Les claus de l’èxit del bàsquet blaugrana
Aquesta setmana s’ha proclamat brillant campió de la Lliga ACB de bàsquet el FC Barcelona, aconseguint un contundent 3-0 en el Play-Off final i mostrant una clara superioritat física i de joc davant d’un Real Madrid que no va poder frenar l’energia blaugrana. L’anàlisi de la final es pot resumir en tres factors claus: l’èxit del joc col·lectiu i solidari de l’equip, on en cada partit de la sèrie sempre han anotat més de 10 punts un mínim de cinc jugadors (en el primer partit set), una intensitat defensiva agressiva, amb moltes ajudes dels exteriors quan Tavares rebia la pilota a prop de la pintura i amb una gran velocitat i concentració en els canvis defensius fora de la línia dels tres punts, sobretot a l’hora de passar els bloquejos directes, especialment en el tercer partit de la sèrie, i un gran encert des de la llarga distància, amb jugadors determinants en cada partit, com Sanli en el primer, anotant 4 triples, Mirotic, MVP de la final i clau en el segon, amb 25 punts i Vesely, que ha sigut el factor sorpresa de la sèrie, trobant molt bé els espais amb llançaments fàcils des de 5 metres, i que va anotar 19 punts en el tercer i definitiu partit. La recuperació del Barça després de la desfeta de la Final Four de l’Eurolliga és d’elogiar, ja que era el gran objectiu del Club des que es va iniciar el projecte liderat per Jacikevicius, però s’ha demostrat un cop més que el compromís de tots per refer-se després d’una decepció important és el camí per superar els obstacles. A més, es va sumar la inestabilitat provocada per la gestió de l’afer Mirotic, fent-se públic l’anunci de què deixaria el Club i se li rescindiria el contracte poques hores abans de començar la final i amb declaracions creuades. Malgrat tot, la resposta del Montenegrí ha sigut immillorable, mostrant una gran professionalitat com a jugador, cosa que segur que ha contagiat als seus companys, erigint-se en líder de l’equip, gràcies també al paper del Jasikevicius. Personalment, penso que la resposta del Palau Blaugrana donant suport a Nicola Mirotic en el primer partit ha marcat tota la sèrie i ha tret el millor d’ell mateix, un gran talent del bàsquet i segurament el millor jugador europeu actual fora de l’NBA, convertint un possible problema en un estímul que ha unit encara més a la plantilla.
Analitzant tot plegat, es demostra un cop més que el factor mental és molt important en partits d’aquest nivell, ja que tot i l’encert dels primers dos partits del Real Madrid, des de la línia de tres punts, amb un 67% en el primer i 47% en el segon, el Barça va poder dominar altres aspectes com el rebot o les assistències i guanyar els partits. També la irrupció de joves jugadors com el Da Silva en el primer o en Nnaji donant minuts de qualitat en la rotació dels pivots, han ajudat a mantenir un ritme de joc superior al dels blancs, que van mostrar un nivell físic inferior, com es va veure en el tercer partir, al Wizink Center de Madrid, on només van anotar 5 dels 21 tirs de tres punts mostrant un cert cansament. Al final, l’equip més fort de la fase regular té el premi d’aquest títol aconseguit de forma contundent contra l’actual campió de l’Eurolliga i gran rival. A partir d’ara veurem com la secció de bàsquet afronta un futur on les retallades pressupostàries i la marxa del jugador franquícia obligaran a redefinir una plantilla que aspira a guanyar l’Eurolliga.