però per a totes les famílies monoparentals que cobrent el salari base, aquest percentatge s’eleva al 62% del salari, un cost que es podria considerar inassolible.

Al final de l’informe també hi ha lloc per les recomanacions destinades a rebaixar aquest cost a les famílies, que es poden agrupar en cinc apartats: gratuïtat real en serveis bàsics, ajudes universals i amb pagament anticipat, deduccions fiscals reemborsables, conciliació real i efectiva i serveis millorats per a famílies amb monoparentals o nombroses.

Aquest treball s’anirà repetint al llarg del temps, i serà molt interessant veure com evoluciona. En aquestes edicions següents, també es buscarà teoria que ajudi a calcular el cost de tenir més d’un infant, ja que un segon o tercer fill no representa multiplicar per dos o tres la despesa.

Independentment que cada situació familiar i dels infants és diferent i com a conseqüència també ho són els costos associats de la criança que ha d’assumir cada família, pensem que aquest treball és un bon exercici per entendre els sacrificis que molts pares i mares han de fer actualment. 

Tota la societat ens hauríem de conscienciar d’aquesta situació.