Els reptes de les tecnologies quàntiques
La computació quàntica està tot just començant a mostrar les seves quasi il·limitades possibilitats en aplicacions concretes en entorns reals. I tot i ser un tema del qual es parla poc per la seva complexitat, he observat que hi ha certa curiositat quan ho he comentat amb alguns directius del sector financer o de les telecomunicacions aquí a Andorra, cosa que em satisfà molt, ja que soc de l’opinió que el sector de la recerca i l’innovació revolucionària ha de ser estratègic per la diversificació i creixement del país. Algunes d’aquestes innovacions que vàrem poder comentar amb experts del sector a l’esdeveniment «HPC knowledge Meeting 2023» que es va celebrar a Barcelona fa unes setmanes, ja s’apliquen experimentalment, per exemple, en les telecomunicacions, i estan relacionades amb la computació quàntica basada en fotons, i permeten fer més eficient certes tasques d’enviament d’informació de forma segura i impossible de ser interceptada o manipulada. Aquesta tecnologia utilitza fotons (partícules de llum) com a qbits, o bits quàntics, i se n’aprofiten les seves propietats per fer càlculs. El repte de la computació quàntica fotònica és integrar aquests sistemes i miniaturitzar-los per disposar de circuits integrats d’alta qualitat. Segons IBM, un dels líders mundials en tecnologies quàntiques, d’aquí a cinc anys podríem tenir ordinadors quàntics de 40.000 cúbits, amb coherència i un nombre d’errors assumible. Ja el novembre del 2022 van presentar Osprey, el seu processador quàntic de 433 qbits, i ens va anticipar que a finals d’aquest any tindrien llest el Condor, el xip quàntic de 1.121 cúbits. Pel 2024 tenen previst presentar el xip Flamingo, amb més de 1.386 qbits, i pel 2025 asseguren un de 4.158 qbits. A partir d’aquest moment la interconnexió d’aquests xips permetrà escalar la fabricació d’ordinadors quàntics amb un mínim de 10.000 qbits. Podria semblar molt optimista, però fins ara IBM ha complert totes les promeses que ha fet en l’àmbit dels ordinadors quàntics. Aquests ordinadors faran tasques específiques per a les quals funcionen molt bé i es combinaran, gràcies als recursos de cloud computing, amb els superordinadors tradicionals que són molt eficaços per a altres coses. Altres aplicacions van en la línia de les investigacions en les noves codificacions i criptografies, i que són la base de les transaccions econòmiques actuals, per exemple els sistemes de pagament en targetes de crèdit, transferències des del comptes bancaris, les compres per internet, etcètera. Els algorismes quàntics permetran una nova generació de criptografia que permetrà tractar i protegir la informació amb un nou concepte de seguretat desconegut fins ara. També s’estan creant nous dispositius com els sensors quàntics, amb aplicacions al sector de la defensa i la navegació, mètodes de detecció a distància basat en l’entrellaçament quàntic, o nous dispositius capaços de mesurar camps magnètics de l’ésser humà i que estan començant a utilitzar-se per a la detecció precoç de tumors. El repte més gran d’aquests experts, com apunta el meu amic Jose Ignacio Latorre, que és el director del centre de tecnologies quàntiques de Singapur, i Chief Researcher Officer de l’Institut d’Innovació Tecnològica d’Abu Dabi, és passar dels entorns experimentals a entorns reals, amb solucions escalables i robustes. I, en paral·lel, treballar en l’àmbit normatiu i regulador perquè les solucions quàntiques no augmentin les desigualtats ni siguin usades amb manca d’ètica, un tema que està molt d’actualitat per la irrupció de l’anomenada intel·ligència artificial del ChatGPT d’Open AI. Quant a la creació d’oportunitats de negoci per les noves startups aquí a Andorra, les iniciatives de divulgació que podem promoure en l’àmbit del desenvolupament d’ordinadors quàntics i el software en les verticals com les finances, l’energia, la mobilitat o la salut, penso que poden ser d’interès a l’hora de poder atraure talent, i potenciar també els projectes locals que puguin sorgir a mitjà termini.