Espartans per un dia?
Ja fa vuit anys que va aterrar la Spartan Race a Andorra, la cursa d’obstacles líder al món. No sé si us heu preguntat mai què atrau la gent a fer una cursa d’entre 5 a 25 kilòmetres on, no només superes la fita de córrer la distància, sinó que a més, ho has de fer superant entre 20 i 30 obstacles, d’habilitat i força, que et trenquen el ritme de la cursa i poden a prova el teu físic i la teva ment.
Doncs ja us he donat una pista del perquè atrau tantíssim aquesta prova. Perquè fer-la és una transformació. Una cursa d’obstacles és una metàfora de la vida. Mentre avances pel camí et vas trobant una sèrie de dificultats que has d’anar superant. La primera barrera és el teu físic. Molta gent es prepara per fer aquesta cursa educant el seu cos i la seva ment, assimilant hàbits de vida saludables i adaptant la seva rutina a comportaments renovats com l’habitualitat de fer exercici cada dia. Una suma de valors amb un objectiu: arribar a la cursa i només obtenir la satisfacció d’acabar-la.
Però a més, si no ets un dels participants Elite o Competitive de la Spartan, i la vols fer com a repte personal, tens l’opció de fer-la amb els amics o la família. I acabes corrent pels paratges naturals que tant estimes del nostre país, i que tant admiren els que venen de fora. En alguns moments, obres camí, en altres moments, et deixes portar pels que t’acompanyen. En d’altres, ofereixes la teva mà perquè algú necessita una empenta per passar un obstacle. L’equilibri i la solidaritat que et trobes en aquesta cursa porten a tots els participants a l’èxit, que no és només el fet de travessar la darrera línia de foc a la meta. És una cursa on estrenys llaços d’amistat i de respecte.
Però la Spartan Race no és només una cursa que aporta els valors que et dona l’esport en general. És una suma de més factors.
En primer lloc, és una cursa destí que s’allarga durant tres dies, però que té a molts dels participants allotjats a Andorra dies abans, aclimatant-se i posant a to el seu cos per la cursa. I és un esdeveniment que ajuda a desestacionalitzar l’oferta turística del país. Pensem que enguany, que s’ha celebrat el Campionat d’Europa, el nostre país ha acollit uns 5.500 espartans de 43 països diferents, i que la prova en si ha portat uns tres milions d’euros de retorn.
Però a més, i és una singularitat que va oferir la mateixa direcció de la cursa, afavoreix a la comunitat. No només perquè integra als comerciants, restauradors i hotelers de la parròquia encampadana, sinó que des del 2018 integra als escolars que al crit de «Espartans, quin és el nostre ofici? Au, au, au!», participen d’una manera o una altra en aquest esdeveniment.
Enguany, 750 escolars (500 de la parròquia d’Encamp), han pogut fer la cursa adaptada a les seves capacitats, i entre rialles i els ànims de molts dels pares i voluntaris que els esperonaven durant el recorregut, s’ajudaven els uns als altres fins a passar la línia de meta, on els esperava la seva merescuda medalla de finisher.
I el més important, és una cursa que vetlla pel nostre entorn. Els participants tenen l’obligació de no llençar res durant el recorregut i a més, la direcció de la cursa en finalitzar passa per tot el recorregut recollint qualsevol deixalla que es troba. Perquè la conscienciació de la cura pel medi ambient que tenen els espartans és part de la seva filosofia: fer del nostre entorn un lloc més sostenible.
Per tant, ens trobem davant d’un esdeveniment esportiu que podria ser un mirall per molts d’altres pel seu model transformador: dels participants (salut i repte), per l’economia (retorn i desestacionalització), pel respecte al nostre entorn i per la seva integració en la comunitat.