Europa, ai Europa
Avui us vinc a donar la tabarra una mica amb Europa i segurament amb una visió un pèl impopular, però crec que del tot realista. Si bé és cert que el procés no està mai tancat o almenys això sembla d’ençà que el vàrem començar, hi ha alguns factors que hem de tenir en compte si o si en aquest procés i són les llibertats fonamentals recollides dins d’aquesta, La llibertat de circulació de capitals, llibertat de circulació de mercaderies, lliure circulació de persones i la lliure prestació de serveis. Tenint en compte aquestes llibertats essencials d’obligat compliment pels seus membres, algú encara pensa realment que en faran excepció per algú que ni tan sols serà membre com a tal sinó, que tindrà un acord d’associació amb aquesta, que en pensarien els membres de la Unió Europea d’un tracte més favorable en algú que simplement té un acord d’associació per sobre d’un membre de ple dret?
És cert, i no serè jo qui negui que ens ha anat prou bé sense tenir aquest acord, però tocant de peus a terra, ens agradi o no, hem viscut durant molts anys del turisme i no parlo del turisme del circ del Sol, més aviat d’aquell turisme financer, que parlant en plata li sortia més barata una camisa de 300 € a Andorra que una de 20 € comprada als països veïns, ja que aquí les compres les feien amb uns diners «extra» per dir-ho d’alguna manera. I això ja no hi és, no serè jo qui digui el motiu, ja sigui per l’apropament a la Unió Europea, algunes vegades forçat i d’altres volgudes o per l’»excel·lent» gestió de tot l’afer BPA la realitat és que aquest tipus de turisme ja no existeix a casa nostra. Com també el tema del tabac ja fa alguns anys que vaig dient que en comptes d’estar negociant moratòries de X anys, que finalment no seran tants, donat que per un costat per sort cada cop hi ha menys fumadors i també perquè el que el nostre govern recapte de més gràcies al tabac és la recaptació de menys que tenen els països que ens envolten i per descomptat en un moment de crisis això no poden permetre, però tornant al tema que em despisto. No seria molt més productiu intentar aconseguir un acord amb Europa que incorpori un centre europeu d’investigació sobre la marihuana medicinal i permetre als nostres agricultors la plantació d’aquestes plantes en la variació que únicament incorpora el CBD i no el THC?
Hem d’intentar ser realistes en aquest procés que tenim obert amb la Unió Europea i ser molt conscients que encara que siguem lliures per decidir plenament el nostre futur, la nostra realitat és que després de deixar de ser un refugi financer la nostra força es veu fortament debilitada. Si això ho acompanyem amb un aeroport situat fora del nostre territori i controlat/gestionat per un país dependent de la Unió i havent de ser molt realista en què tot el que entra a Andorra ho fa via terrestre per dues carreteres europees, ja em disculpareu, però no crec que tinguem la paella pel mànec.
Ja sé, que tot això sembla els càntics de la por i que tot sembla molt catastrofista. Però tenim la sort de tenir un país envejable i encara (de moment) conservem un nivell de seguretat que sense cap mena de dubte ens tocarà reforça, però en un món cada cop més digitalitzat tenim l’oportunitat de situar-nos al ben mig de la nova revolució dels serveis tecnològics. Però perquè això passi també hem de ser conscients que no ens podem està anys fer l’Andorra amb lleis com les del Blockchain perquè quan vulguem començar a fer alguna cosa haurà passat tant temps que només agafarem les brunes de qui ja ha fet calaix mentre nosaltres continuarem patint.
Permeteu-me que faci un petit apunt als nostres polítics, en un moment o altre haureu de deixar de rondinar i començar a fer feina, ràpida i de qualitat, en la nostra legislació o és que penseu contractar 300 assessors per absorbir tot el cabal legislatiu Europeu que haurem de tragar en un espai tan breu com el que se suposa es vol tancar l’acord. Per cert, tot ell en perfecte Català si pot ser amb el d’Andorra que el de Barcelona i similars ja el tenim massa vist.
Reprenc el fil. Quants cops heu sentit dir allò de teletreballar des d’un lloc ben tranquil. Aquí avui dia i tenim aquesta sort i encara que tot sovint alguns trobin a faltar el guirigall de les grans ciutats. Però, al cap i a la fi, Andorra serà el que els Andorrans decideixin i ben mirat sempre hem sabut adaptar-nos a les patacades que en van arribant i per sort, sempre acaba sortint el sol.
Informàtic