Blanca Montoro Psicòloga i voluntària de l’associació rescatista i protectora d’animals

Arriba Sant Joan un altre cop, la nit més curta de l’any... el solstici d’estiu. Les tradicions de sempre, la revetlla, la coca, i els petards. Darrerament, les dosis de pólvora van en augment, i fins i tot als qui no ens molesten especialment, acabem atabalats. I és que no només per l’estona de la revetlla sinó els dies previs, durant i després, sembla que perdem la xaveta.

Darrerament, tots hem sentit a parlar de població vulnerable a l’efecte dels petards. Ho sabem però no sé si en som conscients, ja que no sembla que hi hagi massa accions globals que afavoreixin altres opcions més respectuoses amb el benestar de tots. Tots sabem que ciutadans, animals de companyia, fauna salvatge i medi ambient en són els grans afectats.

Persones i animals que s’estressen fins a extrems preocupants davant aquesta situació, sense obviar la contaminació, de la que tant ens omplim la boca. Persones amb patiments greus pel soroll, en especial gent gran, trastorns mentals i autismes, hipoacúsies, entre molts d’altres, que els genera un estrès que genera un malestar que es pot tornar incontrolable.

Els sorolls forts provoquen que els animals de companyia s’escapin, no trobin on amagar-se dins de casa i inclús morin a l’entrar en parada cardíaca, atacs d’epilèpsia, tremolors i indefensió. El mateix per a animals salvatges, cabirols, ocells que espantats perden les cries tot fugint desorientats, ves a saber on. No oblidem que les nostres estimades muntanyes ressonen.

El que caldria és decantar-se per altres alternatives més sostenibles amb el medi ambient, amb menys risc d’incendis forestals i contaminació, que també afecta molt la qualitat de l’aire. A tall d’exemple, la pirotècnia a Espanya genera l’emissió 65 tones de CO2 en un any.

Hi ha traques que emeten menys de 97 decibels, els petards i fonts que són totalment insonors i només emeten llums. Els drons amb llums, com en la festa major de Sant Julià de Lòria de l’any passat. Espectacles amb làser. Els petards són molt semblants als convencionals.

Com a país de muntanya hauríem de renovar velles tradicions, per al benestar comú. Podem ser un model de país modern, coherent amb el seu entorn natural, amb les necessitats de la població en general i dels animals.

Exemples com ajuntaments a Bèlgica, i algun establiment a Barcelona, ja han començat a traçar camí. Tot i això, manca civisme i consciència. Us convidem aquest Sant Joan a penjar un cartell si teniu familiars o animals que emmalalteixen amb el soroll, per a ser una mica més cívics i anar a tirar els petards uns passos més enllà, on no fem tant mal a ningú.

I qui diu Sant Joan diu festes majors, Poblets de Nadal, etc. Evolucionem?